Grans Obres del Gòtic: De Chartres a Santa Maria del Mar

Catedral de Nostra Senyora de Chartres

1. Context històric, social i cultural

Se situa entre els segles XII i XIII a França, un moment de gran prosperitat econòmica gràcies al comerç i a les millores en l'agricultura. Neix la burgesia i les ciutats creixen. L'Església viu el naixement de l'humanisme i les universitats. L'edifici actual es va construir ràpidament (1194-1220) després d'un incendi, ja que es va trobar la túnica de la Verge intacta, fet que es va interpretar com un senyal diví.

2. Característiques principals

• Innovació estructural: Ús sistemàtic de l'arc ogival i la volta de creueria, que permeten fer edificis molt més alts que al romànic.
• Sistema de contraforts i arcbotants: Aquests elements exteriors recullen el pes del sostre i el porten a terra, permetent que el mur no hagi d'aguantar pes.
• Llum i color: Com que el mur no aguanta pes, es buida i se substitueix per vitralls (com el famós "Blau de Chartres"), transformant la llum física en una experiència espiritual.

3. Funció i significat

Té una funció religiosa (litúrgia i pelegrinatge) i didàctica (escultures que ensenyen la Bíblia). Simbolitza la Jerusalem Celeste a la terra: la llum i la verticalitat són un camí d'ascens cap a Déu.

4. Models i influències

Segueix la planta de creu llatina de les esglésies de pelegrinatge romàniques, però amb la façana en "H" típica del nord de França. Va ser el model per a moltes catedrals posteriors com les de Reims i Amiens.

Santa Maria del Mar: Gòtic Català

1. Context històric, social i cultural

Construïda entre el 1329 i el 1383 a Barcelona. És l'època de l'expansió marítima i comercial de la Corona d'Aragó pel Mediterrani. Es construeix al barri de la Ribera, el centre del comerç. A diferència de les catedrals franceses, és una església de barri, finançada i construïda per la mateixa comunitat.

2. Característiques principals

• Planta de saló (Hallenkirche): Les tres naus tenen una alçada gairebé idèntica, creant un espai interior unitari, diàfan i molt ample, sense la fragmentació del gòtic francès.
• Austeritat i horitzontalitat: Predominen els murs llisos, les línies horitzontals i una decoració mínima. Es busca la racionalitat de les proporcions.
• Columnes octogonals: Columnes molt esveltes i separades (13 metres entre elles), que generen una gran amplitud visual i llibertat espacial.

3. Funció i significat

És un artefacte social. Va ser finançada pels mercaders i construïda amb el treball dels bastaixos (estibadors del port), l'esforç dels quals està immortalitzat a les portes del temple. Simbolitza l'orgull i el poder de la burgesia i els gremis barcelonins.

4. Models i influències

Recull la tradició de l'ordre del Cister (austeritat i racionalitat). El seu model va influir directament en la Catedral de Palma de Mallorca i en el gòtic meridional francès.

El Pou de Moisès de Claus Sluter

1. Context històric, cultural i social

On i quan: Final del segle XIV (1396-1405) a la Cartoixa de Champmol (Dijon, França).
Cultura: Neix l'humanisme gòtic. Després de la Pesta Negra, la fe es torna més emocional; es busca un Déu "humà" que pateix.
Societat: L'art ja no el paga només l'Església, sinó els Ducs de Borgonya (Felip l'Atrevit). L'obra serveix com a propaganda política i panteó dinàstic. L'artista, Claus Sluter, comença a ser reconegut amb nom propi.

2. Característiques principals

• Realisme i individualització: Cada profeta té un rostre únic amb arrugues i expressions de saviesa. Semblen retrats reals.
• Volumetria: Escultura de bult rodó amb roba de plecs profunds que donen una gran sensació de plasticitat.
• Detallisme: Estil Gòtic Internacional. Originalment estava policromat i incloïa detalls com ulleres de metall.

3. Funció i significat

Funció: Religiosa. Era la base d'un gran Calvari situat sobre un pou d'aigua real.
Significat: Simbolitza la font de la vida i la unió entre l'Antic i el Nou Testament. Els àngels que ploren mostren un dolor molt humà, trencant amb la rigidesa medieval.

4. Models i influències

L'Escola Borgonyona de Sluter va marcar l'estil del segle XV. Va influir directament en la pintura flamenca (Robert Campin) i és el pont cap al realisme del futur Renaixement del nord d'Europa.

Llotja dels Mercaders de València

1. Context històric, social i cultural

Final del segle XV (1482-1498). València viu el seu Segle d'Or i esdevé el centre comercial de la Corona d'Aragó. És un moment de transició cap al Renaixement.

2. Característiques principals

• Sala de Contractació: Espai amb vuit columnes helicoïdals que s'obren en palmera per formar les voltes.
• Estructura tripartita: Consta del saló de negocis, la torre (presó per a deutors) i el Consolat de Mar.
• Decoració exterior: Riquíssima en gàrgoles i relleus que barregen temes religiosos, profans i eròtics.

3. Funció i significat

Funció comercial (compravenda de seda). És el "temple del comerç" i l'exaltació de l'economia valenciana. Una inscripció llatina recorda la importància de l'honestedat en els negocis.

4. Models i influències

El model directe és la Llotja de Palma de Guillem Sagrera. Mostra una fusió entre el gòtic final i elements d'influència àrab, com el Pati dels Tarongers.

El Matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck

1. Context històric, cultural i social

Pintat a Bruges (Flandes) l'any 1434. És l'època d'esplendor dels primitius flamencs. La burgesia mercantil, com Giovanni Arnolfini, esdevé el nou gran client de l'art, buscant immortalitzar el seu èxit social a través de retrats privats.

2. Característiques principals

• Invenció de l'oli: Van Eyck perfecciona la tècnica de l'oli, permetent veladures que donen una brillantor i textures (vellut, pèl) impossibles d'aconseguir amb el tremp.
• Realisme i llum: Ús d'una perspectiva empírica i tractament naturalista de la llum que entra per la finestra.
• Detallisme microscòpic: Destaca el mirall convex al fons, on es reflecteix tota l'escena amb una precisió increïble.

3. Funció i significat

És un retrat de prestigi i, possiblement, un document legal. La inscripció "Jan van Eyck fuit hic" indica que l'artista actua com a testimoni. Conté un gran simbolisme: el gos (fidelitat), l'espelma (presència de Déu) i els esclops (terra sagrada).

4. Models i influències

Recull la tradició de la miniatura francesa i flamenca. El seu realisme va ser el model per a tota la pintura flamenca posterior. A Catalunya, va influir directament en Lluís Dalmau i la seva obra La Verge dels Consellers.