Grans Obres d'Art i Arquitectura: Roma, Bizanci, Islàmic i Romànic

August de Prima Porta (19 aC - 14 dC)

• Contrapposto clàssic, inspirat en el Dorífor de Policlet.
• Retrat idealitzat. Frontalitat.
• Composició oberta i equilibrada, amb eix vertical central molt marcat.
• Cuirassa altament detallada.
• Art eclèctic: grec clàssic (idealisme i contrapposto) i romà (realisme i propaganda).

Estil: Retrat Oficial Romà Imperial

• Realisme romà.
• Idealització grega.
• Propagandisme romà, absent en l’art grec.

Colosseu (72-80 dC)

• Construcció arquitravada i voltada (sistema romà).
• Ús de voltes de canó, d’aresta i anulars per sostenir la graderia i distribuir el públic.
• Materials: travertí als pilars, morter i maó al nucli, revestiment d’estuc i marbre a l’exterior, grapes metàl·liques per unir blocs.
• Façana:
  • Primer pis: arcs de mig punt amb ordre dòric.
  • Segon pis: arcs amb ordre jònic.
  • Tercer pis: arcs amb ordre corinti.
  • Quart pis (Domicià): àtic massís amb lesenes corínties i finestres quadrades.
• Velarium: gran tendal sostingut per 240 pals.
• Joc visual entre línies corbes (planta) i rectes (pilastres, lesenes).
• Estàtues als intercolumnis del segon i tercer pis.
• L'exterior era més decorat abans que ara.

Estil: Art Romà Imperial (Dinastia Flàvia)

• Funcionalitat i monumentalitat.
• Combinació de motllures i ordres grecs amb estructures romanes.
• Innovació romana: l'amfiteatre (els grecs no en tenien).

Columna Trajana (107–113 dC)

• Relleu helicoidal continu.
• Narració seqüencial: és una història completa.
• Realisme detallat: armes, ponts, fortaleses, expressions, maquinària de guerra.
• Jerarquia de mides: figures més grans a mesura que el relleu puja (per facilitar la visió).
• Profunditat suggerida: superposició de figures i jocs de llums i ombres.
• Horror vacui: cap buit, tot ple d’elements naturals i humans.
• Idealització de Trajà: sempre calmat, heroic, mai derrotat.
• Personatges realistes: vençuts, ferits, por, dolor (expressivitat no idealista).
• Relleu poc profund, però molt expressiu gràcies als escorços.
• Gran novetat estilística: primer gran relleu historiat romà.

Estil: Romà Imperial

• Intenció pràctica i narrativa.
• Propaganda imperial.
• Importa la història, no la bellesa.

Panteó de Roma (118-125 dC)

• Art eclèctic: combina el model grec (pòrtic corinti, arquitectura arquitravada) amb la innovació romana (cúpula, formigó).
• Combinació de planta circular amb pòrtic rectangular (cercle dins d’un quadrat).
• Columnes corínties molt altes i esveltes que donen monumentalitat.
• Sistema arquitravat al pòrtic (vertical i horitzontal).
• Exterior auster i simple; tota la riquesa decorativa és a l’interior.
• Interior accessible i protagonista, a diferència dels temples grecs.
• No hi ha relleus, només la inscripció epigràfica d’Agrippa.
• Elements de l’espai interior:
  • Cúpula perfecta: 43 m d’alçada = 43 m de diàmetre.
  • Òcul central que simbolitza el Sol i crea un joc de llum constant.
  • Cassetons decoratius i estructurals (alleugereixen el pes).
  • Tambor amb dos nivells i nínxols per a estàtues.
• Arquitectura simètrica, ordenada i monumental.

Estil: Romà Imperial i Eclèctic

• Influència d'Art grec (pòrtic corinti, tholos).
• Influència d'Art oriental (cúpula i espai centralitzat).
• Importància de l’espai interior, a diferència dels temples grecs.

Santa Sofia de Constantinoble (532 - 537 dC)

• Plantes centralitzades cobertes amb grans cúpules.
• Innovació amb la cúpula sobre petxines o trompes.
• La petxina és un triangle esferoide situat a la part alta d'un pilar que sosté una cúpula.
• Ús de l'arc de mig punt, la volta de canó, la volta d'aresta i la columna coríntia.
• L'exterior dels edificis era pobre i auster, símbol del cos humà.
• L'interior es caracteritza pel luxe i la riquesa decorativa amb mosaics (decoració musivària) que embelleixen murs i cúpules, així com marbres.
• L'interior amb mosaics daurats era símbol de l'ànima humana, d'aquí la brillantor i la lluminositat.

