Grans Problemes Ambientals: Marea Negra, Canvi Climàtic i Més

Què és una marea negra?

Es denomina marea negra la massa oliosa que es crea quan es produeix un vessament d'hidrocarburs en el medi marí. Es tracta d'una de les formes de contaminació més greus, perquè no sols envaeix l'hàbitat de nombroses espècies marines, sinó que en la seva dispersió aconsegueix igualment costes i platges destruint la vida al seu pas, o alterant-la greument, al mateix temps que es generen grans costos i inversions en la neteja, depuració i regeneració de les zones afectades.

Petroli i canvi climàtic

El petroli contamina tant en la seva producció a les destil·leries com en el seu ús als automòbils o a les indústries. Els gasos produïts en la combustió de petroli als cotxes, motos i altres automòbils destrueixen la capa d'ozó i permeten que una major quantitat de raigs solars es quedin a la superfície terrestre, augmentant així l'escalfament global.

Explotació del medi natural: Paleolític a l'Edat Mitjana

El desenvolupament econòmic mundial ha comportat l'increment del deteriorament del medi ambient per mitjà de la contaminació dels recursos naturals. La tendència ha sigut cap a l'explotació d'aquests recursos de manera insostenible, a l'increment de la producció de béns i serveis i a l'elevat consumisme. En aquest sentit, molts països s'han traçat polítiques ambientals encaminades a la reducció de la contaminació introduint pràctiques de Producció Més Neta i potenciant l'adopció d'un consum responsable.

Pèrdua d'espècies i importància de la biodiversitat

Les espècies d'animals i les espècies vegetals desapareixen per dos possibles causes:

• Alt consum d'aquestes. Si les persones consumim més aliment del que produïm, aquestes espècies acabaran desapareixent.
• Alteració dels ecosistemes. Quan les persones emprem terreny que està habilitat per a l'existència de vida, ja sigui animal o vegetal, per construir edificis o espais creats per a la vida humana, estem fent que els animals canviïn d'ecosistema i, per tant, canviïn la seva vida. Si les plantes que hi ha allí no es transporten a un lloc amb un clima similar, acabaran desapareixent.

Biodiversitat: La biodiversitat és important pel seu paper en el funcionament dels ecosistemes, ja que en ells es troba el cicle de nutrients, el de l'aigua, la formació i retenció del sòl, la resistència a les espècies invasores, etc. És important no pel nombre d'espècies que hi hagi, sinó per quines espècies són abundants.

Com s'ha reduït el forat de la capa d'ozó?

Des que es va saber que la capa d’ozó es deteriorava, es van prendre mesures preventives contra la seva desaparició.

En 1976, l'Institut Nacional de Ciències dels Estats Units va aportar una evidència científica sobre la desaparició d’aquesta. Només quatre països van entrar en aquesta iniciativa, eliminant els productes danyins dels aerosols.

En 1985, hi van entrar 20 països. En aquest any es va descobrir el forat en la zona de l'Antàrtida, cosa que va inquietar molts.

En 1987, es va signar el Protocol de Montreal, que es va encarregar de substituir substàncies que afectaven la capa per altres que no contaminaven.

En l’última assemblea es va dir que la recuperació de la capa estarà completa al 2050, però actualment es manté controlada.

Les possibles solucions per a evitar tota la sèrie de problemes anteriorment exposats es basen a deixar d'utilitzar productes com els refrigerants, els aerosols i la resta de productes esmentats anteriorment que desprenen els CFC. A més, seria convenient buscar alternatives a altres productes que també danyen la capa d'ozó, com els halocarbons de brom i els òxids de nitrogen dels fertilitzants. Recentment s'han inventat els refrigerants HFC com una alternativa a llarg termini per a substituir els refrigerants CFC i HCFC. Les seves molècules contenen hidrogen, fluor i carboni. Atès que no contenen clor, no contribueixen a la reducció de l'ozó.

El Protocol de Kyoto és un tractat que compromet els països signants a la reducció de CO₂.

Què és el desenvolupament sostenible?

S'entén per "desenvolupament sostenible" aquell tipus de desenvolupament que és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i possibilitats de les futures generacions.

