Les Grans Teories Sociològiques i l'Anàlisi de l'Esport

Pensadors Clàssics de la Sociologia

Karl Marx (1818–1883)

La societat està dividida en classes socials segons la relació amb els mitjans de producció: la burgesia (propietaris) i el proletariat (treballadors).

• El conflicte de classes és el motor del canvi social.
• L’objectiu és arribar a una societat sense classes: el comunisme.
• L’estructura econòmica (base) determina les institucions, ideologies i valors (superestructura).

Exemple de Conflicte de Classes

En una fàbrica, els propietaris obtenen beneficis mentre els treballadors només reben salaris baixos; aquest desequilibri genera lluita de classes.

Émile Durkheim (1858–1917)

Va estudiar com les institucions socials mantenen la cohesió i l’ordre. La societat és com un organisme viu: cada part compleix una funció per al bon funcionament del conjunt. Si una part falla, afecta tot el sistema.

L’ordre social depèn de la solidaritat:

• Solidaritat mecànica (societats tradicionals).
• Solidaritat orgànica (societats modernes).

Exemple de Funció Social

L’educació transmet valors i normes que ajuden a mantenir l’ordre social.

Max Weber (1864–1920)

Posa èmfasi en el significat subjectiu de les accions humanes.

• Les creences religioses poden influir en l’economia (ètica protestant i capitalisme).
• La burocràcia és la forma racional d’organització de les societats modernes.
• Els individus actuen segons valors, emocions o interessos.

Exemple d'Acció Social

La feina com a vocació protestant va afavorir el desenvolupament del capitalisme.

Teories Sociològiques Contemporànies

Funcionalisme

Gran influència després de la Segona Guerra Mundial als EUA. Inspirat per Comte i Durkheim.

• La societat és un sistema complex i harmònic on cada part té una funció per mantenir l’estabilitat i l’ordre social.
• Tot té una funció o sentit social.
• El conflicte social és negat o minimitzat: s’entén que l’ordre és natural i positiu.

Exemple de Funció Social

La família, l’escola o l’esport eduquen i socialitzen, mantenint valors comuns com el respecte o la cooperació.

Marxisme i Teories del Conflicte (Anys 70)

Idees Principals

• La societat no és harmònica, sinó que funciona a través del conflicte entre grups socials.
• Les relacions de producció comporten opressió, desigualtat i injustícia.
• Centren l’atenció en els conflictes de classe, gènere o poder amb l’objectiu de transformar la societat.
• Inspirades en Marx, però ampliades a altres eixos de desigualtat (gènere, raça, cultura).

Exemple de Lluita Social

El moviment Pan y Rosas lluita pels drets laborals i per la igualtat de les dones treballadores.

Teories de l’Acció Social o Interaccionisme Simbòlic

• Els humans atribuïm significats a les coses, objectes i interaccions.
• Les estructures socials es creen a partir de les interaccions quotidianes.
• El llenguatge i els símbols són essencials per entendre la realitat social.
• El llenguatge no només descriu el món: el crea.
• També s’estudia la comunicació no verbal i els gestos.

Exemple d'Etiquetatge Social

Si una persona és etiquetada com a “vàndal” o “brillant”, aquestes paraules poden influir en com els altres la tracten i en com ella mateixa s’autopercep.

Les Onades del Feminisme

1a Onada (Segles XVIII–XIX)

Reclamen drets durant la Revolució Francesa.

• Olympe de Gouges (1791): Declaració dels drets de la dona i la ciutadana.
• Mary Wollstonecraft (1792): Vindicació dels drets de la dona.

Reclamen sufragi, educació i drets laborals.

2a Onada (Segle XIX)

Influència marxista i antiesclavista.

• Flora Tristán (1843): Unión Obrera.
• Elizabeth Cady Stanton (1848): Declaració de drets i sentiments.
• John Stuart Mill i Harriet Taylor (1869): La subjecció de la dona.

Assoliment del dret a vot: Anglaterra (1917), EUA (1920).

3a Onada (Segle XX)

Després del dret a vot i l’accés a l’educació superior.

• Simone de Beauvoir (1949): El segon sexe. Frase clau: “No neixes dona, t’hi fas”.

La dona no és un fet biològic, sinó una construcció social.

Feminisme Liberal (Anys 60)

• Betty Friedan (1963): La mística de la feminitat.

Denuncia la insatisfacció de les dones de classe mitjana que no participen en la vida pública. Distingeix entre sexe (biològic) i gènere (social). Busca la igualtat dins del sistema existent.

Teories Feministes en l’Esport

Feminisme Liberal i Esport

El gènere és una construcció social. L’esport històricament ha estat associat a la masculinitat. Es reivindica l’accés universal i la igualtat d’oportunitats.

Feminisme Radical/Socialista o Black Feminism

L’esport és un espai de dominació masculina. Es valoren més les categories masculines i es reforcen relacions de poder patriarcals. Reclamen transformar les estructures esportives i institucionals.

Feminisme Postestructuralista

Qüestiona els discursos i el llenguatge que mantenen rols de gènere tradicionals. Denuncia el binarisme home/dona en les competicions esportives. Aposta per una visió inclusiva i diversa de les identitats de gènere.

Evolució de l’Esport i dels Hàbits Esportius

Origen i Evolució de l’Esport Modern

• L’esport modern neix amb la Revolució Industrial i la burgesia.
• Té relació amb la societat moderna, no amb la Grècia clàssica.

L’esport esdevé un fenomen social i cultural, vinculat a la salut, el lleure i la competició.

Interès per l’Esport

L’interès general per l’esport augmenta molt entre 1975 i 1990, gràcies a la televisió, l’esport-espectacle i els Jocs Olímpics del 1992.

• Inicialment, els homes mostren més interès que les dones.
• A partir del 2015, l’interès de les dones creix ràpidament.

L’esport entra al currículum escolar, fomentant la participació juvenil.

Pràctica Esportiva

La pràctica esportiva ha crescut molt des del 1980 fins avui.

• La gent jove (18-24 anys) mostra més disposició a participar en esports col·lectius i competicions.
• La participació femenina i de la gent gran ha augmentat notablement.

Hi ha diferències socials i educatives:

• Les persones amb més estudis practiquen més esport.
• Persisteix una estratificació social de l’accés a l’esport.

Motius de la Pràctica Esportiva

Principals Motius Actuals:

• Salut (física, mental i social).
• Estar en forma / Fer exercici físic.
• Motius socials (amics, diversió) es mantenen estables.

Diferències de Gènere:

• Dones: Salut.
• Homes: Diversió / Socialització.

Motius Secundaris:

• “Mantenir la línia”.
• “Competir” (menys important actualment).

Motius de la No Pràctica Esportiva

Motiu principal actual: manca de temps (especialment a ciutats com Barcelona).

Altres motius:

• Manca d’interès.
• Mandra o cansament per la feina/estudis.

L’edat deixa de ser un motiu important (gràcies a l’activitat de la gent gran).

L'“Evolució Silenciosa”

Fa referència a l’increment progressiu de la pràctica esportiva entre la gent gran (55-74 anys). Representa un canvi d’estil de vida i una nova cultura de salut i benestar.