Estil: Romà Bizantí

• Període d'art i cultura.
• Troba un llenguatge artístic diferenciat del clàssic.
• Ús d'icones de fusta o mosaic.
• Importància de la cúpula als edificis.

Mesquita de Còrdova (s. VIII-X)

Criden l’atenció els forts contrastos entre l’interior i l’exterior. L’exterior recorda una muralla, amb nombroses portes d’accés i contraforts rematats amb merlets.

La planta distingeix clarament:

• El pati descobert (sahn), amb el minaret de planta quadrada i la font (sahil) per a les ablucions.
• La gran sala d’oració (haram).

A l’interior, el haram és una sala coberta dividida per fileres de columnes que formen 19 naus orientades cap al mur de la quibla, on destaca el mihrab. Les columnes de marbre, molt esveltes, sostenen arcs de ferradura i de mig punt, amb dovelles vermelles i blanques. No hi ha decoració figurativa, d’acord amb la iconoclàstia.

Estil: Islàmic Andalusí

Es caracteritza pels arcs de ferradura, columnes primes, cúpules, decoració geomètrica i arabesca. Combina influències romanes i visigòtiques. L'interior és decorat, l'exterior no.

Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1122)

• Planta de creu llatina amb tres naus, un gran creuer i capçalera amb girola i cinc absidioles.
• Presència d’un cimbori poligonal al creuer.
• Tots els arcs, formers i faixons, són de mig punt.
• La nau central, més alta que les laterals, és coberta amb volta de canó; les laterals, amb voltes d’aresta.
• A l’alçat s’aprecia la tribuna amb arcs de mig punt de la mateixa amplada que els inferiors i que emmarquen dos arcs geminats (trifori).
• La nau central no és il·luminada directament (manca de claristori).
• El transsepte també s'organitza en tres naus, les laterals amb voltes d'aresta. Els seus extrems s'obren en portades a l'exterior.

Simbologia

• Importància religiosa pel sepulcre de l’apòstol Santiago i la planta en forma de creu.
• Prestigi del regne astur-lleonès en plena fragmentació peninsular i domini d’al-Andalus.
• El sepulcre fou redescobert cap al 829; primer petit temple d’Alfons II, després dues basíliques preromàniques, fins a arribar a la catedral actual.

Estil: Romànic

Obra mestra del Romànic hispànic, evolucionada i monumental, pròpia de les esglésies de pelegrinatge europees.

Portalada de Sant Pere de Moissac (1110-1115)

• Alt relleu en tres registres separats per una sanefa d’onades.
• Figures adaptades al marc, composició simètrica i perspectiva jeràrquica, amb horror vacui.
• Pedra com a material.
• A l’exterior, sobre columnes, relleus de Sant Benet i l’abat Roger.
• Composició tancada i centrada en el pantòcrator.
• Absència de marc arquitectònic i paisatge.
• Ritme fort per la simetria i per les línies que delimiten les figures.
• Brancals i mainell amb figures estilitzades i sinuoses, model molt imitat.

Estil: Romànic

Figures allargades, rígides i esquemàtiques. Funció al·legòrica i simbòlica de la imatge. Perspectiva teològica.

Sant Climent de Taüll (1123)

Característiques de la pintura mural:

• Horror vacui, perspectiva jeràrquica, hieratisme.
• Forta esquematització geomètrica.
• Colors plans i intensos (sense il·luminació).
• Adaptació a l'espai arquitectònic.
• Volum suggerit per línies.
• Absència de moviment i perspectiva. Convencionalisme.

Estil: Romànic (Pintura Mural)

Funció didàctica. No busca la realitat, sinó el missatge espiritual.

Context Històric i Cultural

Context: August de Prima Porta

Inicis de l’Imperi Romà. Octavi August és el primer emperador (27 aC) després de derrotar Marc Antoni i Cleòpatra a la batalla d’Actium (31 aC) i posar fi a les guerres civils que havien destruït la República. S’inicia un període de pau i estabilitat, la Pax Augusta. Reorganitza l’exèrcit, el govern i les províncies. L'art s'utilitza com a propaganda política per legitimar el seu poder i presentar-se com a portador de pau i ordre. En política exterior, aconsegueix la recuperació de les insígnies romanes dels parts. Després de la seva mort (14 dC), és divinitzat, i la seva esposa Lívia promou estàtues que el mostren com a déu i que reforcen també la figura del seu successor, Tiberi.

