Grans Obres i Moviments Artístics del Segle XIX i XX

Obres en Ordre Cronològic

1. El Dinar Campestre - Édouard Manet (1863)
2. Sol Ixent. Impressió - Claude Monet (1872)
3. El Pensador - Auguste Rodin (1880-1900)
4. Casa Milà - Antoni Gaudí (1906-1912)
5. El Profeta - Pablo Gargallo (1933 guix i 1936 bronze)
6. Guernica - Pablo Picasso (1937)
7. Casa de la Cascada - Frank Lloyd Wright (1938)
8. El Marxisme Curarà els Malalts - Frida Kahlo (1954)

Moviments Artístics en Ordre Cronològic

Primeres Avantguardes (primera meitat segle XX)

• Fauvisme (1905 – 1910) Autors: Matisse, Derain
• Expressionisme (1905 – 1930s) Autors: Munch, Marc
• Cubisme (1907 – 1920s) Autors: Picasso, Braque
• Futurisme (1909 – 1920s) Autors: Marinetti, Boccioni
• Dadaisme (1916 – 1925) Autors: Duchamp, Tzara
• Surrealisme (1924-1940s) Autors: Dalí, Magritte
• Art Abstracte (inici segle XX – actualitat) Autors: Kandinsky, Mondrian

Segones Avantguardes (després de la Segona Guerra Mundial)

• Expressionisme Abstracte (dècada de 1940-1950) Autors: Pollock, Rothko
• Informalisme (dècada de 1940-1960) Autors: Tàpies, Pons
• Pop Art (dècada de 1950-1960) Autors: Warhol, Alloway

El Dinar Campestre (Édouard Manet)

Fitxa Tècnica

• Títol: El Dinar Campestre
• Autor: Édouard Manet (1832-1883)
• Cronologia: 1863
• Estil: Realisme-Impressionisme
• Material: Oli sobre tela
• Tipologia: Escena costumista
• Localització: Musée d’Orsay (París)

Sobre l'Autor

• Édouard Manet: Neix i mor a París el 1832 i el 1883.
• S’inicia amb Couture al seu taller (acadèmic).
• S’inspira en els pintors venecians del segle XVI i els holandesos del XVII.
• Viatja a Espanya: Velázquez.
• Obres amb temàtica espanyola (El Guitarrista Espanyol).
• Quan mor el seu pare, fa pintura d’actitud rebel (crítica social, dones nues).
• A partir del 1870, pinta a l’aire lliure i descobreix la llum.
• Considerat el primer impressionista?
• Se’l relaciona amb pintura més “oficial”.

Descripció Formal

• Dividida en 3 plans.
• Triangle compositiu + fuga a l’horitzó.
• Dispersió compositiva.
• Personatges integrats.
• Línies definides per donar volum.
• Gradació tonal del color (llums i ombres suaus).
• Per primera vegada, veiem l’ombra d’un arbre ben definida.
• Transparència del rierol.
• Negre i blanc en les figures principals provoquen contrapunt lumínic.

Temàtica

• Primer s’havia anomenat “El Bany”.
• Escena quotidiana de l’autor.
• Senyor amb bastó: germà del pintor, Eugène.
• Senyor amb la dona: escultor holandès Leenhoff.
• Dona: model preferida, Victorine Meurent, que mira l’espectador.
• Dona desconeguda banyant-se.
• Es va presentar al saló oficial del 1863.
• No va ser admesa (nuesa no mitològica).
• Forma part del Saló dels Rebutjats.
• Va ser motiu de burla per la poca relació entre figures i la dona del rierol flotant.

Models i Influències

• Beu de:
  • El Judici de París de Rafael.
  • El Concert Campestre de Ticià.
  • Pintura veneciana del segle XVI.
  • Barroc espanyol (Velázquez).
• És inspiració per:
  • Impressionisme.
  • Manera de tractar la llum i el color.
  • Perspectiva.
  • Collage.
  • Cézanne.
  • Cubisme.

