Grans Teories Ètiques i Filòsofs Clau: De Sòcrates a Nietzsche

Intel·lectualisme Moral de Sòcrates

Idea filosòfica, defensada per Sòcrates, que estableix que qui coneix el bé, el fa, perquè el mal només es comet per ignorància.

Sòcrates (470-399 aC)

Filòsof grec considerat el pare de l’ètica occidental. No va escriure res; el seu pensament arriba a través dels seus deixebles, com Plató. Defensava que el coneixement del bé condueix a actuar correctament i utilitzava el diàleg com a mètode filosòfic.

Eudemonisme

Teoria ètica que sosté que la felicitat (eudaimonia) és el fi últim de la vida humana. Segons Aristòtil, aquesta felicitat no és un plaer momentani, sinó una vida plena viscuda segons la raó i la virtut. Ser feliç vol dir desenvolupar el propi potencial i actuar correctament.

Aristòtil (384-322 aC)

Filòsof grec, deixeble de Plató i mestre d’Alexandre el Gran. Va defensar que la felicitat s’assoleix mitjançant una vida virtuosa i racional, en harmonia amb la naturalesa humana.

Hedonisme

Teoria ètica que sosté que el plaer és el bé suprem i el principal objectiu de la vida humana. La felicitat s'assoleix buscant el màxim plaer i evitant el dolor.

Epicur (341-270 aC)

Filòsof grec que defensava que el plaer és el bé suprem, però no el plaer físic intens, sinó el moderat i l'absència de dolor (ataràxia). Proposa una vida senzilla, centrada en l'amistat i la reflexió.

Aristip de Cirene (435-356 aC)

Va defensar que el plaer immediat i físic porta a la felicitat. A diferència d’Epicur, Aristip creia que es podia gaudir de tots els plaers de la vida sense moderació.

Teories del Contracte Social

Thomas Hobbes (1588-1679)

Estat de Naturalesa

• L’home és agressiu (Homo homini lupus).
• Estat de «Guerra de tots contra tots».
• Drets naturals: Dret a tot, fins i tot als drets dels altres.

El Contracte Social

Pacte entre individus (a favor d’un governant). Renúncia a tots els drets individuals. La finalitat és la Pau.

Obra clau: El Leviatan.

Estat resultant: ABSOLUTISME.

John Locke (1632-1704)

Estat de Naturalesa

• Comunitat on tothom és igual, amb pau i llibertat.
• Drets naturals inalienables: Vida, Propietat i Llibertat.

El Contracte Social

Pacte entre individus i el governant. Cessió dels drets a canvi de la protecció. Inclou la Divisió de Poders i el Dret a la Revolta.

Obra clau: Assaig sobre el govern civil.

Estat resultant: LIBERALISME.

Cínics

Escola filosòfica que defensava que la felicitat es troba en viure segons la natura, rebutjant les riqueses i les convencions socials. Buscaven l'autosuficiència (autarquia) i la virtut, vivint de manera senzilla i provocant la societat per criticar la seva hipocresia.

Diògenes de Sinope (412-323 aC)

Filòsof cínic conegut per la seva vida austera i per criticar les convencions socials. Defensava l’autosuficiència, la simplicitat i la independència de les normes establertes.

Hipàrquia (350-280 aC)

Filòsofa cínica que va desafiar les convencions socials del seu temps. Va defensar una vida senzilla i natural, seguint els ideals cínics.

Estoïcisme

Defensa que la virtut és l'únic bé i que cal viure segons la raó. Creuen en l’autocontrol i l’acceptació serena del patiment i el plaer, buscant la tranquil·litat interior i la llibertat de les emocions externes.

Marc Aureli (121-180 dC)

Emperador romà i filòsof estoic, conegut pels seus escrits sobre filosofia pràctica. En el seu llibre Pensaments, va defensar la importància de viure segons la raó i de mantenir la serenitat davant les dificultats.

Epictet (55-135 dC)

Esclau alliberat i filòsof estoic. Va deixar una obra sobre l'autocontrol i la llibertat interior. Creia que no podem controlar els esdeveniments externs, però sí la nostra reacció davant d'ells.

Sèneca (4 aC-65 dC)

Filòsof i estadista romà. Va escriure sobre l’ètica estoica i la importància de la virtut i el domini de les emocions. Va advocar per una vida senzilla, reflexiva i alineada amb la raó.

Altres Figures Destacades

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

Filòsof il·lustrat que va defensar la idea que l'home neix lliure però és corromput per la societat. Va advocar per una educació natural i una societat basada en la igualtat i la llibertat.

Friedrich Nietzsche (1844-1900)

Filòsof alemany conegut per la seva crítica a la moral cristiana i a les ideologies tradicionals. Va introduir el concepte de superhome (Übermensch) i va defensar l’afirmació de la vida, l’autosuperació i la creació dels propis valors.

Glossari de Conceptes Filosòfics

Dilema

Situació en què s’ha de prendre una decisió desagradable entre dues alternatives igualment desagradables.

Moral

Prové de la paraula llatina Mos, que significa costum. Descriu una manera de comportar-nos seguint un conjunt de normes.

Ètica

Prové de la paraula grega Ethos, que significa «Manera de ser» o «Caràcter». Estudia els principis que regeixen la conducta humana (per exemple, què és la justícia, la igualtat, la bondat, etc.). Té com a objectiu l’estudi teòric de la moral.

Consciència

Capacitat d’adonar-nos d’alguna cosa.

Consciència moral

La capacitat d’adonar-nos que unes formes de vida, valors o principis són més morals que unes altres.

Cognoscitiu

Tot el que té a veure amb com les persones entenen, pensen, aprenen o recorden les coses. Els processos cognitius es refereixen a activitats mentals com pensar, percebre, memoritzar, raonar o comprendre.

Ataràxia

«Estar tranquil per dins, sense neguits ni preocupacions.» (Estat buscat per l'Hedonisme epicuri).

Autarquia

Autosuficiència o independència. Aplicat a una societat, significa aquella que és capaç de ser plenament autosuficient.

Autònom/a

Que viu segons la seva pròpia llei o es governa per la seva pròpia llei.

Imperatiu

Judici de valor que expressa una obligació.

Norma

Model que es té en compte en actuar. Regla que regula la conducta social.

Política

Prové del grec politikón. Conjunt de poder i responsabilitat.

Poder

Domini, autoritat o control.

Estat

Poder polític que exigeix autoritat.

Estat de naturalesa

L'hipotètic estat en el qual es trobava la humanitat abans de l'existència de qualsevol forma de govern o de societat civil.

Contracte social

Acord entre persones, en què decideixen, de manera explícita o implícita, deixar de banda alguns dels seus drets naturals per tal de viure en societat amb normes i lleis comunes.

Drets

Allò que és just o correcte, allò que està manat.

Gregari

Una persona gregària és aquella a qui li agrada estar amb altres persones, formar part d’un grup i seguir el que fan els altres.

Per naturalesa

És allò que una persona té des del naixement, que forma part de com és. Per exemple, si diem «l'ésser humà és social per naturalesa», volem dir que els humans, de manera natural, necessiten viure en societat.