Els Grans Sistemes Jurídics i la Codificació Alemanya

Criteris per a la diferenciació de sistemes jurídics

Dins de l'estudi del dret comparat, trobem diversos sistemes de classificació segons diferents autors:

• Arminjon, Nolde i Wolf: Segueixen el criteri dels sistemes classificats segons la seva substància, elements comuns i originalitat. Identifiquen 7 famílies: francesa, alemanya, escandinava, anglesa, russa, islàmica i hindú.
• René David: Estableix dos criteris de classificació. Engloba dins d'una mateixa família el civil law i el common law, i té en compte la ideologia, la religió i el sistema polític. Defineix 5 famílies: occidentals, socialistes, islàmiques, hindú i xinesa.
• Kurt Zweigert i Heinz Kötz: Tenen en compte els antecedents i el desenvolupament històric; la forma de reflexió legal (aplicació de les normes i mètode d'estudi); la presència d'institucions jurídiques; la tipologia de fonts reconegudes i la ideologia. Identifiquen 6 famílies: romàniques, germàniques, angloamericanes, escandinaves, països socialistes i d'Orient (islàmic i hindú).
• Antonio Gambaro i Rodolfo Sacco: Tenen en compte la tradició jurídica dels països. Defineixen 5 famílies: occidentals, islàmiques, hindú, extrem orient i Àfrica subsahariana.
• Ugo Mattei: Té en compte el factor de control social, els drets, la tradició i la política. Entre els diferents sistemes sempre trobem connexió.

Control de constitucionalitat als Estats Units

El common law s'articula a Amèrica amb una Constitució escrita, la qual s'entén com la norma suprema de l'ordenament jurídic (OJ). El seu paper fonamental és el de controlar la constitucionalitat de les normes aprovades pel Congrés. Tanmateix, cap article no atorga explícitament aquest control de constitucionalitat de les lleis a la Constitució.

Aquest control prové d'un cas fonamental per a la història del dret constitucional: el cas de 1803 Marbury vs. Madison. A través d'aquest cas, es desenvolupa la funció de control de constitucionalitat per part d'un òrgan judicial. En el conflicte, trobem d'una banda els federalistes, que recolzaven que el poder havia de correspondre a la federació, i d'altra banda Madison, on se situaven els demòcrates.

Finalment, la Cort declara la inconstitucionalitat de la llei judicial que atribuïa competència a la Cort, argumentant que la llei anava en contra de la Constitució, ja que dissenyava una competència original quan realment era una competència d'apel·lació. Per tant, el Parlament dels EUA, mitjançant llei, no pot infringir el contingut de la Constitució. Els jutges, al jurar el càrrec, tenen l'obligació de fer que es respecti la supremacia de la Constitució. Gràcies a aquest cas, s'articula per primera vegada el control de constitucionalitat de les lleis per part del tribunal, una idea que es consolida el 1803.

La codificació alemanya i el moviment pandectista

Thibaut va proposar el 1814 la creació d'un codi que seguís el model francès per assolir la unificació política a través de la unificació normativa. No obstant això, Savigny va respondre rebutjant aquesta proposta, considerant que no era el model òptim. A través del seu estudi, Savigny va mostrar la importància del dret romà sobre el dret comú europeu i va assenyalar les ineficiències del codi francès per no haver tingut en compte la base romana.

Savigny va idear un mètode d'estudi: connectar el dret consuetudinari alemany amb les Pandectas (Digest). No havia de ser una imitació, sinó una reelaboració científica. Això va retardar la codificació perquè calia estudiar i crear la ciència del dret. Dins la seva obra, Savigny sosté que el dret s'estructura mitjançant conceptes que han de ser sistemàtics i rigorosos.

Aquesta doctrina es coneix com a Pandectisme, i en ella destaquen aspectes com l'autonomia per a qualsevol legislador nacional i la importància de l'extracció del sistema. La cohesió d'aquesta doctrina, juntament amb la voluntat política, van ser els factors que van portar a l'aprovació del BGB (Bürgerliches Gesetzbuch) i la seva entrada en vigor l'1 de gener de 1900. El codi s'estructura en:

1. Part general
2. Obligacions
3. Dret de coses
4. Dret de família
5. Dret de successions