Grans Reformes Urbanes del Segle XIX: Cerdà, Hausmann i la Ringstrasse

Comparativa de Solucions Urbanes: Hausmann, Ringstrasse i Cerdà

Cadascun d’aquests arquitectes va oferir una solució diferent als problemes urbans de les seves respectives ciutats, totes relacionades amb la remodelació del teixit urbà.

El Baró Hausmann a París

Hausmann va suprimir gran part del teixit de la ciutat per reformar-la i donar-li un sentit, de tal manera que estigués més ordenada. Va decidir enderrocar habitatges per fer una ciutat més oberta i amb més espais lliures. La gent que vivia en aquestes zones es va veure obligada a mudar-se a l’exterior de la ciutat.

També va decidir remodelar la xarxa de transport públic, com era el ferrocarril, afegint més línies i amb més distància. En general, Hausmann va pretendre que la ciutat de París fos molt més atractiva i que tingués cert interès com una de les capitals més importants de l’època.

La Ringstrasse de Viena

La Ringstrasse de Viena va ser una gran remodelació, ja que venien de tenir gran part del seu territori emmurallat i una gran zona sense edificar que servia com a àrea militaritzada per poder controlar i vigilar tot.

Amb la reforma, es van enderrocar les muralles i es van unir les zones. Això va suposar que amb el temps s'hi construïssin: teatres, jardins, parcs i avingudes, etc.

L'Eixample Cerdà a Barcelona

Finalment, a Barcelona, a l’Eixample, Cerdà va decidir crear unes grans avingudes que servissin pràcticament per a tot, ho tenia tot molt ben pensat. La distribució de l'espai era la següent:

• Part interior de la vorera (tocant els habitatges): Estarien els comerços i seria la zona en la qual la gent podria passejar i caminar tranquil·lament.
• Part més externa de la vorera: Estaria destinada a la circulació de les persones que tinguessin més pressa per caminar.
• Calçada (baixant de la vorera):
  • Zona exterior: Circulaven els carros amb els cavalls.
  • Zona central: Circularien els transports a motor.

Cal afegir que Cerdà ja tenia també pensat un sistema de sanejament dels carrers amb les clavegueres.

El Projecte d'Ildefons Cerdà per a l'Eixample de Barcelona

Ildefons Cerdà va ser un arquitecte que va donar una solució al problema que hi havia amb el teixit urbà. Va proposar una forma de distribuir els carrers i les avingudes. Cerdà va decidir crear unes grans avingudes que servissin pràcticament per a tot, ho tenia tot molt ben pensat.

La distribució de la vorera i la calçada era la mateixa que l'esmentada anteriorment:

• La part més interior de la vorera i tocant els habitatges estarien els comerços, també seria la zona en la qual la gent podria passejar i caminar tranquil·lament.
• La part més externa de la vorera estaria destinada a la circulació de les persones que tinguessin més pressa per caminar.
• A la calçada, la zona per la qual circulaven els carros amb els cavalls estava a l'exterior, i la zona central era per on circularien els transports a motor.

Cal afegir que Cerdà ja tenia també pensat un sistema de sanejament dels carrers amb les clavegueres. També va voler que en aquestes zones centrals entre els edificis hi haguessin arbres, així com la creació de més espais verds.

De la Casa de Cos a la Casa de Veïns a l'Eixample

Les cases de cos que hi havia antigament a l’Eixample eren un bon exemple de construcció. Aquestes cases ocupaven molt d’espai en comparació amb la quantitat de gent que hi podia arribar a viure. Les ciutats necessitaven aquest espai per poder donar habitatge al gran nombre de persones que hi havia, i és per això que la casa de veïns va ser una bona solució.

Aquestes cases acostumaven a tenir una gran altura i també estaven gairebé sempre destinades a ser ocupades per gent d'un mateix gremi. Estaven tan densificades que fins i tot on estaria el terrat, estava ocupat per barraques.

Amb el temps, les cases de veïns substituirien la teulada per un terrat pla. Aquestes cases de veïns tindrien una escala central amb un accés independent a cada habitatge des d'aquesta mateixa escala.

Innovacions Constructives dels Edificis de l'Eixample

La forma de construir va haver de canviar durant el temps per poder albergar el gran volum de gent que hi havia i estava per venir; tanmateix, també van haver de canviar els materials utilitzats. Un gran exemple seria que van passar de la casa de cos a la casa de veïns.

Aquestes cases de veïns podien allotjar moltes més persones, ja que eren construccions verticals amb una gran capacitat i amb diferents habitatges independents, habitatges als quals es podia accedir gràcies a una escala central.

Canvis en els materials i l'estructura

Els materials utilitzats van haver de ser canviats, de tal manera que poguessin seguir el ritme que marcava la ciutat:

• Van substituir la pedra pel maó.
• També van canviar la típica teula pel terrat amb coberta plana.

Aquests habitatges eren prims i lleugers, ja que el creixement es produïa tot a la vegada.