Grans Pensadors i Descobriments: Filosofia i Ciència Històrica

Filosofia Antiga i Helenística

Escoles Socràtiques Menors

• Escola Mègara

  No admetia teories d'idees, analitzava la lògica i el llenguatge.

• Escola Cínica

  Defensava l'autodomini i la supressió de necessitats.

Epicureisme

• Epicur de Samos

  Proposava superar la por i el dolor per assolir el plaer i la felicitat (hedonisme). Distingia entre plaer cinètic i estàtic. Va formular el quàdruple fàrmac i defensava una vida senzilla que portava a l'autarquia.

  El Tetrafàrmac buscava allunyar les pors de:

  1. Els déus
  2. La mort
  3. El destí
  4. Les necessitats naturals i els mals

Estoïcisme

• Zenó de Cítion

  Concebia l'univers com un ésser viu absolut integrat per dos principis. Promovia l'apatheia (absència de passions).

Escepticisme

• Pirró d'Elis

  Proposava l'epokhé, mantenir el dubte com la postura més raonable.

Ciència Antiga

• Euclides

  Geometria, amb 10 axiomes fonamentals.

• Arquimedes

  Geòmetra i enginyer. Va calcular el valor de pi i va desenvolupar principis com la palanca, el pes específic i la catapulta.

• Aristarc de Samos

  Va proposar que el Sol era 20 vegades més gran que la Terra. Va mesurar el perímetre terrestre (6266 km) i la durada exacta de l'any.

• Ptolomeu

  Va defensar el model geocèntric, amb la Terra com a centre de l'univers, utilitzant epicicles per explicar els moviments planetaris.

• Hipòcrates

  Pioner de la medicina, va establir les bases de la deontologia mèdica, centrada en l'interès per la salut del pacient i el compromís professional.

Educació Medieval: Trivi i Quadrivi

Les arts liberals es dividien en:

• Trivi: gramàtica, retòrica i dialèctica.
• Quadrivi: música, aritmètica, geometria i astronomia.

També s'esmenta l'alquímia i la recerca de la pedra filosofal.

Filosofia Medieval

• Sant Agustí

  Va desenvolupar la teoria de la il·luminació i la gràcia divina. Va diferenciar entre libertas (llibertat de voler el bé) i liberum arbitrium (lliure albir). Va defensar que Déu va fundar la Ciutat de Déu.

• Sant Anselm de Canterbury

  Va formular l'argument ontològic, segons el qual Déu existeix per definició (argument a priori).

• Sant Tomàs d'Aquino

  Filòsof escolàstic que va defensar l'ús de la raó en la teologia. Va proposar cinc vies per a l'existència de Déu:

  1. Argument del primer motor immòbil.
  2. Argument de la primera causa incausada.
  3. Argument de l'ésser necessari.
  4. Argument dels graus de perfecció.
  5. Argument de l'ésser intel·ligent o argument teològic.

  Aquestes vies es caracteritzen per:

  • No partir d'idees a priori, sinó de l'observació.
  • Explicar el principi de causalitat.
  • Descartar la sèrie infinita de causes.
  • Arribar a un ésser necessari.
  • Considerar que ésser necessari vol dir ésser perfecte.

• Ramon Llull

  Va intentar defensar el dogma cristià utilitzant la lògica matemàtica. Comparava la fe i la raó com l'oli i l'aigua, indicant la seva distinció però possible coexistència.

• Guillem d'Occam

  Va defensar l'absoluta llibertat de Déu i el nominalisme. És conegut per la "navalla d'Occam", un principi de parsimònia.

Humanisme i Reforma

• Erasme de Rotterdam

  Crític amb el cristianisme de la seva època, defensava el valor i la dignitat humana.

• Martí Luter

  Va publicar les 95 tesis contra el papa. Criticava la manca de jerarquia eclesiàstica, defensava l'exclusivitat de les Sagrades Escriptures, el lliure examen de consciència i que la salvació es guanya per fe i no per obres.

Pensament Polític Modern

• Nicolau Maquiavel

  Va centrar-se en conservar el benestar de l'Estat i la seva supervivència. Va defensar que "el fi justifica els mitjans". Tenia una concepció negativa de l'ésser humà i va introduir el concepte de raó d'Estat.

• Thomas More

  Va descriure una illa perfecta, Utopia, on la convivència es basava en l'absència de propietat privada i riqueses.

Revolució Científica

Astronomia

• Nicolau Copèrnic

  La seva teoria heliocèntrica, tot i ser revolucionària, presentava limitacions: no explicava prou exactitud els moviments observats, no explicava per què no notem el moviment de la Terra, ni per què les coses cauen verticalment, i hi havia una gran desproporció entre radis en el seu model.

• Giordano Bruno

  Va defensar que el món forma part de Déu (panteisme), considerant la natura com divina.

• Johannes Kepler

  Va concebre Déu com un matemàtic i va formular les lleis de les òrbites el·líptiques dels planetes.

• Galileu Galilei

  Va defensar la teoria heliocèntrica, famosa per la frase "Eppur si muove" (I tanmateix es mou). Les seves observacions astronòmiques incloïen:

  • Ni el Sol ni la Lluna són llisos.
  • Júpiter té 4 satèl·lits.
  • Venus té fases.
  • La Via Làctia no era un núvol, sinó un conjunt d'estrelles.

Física (Contribucions de Galileu)

• Va formular el principi de relativitat del moviment.

• Va demostrar que en la caiguda lliure dels cossos no intervé el pes.

Filosofia de la Ciència

• Francis Bacon

  Baró de Verulam. Va defensar que la ciència ha de ser un domini de la natura per al benefici de l'home. Va identificar els ídols del coneixement, que distorsionen la percepció:

  1. Ídols de la tribu: personalització de la natura, errors inherents a la naturalesa humana.
  2. Ídols de la caverna: interpretació individual de l'home, biaixos personals.
  3. Ídols de la plaça: influència del grup social i del llenguatge.
  4. Ídols del teatre: autoritat de les doctrines i sistemes filosòfics anteriors.

• Isaac Newton

  Físic i matemàtic. Va desenvolupar la mecànica clàssica, explicant el moviment dels planetes, les marees, la caiguda dels cossos i la llei de la gravitació universal.