Grans Temples Romans: Panteó de Roma i Maison Carrée de Nimes

El Panteó de Roma: Història, Arquitectura i Simbolisme

Dades Clau del Panteó

• Autor: Desconegut (reconstruït per Adrià)
• Cronologia: 118-128 d.C. (construcció inicial 27 a.C.)
• Tipologia: Temple
• Materials: Formigó, granit, maó, marbre i fusta
• Estil: Romà imperial
• Localització: Camp de Mart, Roma (Itàlia)

Context Històric del Panteó

La construcció inicial del Panteó la va dur a terme Agripa, un general i polític romà que va arribar a ser ministre i gendre de l’emperador August, l’any 27 a.C.

L’any 80 d.C., un incendi va destruir el temple gairebé del tot. Va ser restaurat per Domicià i reconstruït per l’emperador Adrià entre el 118 i el 128 d.C.

Descripció Formal i Arquitectura del Panteó

L’edifici s’obre a la plaça a través d’una pronaos o pòrtic octàstil amb quatre parells de columnes d’ordre corinti monolítiques de granit, que sostenen un entaulament llis. Darrere d’aquest pòrtic s’aixeca el cos de transició que s’acobla al tambor que sosté la cúpula hemisfèrica. Sobre el tambor s’aixeca la cúpula, coronada per un òcul de gairebé 9 metres de diàmetre.

Temàtica i Simbolisme del Panteó

El Panteó era un temple dedicat a tots els déus de l’Olimp, tal com es deriva del significat del seu nom en grec. L’interior era una representació de la cosmologia romana. Els set absis estaven consagrats a les set divinitats celestes, i la gran cúpula simbolitzava la volta celeste que, segons els romans, cobria la Terra a manera de cúpula.

Models i Influències del Panteó

La influència de la cúpula del Panteó en l’arquitectura occidental ha estat enorme. Brunelleschi la va estudiar per a la construcció de la cúpula del Duomo de Florència, i, entre molts d’altres, també va servir de model a Bramante, Miquel Àngel, Bernini i Palladio.

La Maison Carrée de Nimes: Temple Romà Imperial

Dades Clau de la Maison Carrée

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 16 a.C.
• Tipologia: Temple
• Material: Pedra calcària
• Estil: Romà imperial
• Localització: Nimes, França

Context Històric de la Maison Carrée

Va ser un temple edificat en temps de l’emperador Octavi August. Està inclosa entre els temples més ben conservats de l’Imperi Romà i resulta un exemple magnífic de la tècnica i la tipologia constructiva romanes. La seva presència en aquesta ciutat del sud de França indica l’alt procés de romanització de tot el Mediterrani durant els segles de dominació de l’Imperi Romà.

Temàtica i Dedicació de la Maison Carrée

Aquest temple va ser construït per ordre del governador Agripa, encarregat de la Gàl·lia, en honor de l’emperador Octavi August i la seva família. Estava dedicat als déus de Roma i a Gai i Luci Cèsar, néts de l’emperador i fills de la seva filla Júlia i del mateix Agripa.

Descripció Formal i Elements Arquitectònics

La Maison Carrée té un podi d’influència etrusca, que dóna accés a l’entrada principal a través d’una àmplia escalinata. El pòrtic hexàstil està presidit per columnes corínties de 17 metres, altes i esveltes. L’entaulament està format per l’arquitrau a tres platabandes, el fris amb la decoració perduda, i la cornisa. Presenta un frontó triangular sense ornamentació escultòrica, probablement també perduda. El sostre del temple es tanca amb la característica coberta de dos aiguavessos. És un temple pseudoperípter de planta rectangular. El temple està envoltat per 20 columnes adossades.

Models i Influències de la Maison Carrée

Els temples romans van seguir els elements tradicionals de l’arquitectura religiosa grega, pel que fa a la decoració escassament conservada. Les extraordinàries possibilitats arquitectòniques i estètiques que es deriven de la utilització depurada de l’ordre corinti i la importància atorgada al pòrtic del temple romà van tenir una gran influència durant el Renaixement.