Grans Obres de l'Antiguitat: Teatre d'Epidaure i Columna Trajana

Teatre d'Epidaure: Obra Mestra de l'Arquitectura Grega

Fitxa Tècnica

• Edifici: Teatre d’Epidaure
• Autor: Policlet el Jove (Argos, s. V-IV a.C.)
• Cronologia: 350 a.C.
• Tipologia: Teatre
• Material: Pedra calcària
• Estil: Grec clàssic
• Localització: Epidaure, al Peloponès (Grècia)
• Obra de la mateixa època: Teatre de Dionís (s. IV a.C.)

Descripció General de l'Obra

El teatre d'Epidaure és una obra emblemàtica de l'arquitectura grega clàssica, reconegut mundialment per la seva impressionant acústica i la seva integració amb l'entorn natural. Aquest teatre va ser dissenyat per Policlet el Jove, un arquitecte i escultor grec del segle IV a.C., qui va plasmar en aquesta construcció els principis estètics i funcionals de l'època.

Estructura i Elements Principals

• Orquestra: De forma circular, és l’espai central del teatre, on se situava el cor durant les representacions teatrals.
• Càvea: Àrea destinada als espectadors, amb una capacitat aproximada de 14.000 persones. La càvea està dividida en dos sectors: el superior i l'inferior, separats per un corredor anomenat "diazoma". Aquesta estructura permetia una organització fluida del públic i una fàcil accessibilitat.
• Construccions escèniques: Inclouen l'escena, una estructura rectangular amb dos pisos i un balcó, que proporciona un marc escènic per a les representacions, i el prosceni, un espai elevat on es desenvolupava l'acció teatral.

Integració Urbanística i Entorn

El teatre està situat a la falda d’un turó, que permetia una vista panoràmica impressionant, integrant l’obra arquitectònica amb el paisatge del Peloponès. A més, la proximitat al santuari d’Asclepi, el déu grec de la medicina, li dona una funció religiosa i cultural, convertint-lo en un centre de peregrinació i d'entreteniment.

Funció, Contingut i Significat

El teatre d'Epidaure no només servia com a espai per a les representacions teatrals, sinó també com a lloc de reunió social i cultural. Les obres que es representaven incloïen tragèdies i comèdies, que tenien com a objectiu no només entretenir, sinó també educar el públic sobre valors morals i ètics. La seva funció en la societat grega era, per tant, tant educativa com lúdica.

Influències i Llegat

El teatre d’Epidaure il·lustra perfectament l’evolució de l’arquitectura clàssica cap a formes més complexes i desenvolupades. Les seves dimensions i la disposició de la càvea van influir en futurs teatres hel·lenístics i romans, com el teatre de Segesta. Les innovacions en el disseny acústic i escènic d’Epidaure van establir un model que seria seguit per generacions futures d’arquitectes i enginyers. El teatre d’Epidaure és, sense cap dubte, una mostra de l’enginy i la sofisticació de l’arquitectura grega antiga, i continua sent un símbol de la cultura i l’art del món clàssic.

La Columna Trajana: Símbol de l'Imperi Romà

Fitxa Tècnica

• Títol: Columna Trajana
• Autor: Apol·lodor de Damasc
• Cronologia: 107-113 d.C.
• Tipologia: Relleu monumental
• Material: Marbre
• Mides: 40 m (alçada) x 4 m (diàmetre)
• Estil: Romà imperial
• Tema: Commemoratiu
• Localització: Fòrum de Trajà (Roma)

Descripció Formal

La Columna Trajana, feta de marbre, s'aixeca sobre un pedestal quadrangular decorat amb motius ornamentals. Té un fust de 29,78 metres d’alçada amb un fris helicoïdal de 200 metres de llargada, mostrant en relleus les campanyes militars de Trajà. La base conté una cambra funerària on es van guardar les cendres de Trajà en una urna d'or. Els relleus esculpits mostren un total de 155 escenes amb més de 2.500 figures humanes representades amb gran detall, amb Trajà apareixent 59 vegades. La columna també inclou una escala de cargol al seu interior que condueix al cim. Originalment, estava coronada per una estàtua de bronze de Trajà, que va ser substituïda per una de Sant Pere l'any 1588 per ordre del papa Sixt V. La columna estava inicialment policromada amb colors vius, però avui només es percep el blanc del marbre.

Temàtica i Narrativa

La columna commemora les victòries de Trajà sobre els dacis durant les guerres del 101-102 i 105-106 d.C. Les escenes es representen cronològicament i en sentit ascendent, mostrant episodis clau de les batalles, moments de planificació i accions logístiques. A més d'exaltar Trajà com a líder militar i polític, ofereixen una valuosa informació històrica sobre l’exèrcit romà. Els detalls, com les armes, la indumentària i la gestualitat, són realistes. Tanmateix, l'espai no segueix una perspectiva naturalista, i s'utilitzen recursos com la isocefàlia i metàfores visuals, com la personificació del riu Danubi com un ancià.

Funció i Significat

La Columna Trajana tenia una clara finalitat propagandística i era una de les claus de la política imperial romana. Glorificava la figura de Trajà com a pacificador i defensor de Roma. La seva funció funerària, amb les cendres de l’emperador dipositades a la base, reforçava el caràcter immortal de la seva figura.

Models i Influències

La Columna Trajana representa una innovació en la narrativa escultòrica. Tot i que l’Altar de Zeus de Pèrgam (s. II a.C.) ja havia utilitzat un fris continu, la tècnica d'enrotllar-lo al voltant d’un fust és una creació romana original. Aquest tipus de columna va influir en obres posteriors com les Columnes d'Antoní Pius i Marc Aureli, i fins i tot en monuments moderns com la Columna Vendôme a París i les columnes de l’església de Sant Carles Borromeu a Viena.