Grans Obres del Barroc: Arquitectura, Escultura i Pintura

San Carlo alle Quattro Fontane

Fitxa Tècnica

• Títol: San Carlo alle Quattro Fontane
• Autor: Francesco Borromini
• Cronologia: 1634-1667
• Estil: Barroc
• Tècnica: Maó i estuc
• Localització: Roma, Itàlia

Descripció Formal

Aquesta arquitectura té, a la part exterior, una façana estructurada en dos pisos, en els quals hi ha una divisió en tres sectors (separats per columnes d’ordre gegant i menor). Aquests dos pisos se separen per l’element més característic d’aquest edifici, que són les corbes. Així doncs, aquesta separació dona una impressió d’ondulació. Pel que fa al pis inferior, hi ha construït un nínxol amb la imatge de Sant Carles Borromeu i, al pis superior, hi ha un medalló que sostenen les escultures d’uns àngels. Gràcies a les columnes i el medalló, hi ha una sensació de verticalitat de l’edifici.

L’edifici compta amb una planta pseudoel·líptica i, a l’interior, ens trobem amb un espai central amb forma octogonal i de costats ondulats, seguint l’estil de l’exterior de l’edifici. A més a més, s’inclouen dos elements semicirculars: el vestíbul i la capella major. També hi ha un conjunt de 16 columnes que donen lloc a nínxols, portes i capelles arreu de l’edifici. A part, hi ha una cúpula ovalada que se sosté amb petxines decorades amb cassetons. Finalment, a l’entaulament se sostenen quatre voltes de quart d’esfera.

Interpretació

Context: Ens trobem dins d’un context de divisió cristiana a Europa entre els catòlics i els protestants (iniciat per Martí Luter el 1517) i el moviment de la Il·lustració present en moltes de les societats europees.

Integració: El nom de l’església es dona pel lloc on està situat, ja que es troba entre dos carrers on, a les quatre cantonades, se situen quatre fonts respectivament (una font per cantonada).

Funció: Església.

Contingut: Es tracta d’un encàrrec dels Trinitaris Descalços de Madrid per construir un convent a Roma; va ser la primera església que va construir l’autor.

Significant: La construcció està dedicada a Sant Carles Borromeu i, al centre de la cúpula, hi ha l’Esperit Sant (símbol de la Trinitat). Les quatre fonts estan dedicades respectivament a les deesses Juno i Diana i als dos rius Tíber i Arno.

Influències

Influències: Va inspirar el caràcter dinamista per a l’època del Barroc.

Antiguitat: Es va inspirar en algunes creacions de Miquel Àngel (Capella Sforza), la façana del temple romà d’El Deir a Petra i algunes característiques del Panteó de Roma.

Avui: Patrimoni Monumental d’Itàlia.

Palau de Versalles

Fitxa Tècnica

• Títol: Palau de Versalles
• Autor: Le Vau, Le Nôtre i Mansart
• Cronologia: 1661-1710
• Estil: Barroc
• Tècnica: Pedra, marbre i miralls
• Localització: Versalles, França

Descripció Formal

Pel que fa a la part exterior d’aquest palau, dona una sensació d’horitzontalitat, ja que és molt ample a causa de les seves dues façanes d’una llargada de 600 m aproximadament, una de les quals dona lloc als jardins. Compta amb una distribució aparent en tres cossos: una part inferior o basament; el cos principal, que conté pilastres i columnes d’ordre gegant les quals emmarquen les finestres; i, finalment, un cim o part superior on hi ha un àtic coronat per trofeus. Sobre la part interior, destaca una escala que fa d’articulació arreu de l’edifici, l’habitació del rei i la reina, la Galeria dels Miralls (amb moltes finestres, miralls, pintures i llums de cristall) i són habituals les sales profundament decorades. A l’ala dreta del palau es troben les oficines del ministeri i, a l’ala esquerra, hi ha la residència dels prínceps i nobles. A la part central se situa la residència reial amb la seva pròpia capella. Els jardins, una altra de les parts més importants de la construcció, estan fets d’una manera molt ordenada, amb un traçat gairebé geomètric, i compten amb camins, estanys, boscos, canals i edificis complementaris com el Gran Trianon.

Interpretació

Context: Ens trobem dins d’un context de divisió cristiana a Europa entre els catòlics i els protestants (iniciat per Martí Luter el 1517) i el moviment de la Il·lustració present en moltes de les societats europees.

Integració: El palau i els jardins creen una sola unitat.

Funció: Palau.

Contingut: Aquest palau va ser la residència de Lluís XIV (el Rei Sol) i la seva cort, fent propaganda de la monarquia absoluta i el seu poder.

Significant: El palau representa el gran deliri de grandesa del Rei Sol i hi ha moltes representacions de mitologia clàssica en les diferents sales. A més a més, l’edifici representa el nexe entre el món urbà i la natura.