Explotació del medi ambient: Edat Mitjana a l'actualitat

Al llarg de la història, la societat sempre ha estat conscient que el seu desenvolupament estava subjecte a l'explotació del seu entorn. La Revolució Industrial va marcar un punt d'inflexió en l'explotació dels recursos; les indústries requerien cada vegada més matèries primeres per poder créixer, l'augment de la demanda exigia sistemes més sofisticats per a l'obtenció dels recursos, i la tecnologia els proporcionava. En el període que va des de 1770 fins a 1900, la població mundial gairebé es va duplicar, mentre que l'extracció de minerals es va multiplicar per deu. Des de 1900 fins a 1970, la producció mineral es va multiplicar per dotze, encara que la població era només 2,3 vegades més gran. Això ens dóna idea de com la humanitat incrementava l'explotació dels recursos naturals molt per sobre del seu propi increment. Senzillament, hem pres tot el que necessitàvem de la natura, sense parar-nos a reflexionar sobre les conseqüències. La sobreexplotació dels recursos és una realitat al llarg de la nostra història recent. Les economies emergents (Xina, Índia, etc.) lluiten per aconseguir situar-se a l'altura dels països més desenvolupats. El consum es dispara i el nivell de vida augmenta cada vegada més en els països industrialitzats. La humanitat continua creixent i l'augment de la població causa un gran impacte ambiental sobre la Terra i sobre els seus recursos finits. Hem de considerar, d'altra banda, que la importància dels recursos és canviant i depèn de diferents factors, com la tecnologia (l'urani no era considerat un recurs fins que no es va posar a punt la tecnologia adequada per utilitzar-lo), el mercat i la política, entre d'altres. Els països que han dominat els recursos estratègics han vist augmentar la seva força en el concert mundial, i no poques guerres han esclatat per aquest motiu.

Què és el boirum o pol·lució?

El boirum o pol·lució és la contaminació de l'aire que pot arribar a ser molt danyosa per al medi ambient i per a totes les persones i també animals que habiten a l'àrea afectada per aquesta contaminació. És una espessa capa de fum i boira, producte de l'emissió de gasos.

Impacte ambiental dels embassaments

Per començar, tenim els efectes generats per la construcció de l'assut, amb problemes de pols, erosió a la ribera, moviments de terres, pèrdua de vegetació de ribera...

A més, obliga a traslladar tant les espècies com els pobles que resideixen a les zones on es construirà l'embassament.

Principals ONG ecologistes

Les principals ONG ecologistes són:

• Ecologistes en Acció.
• Greenpeace.
• Fons Mundial per la Natura.

Què pretenen les ONG ecologistes?

Moltes associacions, com les esmentades anteriorment, pretenen buscar i proposar solucions als greus problemes que hi ha actualment referits a l'ecologia; també combatre i denunciar els diferents impactes sobre el medi ambient.

Encara que majoritàriament són solucions globals, també es pot fer molt pel medi ambient amb solucions en l'àmbit local.

Impacte dels residus en el planeta

Els residus sòlids ordinaris i perillosos són causa de problemes ambientals en les àrees urbanes, rurals i especialment en zones industrialitzades dels municipis, ja que generen un impacte ambiental negatiu per l'inadequat maneig i amenacen la sostenibilitat ambiental. És per això que s'ha de tenir especial atenció en el maneig que es dóna als residus que generem a la nostra llar o lloc de treball i estudi.

Com es forma un huracà?

Els ciclons tropicals es formen sobre les càlides aigües tropicals, a partir de pertorbacions atmosfèriques preexistents com ara sistemes de baixa pressió i ones tropicals. Les ones tropicals es formen cada tres o quatre dies sobre les aigües de l'oceà Atlàntic, prop de la línia equatorial. Els ciclons tropicals també poden formar-se a partir de fronts freds i, ocasionalment, d'un centre de baixa pressió en els nivells alts de l'atmosfera.

El procés pel qual una tempesta tropical es forma i, subseqüentment, s'intensifica fins a esdevenir un huracà depèn, almenys, de tres de les condicions següents:

1. Una pertorbació atmosfèrica preexistent (ona tropical) amb tempestes associades.
2. Temperatures oceàniques càlides, com a mínim 26 °C, des de la superfície del mar fins a 15 metres de profunditat.
3. Vents febles en els nivells alts de l'atmosfera que no canviïn gaire de direcció i velocitat.

Per què es rebutgen les centrals nuclears?

• Generen residus nuclears i la dificultat per a gestionar-los, ja que tarden moltíssims anys a perdre la seva radioactivitat i perillositat.
• Produeixen residus tòxics que provoquen malalties.
• Danyen el medi ambient.
• L'emmagatzematge de residus radioactius és un problema.

Què està ocorrent a la zona de la plataforma de gel Larsen-B?

Entre el 31 de gener i el 7 de març del 2002, la barrera de gel Larsen-B, al nord-oest del mar de Weddell, es va col·lapsar i es va trencar. Un troç de gel de 3250 km² i 200 m de gruix es va desprendre i es va fondre. Aquesta plataforma existia des de l'era glacial i s'ha fos en els últims anys.

