Grans Poetes Catalans Contemporanis: Estellés, Espriu i Martí i Pol

Considerat el gran renovador de la poesia valenciana i un dels poetes més importants del País Valencià des del segle XV. Va guanyar una gran popularitat amb obres on va reflectir la crua i dura postguerra a València.

La seva obra poètica és popular, quotidiana i col·loquial. Els principals temes són:

• L'amor
• La mort
• El compromís cívic

La presència de la mort en la seva obra es fonamenta en l’experiència personal (la mort de la filla) i col·lectiva. És també el gran poeta de l'amor, del desig amorós, un sentiment que va saber expressar amb una especial intensitat.

En els seus poemes, hi és sempre present la quotidianitat. No és un poeta tancat en si mateix que prescindeixi de la realitat que l'envolta. És poc acadèmic, però amb referències als clàssics catalans, als grecollatins i als poetes simbolistes i avantguardistes.

La poesia d'Estellés vincula el compromís cívic amb un país condemnat per la dictadura. En aquest sentit, Estellés s'erigeix en el poeta de la resistència i de l'esperança en un esdevenidor més pròsper i més lliure.

Salvador Espriu i Castelló va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. A causa de les commocions de la Guerra Civil, va ser un escriptor oficinista.

L'obra d'Espriu es caracteritza per la mescla d'un intel·lectualisme extrem i d'un descriptivisme sovint càustic, la riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i la capacitat per a descriure en termes transcendents la història col·lectiva.

En el seu primer llibre de poesia va evocar el món destruït per la guerra, que identificava amb la mítica Sinera. Els quatre llibres següents formen l’anomenat cicle líric. Aquests llibres tracen un camí d'interiorització que culmina amb els principis íntimament lligats a la teologia negativa.

La poesia d'Espriu, considerada metafísica, va ser qualificada com a realista. El to èpic o didàctic de l’obra va semblar extremadament modern, a pesar de la vaguetat social del discurs del poeta. En La pell de brau, Espriu abocava reflexions sobre la diversitat i la tolerància, i tècniques antigues. El llibre va adquirir un caràcter de discurs cívic.

Miquel Martí i Pol és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feia accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques.

Va néixer en el si d’una família obrera. El seu pare era manyà. A causa de la precària situació econòmica de la família, als 14 anys va començar a treballar com a comptable, però el 1972 va haver de plegar a causa d’una esclerosi múltiple.

A finals dels cinquanta, es va afegir al nucli pioner de la Nova Cançó com a cantautor. Poesia i vida són dos elements que van absolutament lligats en la seva obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta:

• La reflexió metafísica
• La poesia realista i compromesa
• La malaltia i la seva superació
• El compromís nacional
• El pas del temps
• El balanç de vida