Influències

Influències: Es va fer l’ampliació de l’antic palau del rei Lluís XIII. És el millor exponent del Grand Siècle francès i va crear un nou model arquitectònic per als palaus europeus del segle XVIII.

Antiguitat: Va agafar referències del Barroc que es mostra a l’interior i el classicisme a l’exterior.

Avui: Patrimoni de la Humanitat.

Èxtasi de Santa Teresa

Fitxa Tècnica

• Títol: Èxtasi de Santa Teresa
• Autor: Bernini
• Cronologia: 1647-1652
• Estil: Barroc
• Tècnica: Marbre i bronze
• Localització: Església de Santa Maria de la Victòria, Roma

Descripció Formal

Aquesta escultura representa un Theatrum Sacrum, és a dir, l’espai representa una escena d’espectacle espiritual i terrenal. L’escultura està situada sobre un altar al centre de la capella de l’església. Es poden distingir dues figures rellevants: per una banda, un àngel que té a la mà la fletxa roent que li ha clavat al pit a Santa Teresa. Per altra banda, Santa Teresa es troba inclinada sobre un conjunt de núvols mentre experimenta un èxtasi, una sensació entre dolor i plaer que simbolitza l’amor diví. Així doncs, l’expressió de l’èxtasi mostra el seu rostre amb els ulls tancats i la boca entreoberta. A més a més, l’autor vol mostrar la convulsió interna causada per la fletxa, a simple vista invisible a l’ull humà. És per això que es mostra un conjunt de formes dinàmiques i de clarobscurs que figuren aquesta sensació de la santa. Un altre element rellevant en l’obra és la llum zenital situada a sobre de l’escultura, representant una llum divina.

Interpretació

Context: Ens trobem dins d’un context de divisió cristiana a Europa entre els catòlics i els protestants (iniciat per Martí Luter el 1517) i el moviment de la Il·lustració present en moltes de les societats europees.

Funció: Escultòrica i espai de pregària.

Contingut: La família del cardenal Cornaro va ser el comitent de l’obra, que commemora un episodi místic.

Significant: Reivindica el concepte de santedat com a model de comportament a través de la figura de Santa Teresa.

Influències

Influències: Va ser un element de recerca del segle XX i va servir d’inspiració a moviments diferents, com el surrealisme amb Dalí.

Antiguitat: Es va inspirar en l’obra de l’Èxtasi de Santa Margarida de Cortona.

La Mort de la Mare de Déu

Fitxa Tècnica

• Títol: La Mort de la Mare de Déu
• Autor: Michelangelo Merisi, Caravaggio
• Cronologia: 1606
• Estil: Barroc
• Tècnica: Oli sobre tela
• Localització: Museu del Louvre, París

Descripció Formal

Per descriure correctament aquesta obra, s’ha de separar la pintura en tres franges diferents. A la part superior es troba una cortina vermella que dona impressió d’elegància i uns aires de teatralitat. A la franja central es troben les figures rellevants del quadre: els apòstols i, com a nucli d’atenció, el cos de la Mare de Déu. A la franja inferior hi trobem Maria Magdalena, amb l’expressió de tristesa més significativa. Gràcies al punt de vista contrapicat amb què es representa el quadre, es veu una imatge molt més dinàmica i grandiloqüent. A més a més, es mostra una diagonalitat a causa de la disposició de la llum i el llit. Així doncs, també destaca el realisme que l’autor intenta mostrar fent, per exemple, personatges de caire realista i gens idealitzats. Com altres autors del Barroc, Caravaggio dona rellevància a l’ús del clarobscur, il·luminant tot allò que vol destacar i deixant a les fosques els elements secundaris.

Interpretació

Context: Ens trobem dins d’un context de divisió cristiana a Europa entre els catòlics i els protestants (iniciat per Martí Luter el 1517) i el moviment de la Il·lustració present en moltes de les societats europees.

Funció: Representació bíblica (escena apòcrifa de la dormició de la Mare de Déu).

Contingut: Inicialment, aquesta pintura no va ser acceptada, ja que reflectia un realisme ateu i, segons la versió bíblica, la Verge Maria no va morir, sinó que es va adormir; per tant, no estaven d’acord amb la versió donada.

Significant: Va utilitzar com a model de la Verge el cadàver d’una prostituta ofegada al riu Tíber. L’obra destaca pel dramatisme, amb línies diagonals, punt de vista en contrapicat i un fort clarobscur, amb la llum entrant per l’esquerra per ressaltar les figures. Predomina el realisme, ja que els personatges es representen com a gent corrent i no idealitzada. La temàtica és la dormició apòcrifa de la Mare de Déu, amb Maria en primer terme, acompanyada de Maria Magdalena i els apòstols. L’ús del color vermell i el model real van provocar el rebuig dels carmelites.

Caravaggio rep influències de Miquel Àngel i del Manierisme (Tintoretto, El Greco, Arcimboldo), i va influir posteriorment en els caravaggistes com Josep de Ribera i en grans mestres del Barroc com Rembrandt i Velázquez.