Sol Ixent. Impressió (Claude Monet)

Fitxa Tècnica

• Títol: Sol Ixent. Impressió
• Autor: Claude Monet (1840-1926)
• Cronologia: 1872
• Estil: Impressionisme
• Material: Oli sobre tela
• Tipologia: Paisatge
• Localització: Musée Marmottan (París)

Sobre l'Autor

• Claude Monet: Neix a París el 1840 i mor a Giverny el 1926.
• El més representatiu de l’impressionisme.
• Comença com a caricaturista.
• Marxa a París (1859): Pissarro, Renoir, Sisley i Bazille.
• El 1870 va a Londres (estudia Constable i Turner).
• Trencament pictòric de la llum.
• El 1871 torna a França (Argenteuil) i pinta quadres més importants.
• Posa el focus en: reflexos de la llum, moviment de l’aigua i atmosfera.
• El 1890 torna a París i pinta el mateix indret a diferents hores per veure variacions tonals amb la llum.
• Pinta més de 3.000 quadres.
• Escenes fluvials, paisatges marins.

Descripció Formal

• Fons nebulós.
• Pals de vaixells mercants.
• Sol: rodona ataronjada.
• Aigües marines amb 3 embarcacions navegants.
• No és realista, es deixa portar per les emocions.
• No perfilat ni detallat (quasi sense dibuix).
• Pinzellades brillants i dinàmiques (insinuen).
• Colors: blau grisenc (boira i mar), taronja (Sol) amb reflex.
• Colors triats per la Llei del contrast simultani (1839) que diu que juxtaposar tonalitats complementàries intensifica.
• Abandona el clarobscur.

Temàtica

• Port de Le Havre (joventut de Monet).
• Representació dels reflexos sobre la llum de l’aigua.
• Intentar captar l’atmosfera.
• No es poden distingir moltes formes.
• Es presenta en l’exposició impressionista de 1874.
• És fortament criticat a l’època (revista satírica Le Charivari).

Models i Influències

• Beu de:
  • L’Escola de Barbizon.
  • William Turner (paisatgisme).
  • À plein air (grup de pintors francesos).
  • Viatge a Londres.
  • Vapor de la llum.
• És inspiració per:
  • Impressionisme.
  • Trencament del sistema perceptiu i representatiu.
  • Naturalisme.
  • Postimpressionisme i avantguardisme posterior.

El Pensador (Auguste Rodin)

Fitxa Tècnica

• Títol: El Pensador
• Autor: Auguste Rodin (1840-1917)
• Cronologia: 1880-1900
• Estil: Impressionista
• Material: Bronze
• Tipologia: Escultura exempta
• Localització: Museu Rodin (París)

Sobre l'Autor

• Auguste Rodin: Neix a París el 1840 i mor a Meudon el 1917.
• Un dels més influents de l’època.
• Inicis difícils (no és acceptat a l’Escola de Belles Arts).
• Viatja a Itàlia.
• Se sent atret per la musculatura.
• S’inspira en: Donatello, Miquel Àngel.
• Torna d’Itàlia i és ben vist.
• Escultures molt dures: forma, textura, modelatge…

Descripció Formal

• Home nu.
• Braços i mans desmesurats.
• Tors inclinat endavant.
• Cap reposa a la mà dreta i braç esquerre reposa a la falda.
• Actitud de profunda reflexió.
• Composició centrípeta.
• Sense relació amb l’exterior.
• Cos relacionat entre si.
• Modelat de tensió (físic i mental).
• Dona moviment i pau.
• Els dits de les mans són el més treballat.
• Jocs lumínics.
• Non finito (no acabat, com Miquel Àngel i l’Escola de Florència).

Temàtica

• Persona immersa en els seus pensaments/preocupacions.
• Primera imatge de Dante (Divina Comèdia) = pensament de l’home vs. final mortal.
• Formava part d’un projecte d’escultures decoratives sobre Dante.
• Gran projecte: La Porta de l’Infern (inspirat en la Porta del Paradís de Ghiberti) = 186 figures que mai va poder acabar.
• Acabem tenint dues grans escultures independents: El Pensador i El Petó de Danae.

Models i Influències

• Beu de:
  • Miquel Àngel.
  • Carpeaux.
• És inspiració per:
  • Escultura contemporània.
  • Formes arrodonides.
  • Modernisme.
  • Avantguardes.
  • Brancusi.

Casa Milà - La Pedrera (Antoni Gaudí)

Fitxa Tècnica

• Títol: Casa Milà o La Pedrera
• Autor: Antoni Gaudí (1852-1926)
• Cronologia: 1906-1912
• Estil: Modernista
• Material: Pedra, maó, ceràmica i ferro
• Tipologia: Civil
• Localització: Barcelona

Sobre l'Autor

• Antoni Gaudí: Neix a Reus el 1852 i mor a Barcelona el 1926.
• Màxim representant del modernisme català.
• És un arquitecte agosarat i imaginatiu.
• Elies Rogent el reconeix.
• Eusebi Güell el fitxa i en fa el mecenatge.
• El 1883 es fa càrrec de la Sagrada Família.

