Els Grans Sociòlegs: Marx, Durkheim i Weber i les Seves Teories

Pensament Sociològic: Fundadors i Teories Clau

Els fundadors del pensament sociològic, Auguste Comte, Karl Marx, Émile Durkheim i Max Weber, comparteixen una pregunta fonamental: Quins són els trets peculiars de les societats modernes i en què es diferencien de les que les han precedit? Marx i Comte són considerats els antecessors immediats de Durkheim i Weber.

Karl Marx: Materialisme Històric i Transformació Social

Marx va proposar un model transformador de la sociologia basat en el materialisme històric. Els seus conceptes clau inclouen la subsistència i l'acumulació, i l'alienació.

L'Alienació i la Plusvàlua

• Alienació: Procés de separació entre el treball humà i els fruits d'aquest treball. És causada per la falta de poder de decisió del treballador.
• Plusvàlua: L'alienació en el capitalisme. És el valor produït pel treballador per sobre del valor de la seva força de treball; és a dir, aquell valor que produeixen i que no se'ls retorna. Representa la diferència entre la petita part de salari que rep el treballador i tot el valor que ha produït i no rep.

Models de Producció i Materialisme Històric

Marx se centra en les transformacions en la manera d'organitzar la producció dels béns materials al llarg de la història. Per això anomena el seu mètode d'anàlisi social materialisme històric. Marx ens diu que, pel sol fet de viure en societat, els homes entren en unes relacions, els uns amb els altres, que són independents de la seva voluntat. Aquestes són relacions socials, que tenen una dimensió històrica i s'imposen als individus amb independència de les seves preferències. Una bona comprensió dels processos històrics cal que se centri en l'anàlisi de quines són aquestes relacions socials i de com han anat canviant al llarg del temps.

Infraestructura i Supraestructura

Segons Marx, en cada societat es pot distingir entre infraestructura i supraestructura:

• Infraestructura: Forces i relacions de producció.
  • Forces productives: Capacitats científiques, tècniques, organitzatives, financeres, laborals, etc., que intervenen en el procés productiu.
  • Relacions de producció: Tipus de vincle social entre els que treballen i els que els fan treballar.
• Supraestructura: Institucions legals i polítiques, sistemes de pensament, ideologies, art, religió, etc. (No produeixen béns materials, sinó idees i representacions).

Per Marx, la infraestructura condiciona la supraestructura.

El Canvi Històric i la Revolució

El motor del canvi social és la contradicció entre les forces productives i les relacions de producció en moments crucials. La seva teoria de la revolució postula que la substitució de les relacions de producció velles per les noves no es fa sense greus conflictes socials.

• Condicions objectives: Tensió entre el desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció.
• Condicions subjectives: La classe explotada ha de prendre consciència de la seva situació (consciència de classe).

Periodització de la Història segons Marx

Marx estableix una classificació dels modes de producció segons l'organització del treball:

• Mode de producció antic: Esclavitud.
• Mode de producció feudal: Servitud.
• Mode de producció burgès o capitalista: Treball assalariat.
• Futur: Mode de producció socialista: Comunitat de productors associats lliures i iguals.

Émile Durkheim: Fets Socials i Cohesió

Durkheim defensa una sociologia positivista: la sociologia ha de servir per analitzar i resoldre problemes socials. Els seus conceptes clau inclouen els fets socials (objecte d'estudi) i la solidaritat mecànica vs. orgànica.

La Divisió del Treball i la Transició a la Modernitat

La divisió del treball explica la transició històrica a la modernitat, no només en la producció econòmica, sinó també en el govern, dret, ciència, arts, educació, etc. La causa de l'especialització és l'augment de la població.

• Densitat material: Increment d'habitants.
• Densitat dinàmica: Més interaccions i millors comunicacions.

Tipus de Cohesió Social

• Solidaritat mecànica: Basada en l'afectivitat (societats tradicionals).
• Solidaritat orgànica: Basada en la funcionalitat (societats modernes).

Més solidaritat orgànica implica més productivitat.

Consciència Col·lectiva i Anomia

• Consciència col·lectiva: Creences i sentiments compartits per una societat. A més consciència col·lectiva, menys consciència individual.
• Societat anòmica: Sense normes efectives, amb pèrdua del sentit de la vida social. El desig sense fi generat per la industrialització provoca frustració. El mercat propicia l'anomia més desfermada.

Els Fets Socials

Els fets socials són l'objecte d'estudi de la sociologia durkheimiana i presenten les següents característiques:

• Generals: Es troben en totes les societats d'un mateix tipus.
• Externs: Són independents de la voluntat de l'individu.
• Coercitius: Exerceixen pressió moral sobre l'individu.

El Suïcidi com a Fet Social: Tipologies

Durkheim va classificar el suïcidi segons el grau d'integració i regulació social:

• Egoista: Falta de vincles socials.
• Altruista: Massa integració social.
• Anòmic: Manca de regulació moral.
• Fatalista: Regulació excessiva.

Efervescència Col·lectiva

Experiències intenses compartides que reforcen la cohesió social, com ara rituals, manifestacions o la religió.

Max Weber: Sociologia Comprensiva i Racionalització

Weber va desenvolupar una sociologia comprensiva, amb un enfocament en l'individualisme metodològic. El seu concepte central és el procés de racionalització, que va de la tradició a la racionalitat.

Individualisme Metodològic

Estudia la relació entre accions individuals i estructures socials, sintetitzant:

• Concepcions nomotètiques: Focalitzades en estructures.
• Concepcions ideogràfiques: Fenòmens singulars i irrepetibles.

L'Ètica Protestant i l'Esperit del Capitalisme

Weber va explorar la relació entre el calvinisme i el capitalisme. L'esperit del capitalisme neix dels valors calvinistes, on el treball, l'estalvi i la reinversió donen lloc al capitalisme modern.

Tipus de Racionalitat

• Racionalitat respecte a les finalitats: Eficiència i càlcul.
• Racionalitat respecte als valors: Coherència amb principis ètics.

El Procés de Racionalització

La racionalització converteix el món en més productiu, però també més fred i burocràtic.

• Desencantament del món: La ciència substitueix la religió, però no ofereix sentit a l'existència.
• Gàbia de ferro: La burocratització extrema deshumanitza la societat.