Contaminació i el forat d'ozó al Pol Nord

La contaminació produïda pels gasos de les indústries i els automòbils contamina l'aire i el carrega de CO₂, que en ser més lleuger que l'oxigen, fa que els gasos s'elevin cap al Pol Nord. A causa d'això, al pol s'ha originat un forat a la capa d'ozó, que el desfà.

Canvi climàtic i grip aviària

L'aparició de noves malalties com la grip A o la grip aviària podria deure's en part al canvi climàtic que pateix el planeta, segons l'opinió d'experts catalans en pneumologia, els quals asseguren que estan ressorgint velles malalties que es consideraven controlades. El president de la Societat Catalana de Pneumologia, Eduard Monsó, ha afirmat en un seminari sobre malalties respiratòries que l'augment de la temperatura del planeta "està provocant canvis en les vies d'infecció i l'extensió geogràfica, fora del seu àmbit tradicional" d'algunes malalties, així com l'aparició d'altres variants noves. La cria d'animals de forma industrial en granges amb poques condicions higièniques estaria provocant que les bèsties desenvolupessin noves variants de malalties que acabarien sent transmeses als humans.

Animals en perill d'extinció i causes

Els animals que estan en perill d'extinció en l'actualitat són molts, com ara:

• Óssos polars
• Óssos panda
• Linx
• Cacatua

Si ens adonem, aquests animals tenen un gran atractiu per a l'home tant econòmicament (pel seu pelatge) com per ser espècies d'especial interès per a la caça.

L'home, juntament amb el canvi climàtic, provoca canvis en l'ecosistema, com pot ser el dèficit d'herbes per al consum, l'augment de la temperatura (per tant, es desfan els casquets polars)... I finalment, quan una espècie és molt nombrosa, acaba amb les existències agroalimentàries; fa malbé altres espècies que habiten en el mateix territori o sovint els agricultors d'aquest terreny cultivat (plagues de conills de camp).

Els motius d'extinció són:

• La caça incontrolada d'espècies d'interès econòmic per l'home.
• El canvi climàtic o actuacions humanes que modifiquen ecosistemes: si mor l'espècie que era menjada per una altra, desapareixen totes dues (i així successivament).
• De vegades, el canvi d'un ecosistema provoca que una espècie es faci molt més nombrosa: en aquest cas, l'espècie acaba amb tot el menjar i els recursos i, finalment, acaba extingint-se.

Solucions al problema dels residus

REDUIR: La reducció de residus consisteix en la presa de mesures de caràcter preventiu per disminuir la quantitat i perillositat dels residus generats.

REUTILITZAR: El procés de reutilitzar es defineix com l'acció de tornar a utilitzar els béns o productes.

RECICLAR: El reciclatge consisteix en la transformació dels residus perquè tornin a utilitzar-se amb el seu fi inicial o per a altres fins. Implica una sèrie de processos industrials que, partint d'uns residus originals i sotmetent-los a tractaments físics, químics o biològics, donen com a resultat l'obtenció d'una sèrie de materials que poden ser introduïts novament en el procés com a matèria primera o com un nou producte.

Què és la pluja àcida?

La pluja àcida es forma quan la humitat de l'aire es combina amb els òxids de nitrogen i el diòxid de sofre emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehicles que cremen carbó o productes derivats del petroli. En interacció amb el vapor d'aigua, aquests gasos formen àcid sulfúric i àcid nítric. Finalment, aquestes substàncies químiques cauen a la terra acompanyant les precipitacions, constituint la pluja àcida.

Conseqüències de la pluja àcida

• L'acidificació de les aigües de llacs, rius i mars que dificulta el desenvolupament de vida aquàtica en aquestes aigües, la qual cosa augmenta en gran manera la mortalitat de peixos.
• Afecta directament la vegetació, per la qual cosa produeix danys importants en les zones forestals.
• Corroeix construccions i infraestructures.
• Fa les plantes més vulnerables a les plagues.
• Lleuger impacte en l'efecte hivernacle.

Conseqüències de la desertització

• Mort d'arbres, animals, llacs, rius i ecosistemes.
• Extinció d'espècies.
• Esgotament dels recursos naturals, reducció de les expectatives de qualitat de vida i de supervivència de les generacions futures.
• Erosió i pèrdua del sòl, canvis climàtics, empobriment agrícola i ramader, manca d'aliments.
• Migració a les ciutats per a millorar les condicions de vida.
• Desajustament del sistema climàtic, inundacions, sequeres, variacions del nivell del mar.
• La radiació ultraviolada del sol provoca càncer de pell, mutacions, etc.