Context: Colosseu

Situat en la Roma Imperial sota la Dinastia Flàvia. Després del govern desastrós de Neró i l'"Any dels Quatre Emperadors" (69 dC), calia estabilitzar i reconciliar el poble.

• Vespasià (69–79 dC): Restableix l’ordre. Impulsa obres públiques. Comença la construcció del Colosseu (72 dC).
• Titus (79–81 dC): L’inaugura amb 100 dies de jocs.
• Domicià (81–96 dC): Afegeix el quart pis i el subsòl.

L’edifici funciona fins al 438 dC, quan s’abolixen les lluites de gladiadors.

Context: Columna Trajana

Alta època imperial, regnat de Trajà (98–117 dC). Expansió màxima de l’Imperi Romà. Les guerres dàcies proporcionen un botí immens, que finança el Fòrum de Trajà i la columna. Roma viu un període de prosperitat i burocràcia eficient. L’art està al servei de l’estat i l’emperador. La columna és inaugurada el 113 dC, juntament amb la Basílica Úlpia i les biblioteques (dues biblioteques de costat, una de llibres grecs i l’altra llatins).

Context: Panteó de Roma

Construït en època d’Adrià (118–125 dC), malgrat la inscripció d’Agripa del s. I aC. Adrià reconstrueix el Panteó original d’Agripa (època d’August). L’emperador, admirador de l’art grec, impulsa un edifici que combina tradició i innovació. Possible arquitecte: Apolodor de Damasc (no confirmat). Ubicat al Camp de Mart, centre neuràlgic de Roma. Al Renaixement i Barroc esdevé model arquitectònic (Brunelleschi, Miquel Àngel, Bernini).

Context: Santa Sofia de Constantinoble

Construïda entre 532 i 537 per l'emperador Justinià I, va ser la catedral patriarcal de l'Imperi Bizantí. L'Imperi va començar amb la fundació de Constantinoble el 324 per Constantí i esdevingué la capital cultural i política de l'Imperi Romà d'Orient. Va assolir el seu màxim esplendor al s. VI amb Justinià. Als s. VIII-IX l'iconoclasme va destruir imatges i relíquies, però posteriorment la cultura bizantina va renéixer durant una etapa d'expansió. L'imperi va caure el 1453 amb la conquesta otomana de Constantinoble.

Context: Mesquita de Còrdova

Els primers àrabs eren politeistes i adoraven la Kaaba, un meteorit vinculat a la tribu de Mahoma. Després de les revelacions de l’arcàngel Gabriel, Mahoma va fundar una religió monoteista. L’Alcorà recull els seus ensenyaments. Perseguit, fugí de la Meca a Medina el 622 (Hègira). Després de la seva mort, els seguidors s’estengueren per Aràbia i el nord d’Àfrica i fixaren la capital a Damasc.

Context: Catedral de Santiago de Compostel·la

Reflecteix la importància de la ciutat en una península fragmentada durant la Reconquesta. El poder religiós, econòmic i social dels bisbes (Peláez i Gelmírez) i de l’Església es manifesta en la llarga i costosa obra del temple, adequat al creixement del Camí de Santiago i al context de lluita contra els almoràvits i de rivalitat amb Toledo per la primacia eclesiàstica.

Context: Portalada de Sant Pere de Moissac

Època marcada pel feudalisme, la ruralització, la societat estamental i la influència del clero. Fundació de l’orde del Cister per Sant Bernat de Claravall. Inicis del comerç i l'artesania urbana i aparició de la burgesia. A Moissac, sobre una antiga abadia destruïda, l’abat Durand de Cluny construí una nova església consagrada el 1063. L’actual conserva importants obres escultòriques romàniques al claustre i al pòrtic. Forma part d’una de les quatre rutes de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. El timpà, d'autor desconegut, es decorà cap al 1110, després del claustre.

Context: Sant Climent de Taüll

A mitjans del segle X, Europa occidental es recupera d’un període d’inestabilitat, amb millores agrícoles, creixement demogràfic i comerç. És una època de feudalisme i societat jerarquitzada. L’Església, amb la Reforma Gregoriana, impulsa una gran activitat constructiva i la renovació d’edificis. L’interès per Terra Santa i les relíquies de sants fomenta les rutes de pelegrinatge. La circulació de coneixements introdueix influències bizantines, i les croades enriqueixen culturalment i artísticament l’Occident.