Les Grans Reformes de la II República Espanyola (1931-1936)

La República va instaurar el laïcisme, va eliminar la confessionalitat de l’Estat i el pressupost de culte i clergat per a l’Església Catòlica, i va iniciar un procés de secularització de la societat. En l’àmbit de l’ensenyament, es va prohibir a les ordres religioses dedicar-s’hi i es van retirar els símbols religiosos de les aules. Es va introduir el matrimoni civil i el divorci.

La mesura més radical fou l’expulsió dels jesuïtes d’Espanya. La Constitució prohibia les associacions contràries als valors republicans o que obeïssin un poder estranger. A més, la Llei de Congregacions Religioses (1933) ho reafirmava i permetia confiscar els béns de les ordres religioses i limitar-ne la seva quantia.

Tot plegat va provocar, des de l’inici de la II República, una forta hostilitat dels catòlics vers el nou règim, amb declaracions contra la República del cardenal primat d’Espanya, Segura, i del bisbe Múgica de Vitòria. La reacció foren els aldarulls anticlericals de maig de 1931, quan es van cremar alguns convents a Madrid i altres capitals de província. El tema religiós també seria un dels que més debat generaria durant l’aprovació de la Constitució de 1931, i seria un factor aglutinador de l’oposició conservadora i de dretes.

L’exèrcit espanyol de 1931 arrossegava una manca de preparació i professionalitat entre els oficials i comandaments, estava mal equipat i estava acostumat a intervenir en els assumptes polítics. Per modernitzar l’exèrcit, Manuel Azaña, ministre de la Guerra, va fer aprovar una Llei de Retirs (1931) que permetia retirar-se amb el sou quasi íntegre i obligava a jurar la Constitució republicana. La reducció del nombre d’oficials i comandaments cercava preparar professionalment els militars, reduir unitats i equipar-les millor amb armament modern.

A més, es van eliminar les capitanies generals, els tribunals militars i la premsa militar. També es va tancar l’Acadèmia Militar de Saragossa. Una altra de les reformes en matèria de seguretat i defensa fou la creació d’una policia preparada per dissoldre manifestacions i protestes a les ciutats amb mitjans moderns i sota valors republicans: la Guàrdia d'Assalt. Mentre que la Guàrdia Civil es va dedicar fonamentalment a l’ordre públic a les àrees rurals.

La reforma militar va generar un fort malestar entre alguns sectors, especialment els africanistes, i va provocar l’agost de 1932 el cop d’estat militar a Sevilla del general Sanjurjo, que va fracassar. Sanjurjo fou condemnat a mort i indultat, i la pena fou commutada pel govern Azaña a cadena perpètua.

El govern republicà va prohibir l’ensenyament a les ordres religioses, va establir l’escola laica, estatal, obligatòria i gratuïta, va introduir la coeducació a les aules i va crear l’escola nova unificada. Va promoure la formació de més de 3.000 mestres i va obrir 10.000 noves aules. A més, els mestres esdevingueren peça clau del projecte educatiu i cultural dels republicans, que no només feien classe sinó que impulsaven xerrades, conferències, etcètera.

El projecte cultural i educatiu republicà també va incloure les Missions Pedagògiques a les àrees rurals aïllades, biblioteques i el teatre universitari. La reforma educativa va provocar una guerra escolar amb els sectors catòlics i conservadors de la societat, que van iniciar una campanya contra l’escola unificada, a la qual les associacions catòliques de pares i les d’estudiants conservadores van acusar d’anar contra la llibertat de les famílies per triar l’educació dels seus fills.

En la Constitució s’establia la possibilitat d’aconseguir estatuts d’autonomia per a regions que acreditessin raons històriques, com el cas català, que el setembre de 1932 les Corts republicanes van aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

En el cas basc, els republicans i socialistes bascos rebutjaven el projecte d’estatut d’Estella per ser confessional, poc republicà i democràtic. El 1936, un nou estatut que va tenir el suport del PNB, republicans, PSOE i els comunistes va ser aprovat a les Corts republicanes l’octubre de 1936, i José Antonio Aguirre (PNB) es va convertir en el primer lehendakari del govern basc.