Descripció Formal

• Predomina la línia corba.
• Planta baixa amb dues entrades independents + entresol + 5 pisos + àtic amb terrassa.
• Pisos separats entre si per ondulacions: horitzontalitat.
• Finestres i balcons amb motius vegetals (forjades).
• A la coberta: xemeneies, caixes d’ascensors, ventilacions i dipòsits d’aigua.
• Tot en imaginatives formes escultòriques.
• Pati interior: llum i ventilació. Escales al voltant.
• Habitacions irregulars i poligonals.
• Dins del pati com un carrer: carretera i voreres.
• Edifici aguantat amb una gran estructura de ferro, pedres i maons… NO murs de càrrega.
• Arcs parabòlics i columnes inclinades.
• La façana és una estructura externa autònoma.
• Llibertat en cada planta (disposició).

Entorn i Integració Urbanística

• Xamfrà.
• Cantonada.
• Àmplia vista.

Funció, Contingut i Significat

• Va ser encarregada per Roser Segimon el 1906.
• Tenia pàrquing soterrani + botigues a l’entresol + propietari a la planta noble + 4 plantes de pisos de lloguer + àtic amb golfes.
• Terrat molt original.
• Estranyes formes a la part de dalt.
• També se li’n diu La Pedrera.
• Les pedres es van treure i preparar del solar de davant mateix.

Models i Influències

• Beu de:
  • Llibertat creativa de Gaudí.
  • Casa Batlló i Park Güell.
  • Formes de la natura.
  • Montserrat.
• És inspiració per:
  • Funcionalitat.
  • Sistema innovador d’ascensors.
  • Planta lliure.
  • Eliminar murs de càrrega.
  • Arquitectura expressionista alemanya.

El Profeta (Pablo Gargallo)

Fitxa Tècnica

• Nom: El Profeta
• Autor: Pablo Gargallo (1881-1934)
• Cronologia: 1933 (guix) i 1936 (bronze)
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Bronze
• Estil: Cubista
• Localització: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid) i Museo Gargallo (Saragossa)
• Tema: Religiós?

Sobre l'Autor

• Neix a Maella el 1881 i mor a Reus el 1934.
• Va venir a viure a Barcelona el 1888.
• Va estudiar a l’Escola “La Llotja”.
• Anava al Cafè-Casino “Els Quatre Gats”.
• Influenciat pel modernisme.
• El 1903 viatja a París, hi viurà a partir del 1923.
• Contacte amb les avantguardes parisenques i Picasso = canvi.
• Cubisme i Expressionisme.
• Làmines primes de metall per crear joc entre volum i el buit.

Descripció Formal

• Obra principal de Gargallo.
• Figura humana feta amb planxes de metall fines i lleugeres retallades.
• S’articula al voltant de la columna i la cama esquerra que fan d’eix.
• Figura que es desenvolupa en el buit.
• El buit proporciona la combinació entre buits i plens.
• Aporta expressivitat i causa impacte emocional.
• Joc de corbes que accentua els contrastos de llum i foscor.
• Volum virtual = pot ser envoltat per l’espectador.

Temàtica

• Profeta amb molta força.
• Gran expressivitat gesticular: braç dret alçat amb força i l'altra mà agafant el bàcul amb autoritat.
• L’actitud convida a seguir-lo.
• Força física i també espiritual.
• No temàtica religiosa.
• Força de la paraula, del magisteri de la veritat com a camí a seguir.
• És l’escultura més gran de l’autor i la més coneguda; ell només la va fer en guix, mai la va veure acabada.

Models i Influències

• Beu de:
  • Cubisme pictòric: Picasso (diferents plans en la figura, observança del rostre).
  • Expressionisme.
  • Art primitiu: Brancusi i el pintor Modigliani.
• És inspiració per a:
  • Conquesta revolucionària de l’escultura.
  • Introducció del buit com a element volumètric.
  • Henri Moore.

