Grans Transformacions Polítiques a l'Europa del Segle XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,82 KB
Transformacions Polítiques i Nacionals a l'Europa del Segle XIX
La Confederació Germànica i la Unificació
La Confederació Germànica agrupava 39 estats. El primer pas cap a la unificació va ser la creació de la Unió Duanera (Zollverein). Prússia s'hi va unir i va dirigir el procés unificador. La corona d'Alemanya va ser posteriorment oferta al rei de Prússia.
La Via Prussiana: Bismarck i les Guerres d'Unificació
Otto von Bismarck va impulsar que Prússia dirigís la unificació basant-se en la seva economia i poder militar. Aquest procés va provocar tres guerres clau:
- Guerra contra Dinamarca.
- Guerra contra Àustria, que va dissoldre la Confederació Germànica.
- Guerra contra França, que va unir finalment els estats germànics del sud.
Després de la victòria militar, es va proclamar el Segon Imperi Alemany, amb Guillem I com a emperador.
El Regne Unit: L'Era Victoriana i les Reformes
Al llarg del segle XIX, el Regne Unit va experimentar una gran millora econòmica i va articular un vast imperi colonial. Aquest període va estar marcat pel regnat de Victòria I, durant el qual es van implementar diverses reformes polítiques:
- La primera reforma electoral permetia l'extensió del sufragi, tot i que encara exigia el pagament d'una renda.
- La Reforma Electoral de 1867 va ampliar el dret a vot a tots els homes que tinguessin casa en propietat o en lloguer.
- La Reforma Electoral de 1884 va estendre el sufragi universal masculí, excepte per a aquells sense residència fixa.
Qüestió d'Irlanda i l'Acta d'Unió
- L'Acta d'Unió va suposar el naixement del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
- Irlanda, fracturada entre el nord i el sud, va aconseguir posteriorment la independència (excepte l'Ulster).
França: Del Segon Imperi a la Tercera República
El Segon Imperi (Napoleó III)
Lluís Napoleó Bonaparte va accedir a la presidència de la República Francesa. Posteriorment, va dissoldre l'Assemblea, va proclamar el Segon Imperi Francès i es va autoproclamar emperador amb el nom de Napoleó III.
El seu règim es va caracteritzar per mesures de caràcter autoritari:
- Ostentació del comandament militar.
- Establiment de la censura de premsa.
- Persecució de l'oposició.
La Caiguda de l'Imperi i la Tercera República
La Guerra Francoprussiana va concloure amb la derrota francesa, que va suposar la pèrdua d'Alsàcia i Lorena i la fi del Segon Imperi.
Després de la derrota de Sedan, França va haver de fer front a un govern autogestionari (la Comuna de París) que va governar la capital durant unes setmanes. Amb l'establiment de la Tercera República, les mesures reformistes es van aprofundir, millorant l'àmbit social i l'educatiu.
Els Vells Imperis: Autocràcia i Decadència
Aquests imperis es van constituir com a règims autocràtics, on el poder recaia en una sola persona.
Imperi Austrohongarès
Era una construcció territorial amb nombrosos grups nacionalistes que reivindicaven més autonomia. La inestabilitat creixia, especialment entre els pobles eslaus.
Imperi Rus
Un gegant territorial que s'havia industrialitzat, però on existien grans desigualtats. Més de 22 milions de russos vivien encara en règim de servitud.
Imperi Otomà
Era un estat teocràtic (dirigit per autoritats religioses). Al final del segle XIX, era un imperi en decadència, ja que regions com Grècia ja s'havien independitzat i altres territoris s'havien separat, debilitant la seva autoritat i influència a la regió.