Conseqüències de la fosa dels casquets polars

Centenars de milions de persones es veuran afectades pel desgel i la disminució de glaceres i cobertes de neu com a conseqüència del canvi climàtic. Només la pèrdua de neu i de les glaceres de les muntanyes d'Àsia afectaria aproximadament el 40% de la població mundial. El 6% del nivell del mar augmentaria per la fosa dels pols. S'han trobat els primers óssos polars ofegats al mar; això és conseqüència de la fosa dels pols. També canviaria la salinitat del mar, els corrents marins, el clima costaner de molts territoris i el fet que l'aigua dolça es congela a major temperatura que la salada.

Què passaria si Groenlàndia es fongués?

Si tot el gel de Groenlàndia es fon, el nivell del mar a tot el món augmentarà 7 metres. Molts països podrien desaparèixer i la geografia de molts altres podria canviar per sempre. La temperatura de l'aigua marina baixarà, canviaran els corrents marins, ecosistemes i climes arreu del món.

El desastre del petrolier Torrey Canyon

El superpetrolier Torrey Canyon, viatjava el 18 de març de 1967 a 17 nusos de velocitat quan va colpejar els esculls de Seven Stones, a l'arxipèlag de les Scilly, al sud-oest de Cornwall (Anglaterra). El violent impacte va esquinçar i va obrir sis tancs, a més de deixar-ne altres molt malmesos. Tones de cru van ser ràpidament vessades dels tancs, ajudades pels cops de mar, i van generar en pocs dies una immensa marea negra que va arribar a les costes i platges de Cornwall, l'illa de Guernsey i el litoral francès de la Bretanya, principalment a la comarca de Treguier. Les badies i cales de Cornwall van quedar submergides en una substància negra, espessa i letal que va destruir tot al seu pas. Les aus van morir i la indústria de la pesca va quedar completament arruïnada. Mai abans la humanitat s'havia enfrontat a un accident d'aquest nivell i característiques. Les Forces Armades es van disposar a combatre el desastre, mentre les autoritats locals, amb un exèrcit de civils, lluitaven sense descans intentant salvar platges i costes. La taca de cru cobria una superfície aproximada d'uns 70 quilòmetres de llarg per 40 d'ample. En un intent per aturar un vessament semblant, es van realitzar tot tipus de treballs, encara que de forma improvisada i arbitrària. La falta d'experiència en aquest tipus d'accidents va produir conseqüències pitjors que les que es pretenien evitar, en procedir a la dispersió d'ingents quantitats de detergents que es van sumar al vessament, causant una contaminació de considerables proporcions que va afectar greument la flora i fauna de la zona. Les autoritats, conscients de l'enorme desastre que s'estava produint, i a la vista de les immenses proporcions de la marea negra, que acabaria portant a la misèria tot el que toqués, van prendre la decisió de bombardejar el cru i el vaixell perquè cremés. Durant tres dies seguits, vuit avions van deixar caure 1.000 bombes, 44.000 litres de querosè, 12.000 litres de napalm i 16 míssils. Una columna de fum negre i espès que ocultava el sol completament es podia albirar des de qualsevol punt com si es perdés en el confí de la Terra, en un espectacle sobrecollidor. Finalment, el divendres 21 d'abril de 1967 el Torrey Canyon va desaparèixer de la vista, però les gravíssimes conseqüències de l'accident es mantindrien vigents durant molt de temps. El nom de Torrey Canyon romandrà sempre en la història de les marees negres com un símbol de devastació.

Què són els "arbres borratxos" i el permafrost?

El permafrost és la capa de fang d'un terreny en un lloc on fa molt de fred que es congela. Els arbres borratxos són quan hi ha un canvi climàtic al permafrost que, en descongelar-se el fang, els arbres s'inclinen cap a qualsevol dels costats; per tant, cadascun pot estar inclinat cap a un costat diferent.

Industrialització i canvi climàtic

La major part de la demanda d'energia primària necessària per al progrés prové de cremar el carbó, el petroli i els seus derivats. La combustió d'aquestes substàncies produeix com a resultat l'emissió de vapor d'aigua i gasos carbònics que tenen la propietat d'atrapar la radiació solar i impedir que retorni cap a l'espai. Aquesta propietat és la causant de l'anomenat efecte hivernacle, que provoca l'escalfament de l'atmosfera. Cremant els combustibles fòssils, en realitat no fem altra cosa que retornar a l'atmosfera el diòxid de carboni que componia la primitiva atmosfera terrestre i que l'activitat d'organismes durant milions d'anys va retirar, fixant-lo en forma de petroli, carbó, gas natural o pedra calcària. (Recordem que l'atmosfera terrestre primigèniament estava composta majoritàriament de diòxid de carboni i sense oxigen).