Casa Kaufmann o Casa de la Cascada (Frank Lloyd Wright)

Fitxa Tècnica

• Nom: Casa Kaufmann o Casa de la Cascada
• Autor: Frank Lloyd Wright (1867-1959)
• Cronologia: 1938
• Tipologia: Casa unifamiliar
• Materials: Formigó armat, pedra, vidre i alumini
• Estil: Organicista
• Localització: Bear Run, Pennsilvània (EUA)

Sobre l'Autor

• Neix a Wisconsin l’any 1867 i mor a Phoenix l’any 1959.
• Treballa amb Sullivan (1887-1893).
• Es preocupa per l’excés de racionalisme del seu mestre.
• Proposa una arquitectura en harmonia amb l’entorn natural i que s’hi pugui relacionar.
• Harmonització amb els homes i amb la natura.

Descripció Formal

• 3 plantes.
• Composició geomètrica (verticalitat: murs i xemeneia; i horitzontalitat: terrasses de volada).
• Tot de formigó.
• Sobre una superfície rocosa.
• Té una cascada sota.
• Asimetria entre l’horitzontalitat construïda i la verticalitat del bosc.
• Encreuament de volums uns amb els altres.
• Edifici projectat de l’interior a l’exterior.
• Integració de l’edifici en un espai concret.
• Caos i desordre que se simula amb el de la natura.
• Cada planta té una disposició lliure, sense sentit.
• Tots els angles tenen vidre i té grans balconades per fomentar la intercomunicació amb l’exterior en contra de l’opacitat d’estar tancat.

Entorn i Integració Urbanística

• Considerada de les primeres arquitectures organicistes.
• Envoltada d’arbres, roques i cascades.
• Reproducció arquitectònica d’on s’integra.

Funció, Contingut i Significat

• Habitatge unifamiliar.
• Unió d’humà i natura (arquitectura i natura).
• Poder viure enmig de la natura sense renunciar a l’arquitectura moderna.
• Conjuga ecologia i progrés.

Models i Influències

• Beu de:
  • Funcionalisme.
  • Diferents “ismes”.
  • Arquitectura japonesa.
• És inspiració per a:
  • Nous arquitectes en cerca del confort.
  • Aire condicionat, il·luminació i calefacció.
  • Alvar Aalto (arquitecte que busca la integració de la natura i l’arquitectura basat en la il·luminació).

El Marxisme Curarà els Malalts (Frida Kahlo)

Fitxa Tècnica

• Nom: El Marxisme Curarà els Malalts
• Autor: Frida Kahlo
• Cronologia: 1954
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil: Surrealisme
• Tema: Simbòlic
• Localització: Museo de Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic)

Sobre l'Autora

• Frida Kahlo: Neix a Coyoacán, Mèxic, el 1907 i mor el 1954.
• Artista mexicana més important del segle XX.
• Amb sis anys, forta malaltia; als 18, accident de trànsit.
• Convalescent, aprèn a pintar (autodidacta).
• Seqüeles molt greus.
• Es casa amb el muralista mexicà Diego Rivera.
• Pateix un avortament natural que la marca.
• Compromís màxim amb el comunisme.

Descripció Formal

• Autoretrat de l’autora.
• Simetria entre les dues crosses.
• A partir d’aquí, llibertat pictòrica.
• A la dreta, l’imperialisme (capitalisme); a l’esquerra, l’alliberament (comunisme).
• Rostre de Karl Marx ens mira (coprotagonista).
• Tot i ser simètric, gran dinamisme.
• Mans abracen l’artista.
• Intenció realista en els diferents elements, però NO en la totalitat de l’obra.
• Tot contornejat amb línia negra.
• Tot molt il·luminat i amb una àmplia gamma cromàtica.
• Vermell = perill + Negre = foscor (Imperialisme).
• Blau + groc = comunisme = alegria i llibertat.

Temàtica

• Utopia que el comunisme l’alliberaria de tot (fe): sofriment, maldat…
• Divisió de l’obra: el que està salvat i el que està en perill.
• Cotilla de cuir: molt característica, pseudonú.
• Colom de la pau, rius (URSS i Xina)...
• Rius de sang, bomba atòmica, àliga americana amb la cara de l’Oncle Sam.
• Salvació en el rostre de Marx, que és qui ofega els EUA.
• Dues mans (ull de saviesa) aguanten l’autora per a no necessitar crosses.
• Fins al final de la seva vida, no posa política a les obres.

Models i Influències

• Beu de:
  • La seva pròpia experiència vital.
  • Art precolombí.
  • Preocupació política i social.
  • Diego Rivera (muralista mexicà).
• És inspiració per a:
  • Altres surrealistes.
  • Al ser tan personal, costa que algú s’hi fixi.