Grans Obres Romanes, Toponímia Llatina i Mites Clàssics

Obres d'Enginyeria i Arquitectura Romana

Els invents i coneixements d'enginyeria van permetre als romans la construcció de grans obres públiques. Quan un aqüeducte s'acostava a la ciutat, s'enlairava i feia una filera d'arcades sobre les quals hi havia el canal per on passava l'aigua.

Aqüeductes Romanes Destacats

Pont du Gard (Nimes)

• Aqüeducte construït prop de Nimes (França).
• Té tres nivells d'arcades.
• Construït al segle 19 aC.
• Es troba a 50 metres sobre el nivell del riu.

Aqüeducte de Segòvia (Hispània)

• Construït a la segona part del segle II dC.
• Portava l'aigua del riu Frío fins a la ciutat.
• Té 728 metres de llargada i 28,5 metres d'alçada.
• Format per dos grups d'arcades: 119 arcs a la part inferior i 44 arcs a la superior.

Fars: Il·luminació i Navegació

Els fars eren torres de diferents formes amb un sistema d'il·luminació en el punt més alt. La forma habitual d'il·luminació era amb llenya o amb llànties d'oli d'oliva.

Fars Històrics Importants

• Far de Chipiona (Turris Caepionis): Situat a la desembocadura del Guadalquivir, era un estil similar al famós Far d'Alexandria.
• Far d'Alexandria: Considerat una de les Set Meravelles del Món Antic. Va ser construït al segle III aC i enderrocat al segle XIV.
• Torre d'Hèrcules (La Corunya): És l'únic far de tot el món antic que actualment segueix en funcionament.

La Influència del Llatí en la Toponímia

La ciència que estudia els noms propis de llocs en el sentit més ampli (noms de països, comarques, etc.) és la toponímia. Els topònims són descriptius, retraten el paisatge i el nom mateix ja ens dóna informació de com és o com era el lloc.

Topònims d'Origen Llatí als Països Catalans

La toponímia catalana consta de:

• Noms de lloc d'origen preromà, localitzats a les comarques pirinenques.
• Un grup de topònims posteriors a la romanització que provenen de l'àrab.
• Una gran majoria de topònims d'origen llatí.

Topònims d'Origen Llatí a Hispània i Europa

Molts topònims estan relacionats amb els governants més rellevants de l'època, com Juli Cèsar i Octavi August. Algunes ciutats porten el nom de divinitats.

Exemples de la Romanització

• Mur d'Adrià: L'emperador Adrià el va fer construir a Gran Bretanya per protegir-se de possibles atacs celtes. La paraula anglesa “wall” (paret o mur) prové del llatí.
• Resistència Germànica: Els pobles germànics van oferir una gran resistència, i Alemanya va quedar al marge de la romanització.
• Trèveris: Va ser la ciutat més antiga d'Alemanya, fundada l'any 16 aC per August.
• Colònia: Fundada uns anys més tard que Trèveris.
• Nord d'Àfrica: Ceuta es referia als «set turons», i Melilla, el nom antic de la qual era Flàvia, era capital de la província romana.

Els Gentilicis

Els gentilicis són els noms amb què designem les persones i els objectes amb relació al seu lloc de procedència.

Mites Clàssics: Amor, Tragèdia i Transformació

Píram i Tisbe

Píram i Tisbe vivien a Babilònia, però els seus pares s'oposaven a la seva relació. Van decidir trobar-se al sepulcre del rei Ninus. Primer va arribar Tisbe i es va trobar amb una lleona. Es va espantar i va fugir, perdent el vel, que la lleona va embrutar amb sang.

Píram va veure el vel tacat i, pensant el pitjor, es va treure la vida amb l'espasa. Quan Tisbe va tornar i va veure el cos sense vida de Píram, també es va llevar la vida. Van segellar el seu amor amb unes morts inoportunes. La morera va fer fruits negres en dol, en record de la sang dels dos amants.

Filemó i Baucis

Júpiter i Mercuri van posar a prova la humanitat i, vestits de viatgers, van buscar hospitalitat per tota la terra. Tothom els tancava les portes. Van arribar a Frígia, a una caseta on vivien l'ancià Filemó i la seva muller Baucis. Van oferir tot el que tenien, tot i que no era gran cosa, i van compartir taula amb ells, decidits fins i tot a matar l'última oca que els quedava.

Els visitants, agraïts, els van fer saber que eren déus i els van concedir un desig. Van demanar morir junts, l'un al costat de l'altre, com sempre havien viscut. En el moment de la seva mort, Júpiter els va convertir en una alzina i en un til·ler que van créixer plegats.

Eco i Narcís

Eco era una nimfa que parlava pels descosits. Quan la deessa Juno va espiar en secret les aventures amoroses de Júpiter, va fer callar Eco i va fer que la nimfa no pogués parlar: no li dirigien la paraula, però només podia repetir les síl·labes finals del que havien dit els altres.

Eco es va enamorar de Narcís, però ell la va rebutjar. Desconsolada, es va recloure en una cova fins que es va consumir, quedant reduïda a la seva ombra. Només li quedava la veu, que feia eco.

Narcís va rebutjar totes les nimfes fins que un dia es va acostar a una font i es va enamorar del seu propi reflex. Va estendre els braços per abraçar-se i va caure intentant tocar-lo. On va morir, va néixer una flor que porta el seu nom.

Apol·lo i Dafne

El déu Apol·lo, símbol de la bellesa, va ser rebutjat en assumptes d'amor per Dafne, nimfa del riu Peneu, de la qual es va enamorar. Però no va ser un amor correspost.

Cupido, molest perquè Apol·lo s'havia burlat de les seves fletxes, va clavar una fletxa amb la punta d'or a Apol·lo (que va sentir un desig ardent) i una amb la punta de plom a Dafne (que la va tornar insensible a l'amor). Apol·lo desitjava la noia, però ella no.

Un dia, Dafne va demanar ajuda al seu pare, que la va convertir en llorer. Apol·lo hi va haver de renunciar i, a partir d'aquell moment, va portar una corona de llorer.

Pigmalió i Galatea

Pigmalió era un antic rei de Xipre i un escultor amb una gran sensibilitat. Superava en habilitat al mateix Dèdal, constructor del laberint de Creta. Mai es va voler casar perquè no trobava la dona amb el seu ideal de bellesa.

Es dedicava a la creació d'estàtues cada vegada més ben treballades. En va esculpir una de tan perfecta que se'n va enamorar. La va anomenar Galatea i somiava que l'estàtua tenia vida. Venus la va fer viure i li va concedir el do de la fertilitat, i gràcies a això van tenir una filla.