La lliçó d’anatomia del professor Tulp

Fitxa Tècnica

• Títol: La lliçó d’anatomia del professor Tulp
• Autor: Rembrandt
• Cronologia: 1632
• Estil: Barroc
• Tècnica: Oli sobre tela
• Localització: Museu Mauritshuis, l'Haia, Països Baixos

Descripció Formal

Aquest quadre trenca amb la distribució habitual dels personatges en l’època del Barroc a Holanda, on s’acostumaven a fer retrats gremials respectant i diferenciant els ordres jeràrquics. Tanmateix, l’autor decideix no seguir la norma i fa una construcció de forma piramidal. A més, dona molta importància a personalitzar cada retrat i atribueix diferents expressions a cadascun dels personatges, aportant molt realisme al quadre. Pel que fa a la llum i el color, veiem un marcat clarobscur característic de l’època (tant a l’habitació com en cadascun dels personatges). Es veu poca varietat cromàtica, destacant el negre (i el blanc per fer contrast) dels vestits. Hi ha un focus de llum artificial que destaca, enfocant gran part dels alumnes i el cos que estan analitzant.

Interpretació

Context: Ens trobem dins d’un context de divisió cristiana a Europa entre els catòlics i els protestants (iniciat per Martí Luter el 1517) i el moviment de la Il·lustració present en moltes de les societats europees.

Funció: Representació artística d’una classe d’anatomia.

Contingut: Un dels primers encàrrecs de Rembrandt. Està basada en una situació real on es mostra el doctor Tulp fent una classe d’anatomia a set alumnes; més concretament, estaven disseccionant el braç esquerre d’un criminal molt conegut de l’època que havia estat condemnat a mort.

Significant: Hi ha altres detalls rellevants del quadre, com el full que sosté un dels alumnes, el qual conté els noms de les persones presents en aquell moment. També es veu un llibre obert als peus del cadàver, que es tracta del manual d’Andreas Vesalius (creador de l’anatomia moderna). Finalment, es considera que aquest quadre representa una "finestra" o una referència al passat de la medicina.

Influències

Influències: Va influir autors del s. XVIII com Goya i Delacroix amb pintures i gravats.

Antiguitat: El seu gran referent va ser Caravaggio pel seu naturalisme, l’ús de la llum i l’aplicació del dramatisme dels personatges.

Las Meninas

Fitxa Tècnica

• Títol: Las Meninas
• Autor: Diego Velázquez
• Cronologia: 1656
• Estil: Barroc
• Tècnica: Oli sobre tela
• Localització: Museo del Prado, Madrid

Descripció Formal

El primer que es pot destacar d’aquesta pintura és la posició dels personatges, ja que amb aquests es crea un gran camp visual. S’ha de destacar la posició de la infanta Margarida, punt convergent de diferents diagonals que dibuixen els altres personatges, fins al punt més profund de l’escena, que serien el mirall i la porta. Per una banda, el mirall permet reflectir alguna cosa que no està en el marc pictòric. Per altra banda, la porta ajuda a crear profunditat i ampliar el marc visual, i també destaca l’espontaneïtat del tall dels objectes i figures. A part, podem veure dues maneres de pintar de l’autor completament oposades: pinzellades llargues i fluides i pinzellades curtes i molt precises. Alhora, en els vestits de les infantes es veuen molt ben perfilats els detalls. A més a més, es dona importància a les textures (com el pelatge del gos), aportant molt de realisme al quadre. També es veu un ús del clarobscur amb dos focus de llum: el primer enfocant les figures posicionades en primer pla i el segon que entra per la porta del fons. Així doncs, la resta d’elements queden enfosquits. També es destaca una varietat cromàtica amb tons més aviat blancs, negres i alguns tocs de vermell. L’autor pinta el quadre amb una perspectiva aèria i difuminant els contorns de les figures i objectes per representar l’atmosfera.

Interpretació

Context: Ens trobem dins d’un context de divisió cristiana a Europa entre els catòlics i els protestants (iniciat per Martí Luter el 1517) i el moviment de la Il·lustració present en moltes de les societats europees.

Contingut: Al principi, l’obra s’anomenava "El quadre de la família", però l’any 1843 Madrazo el va anomenar Las Meninas, que vol dir "dames d’honor" en portuguès.

Significant: La infanta és un dels models preferits de l’autor i hi ha diferents interpretacions del significat de l’escena; molts diuen que representa la interrupció d’un retrat reial. També es diu que el mirall vol ensenyar el que estava pintant l’autor en aquell moment.

Influències

Influències: Font d’inspiració per a artistes progressistes del segle XIX i l’estudi del quadre dins del quadre de Thomas Struth.

Antiguitat: Es va inspirar en la pintura de Ticià i el naturalisme de Caravaggio; també va agafar una referència del quadre del Matrimoni Arnolfini amb el mirall i el gos, i va usar les obres de Rubens.