Els Grans Moviments de la Fotografia: Estils i Tècniques Clau

Pictorialisme (1880-1918)

Moviment desenvolupat a Europa i els Estats Units entre 1880 i la Primera Guerra Mundial. Deriva de la paraula anglesa Picture. L'objectiu era aconseguir, mitjançant la tècnica fotogràfica, imatges de qualitat artística.

Per aconseguir aquest efecte, entre el tema seleccionat i la càmera es col·locaven filtres, pantalles i altres instruments que impedien veure-hi clarament, difuminant així la imatge. També es coneix com a fotografia impressionista.

Representant clau: Edward Steichen.

Fotografia Directa: Puresa i Fidelitat

Aquest estil es caracteritza per ser no manipulada i pura. L’interès de la representació rau en la mateixa imatge, sense necessitat que representi o signifiqui res més enllà de la seva pròpia existència.

L'objectiu principal és obtenir imatges el màxim de fidels possible del que es té davant de la càmera, buscant:

• Màxima nitidesa.
• Màxima profunditat de camp.
• Claredat en ombres i llums.
• Reproducció fidel de les textures de les superfícies.

Representant clau: Edward Weston.

La Nova Objectivitat (Neue Sachlichkeit)

Aquest moviment busca trencar amb la pintura expressionista. La noció de Sachlichkeit (objectivitat) és determinant en la història de la fotografia, ja que li va atorgar una nova dimensió.

Es nega a emmascarar el caràcter tècnic de la fotografia, utilitzant-lo com a mitjà d’exaltació de l’objecte representat.

Representant clau: Albert Renger-Patzsch.

Nova Visió (New Vision) i la Nova Fotografia

Coincideix en el temps amb la Nova Objectivitat i participa del corrent general denominat Nova Fotografia.

László Moholy-Nagy: Artista i Teòric

László Moholy-Nagy fou un artista complet i un excel·lent teòric. Va destacar en múltiples disciplines: pintor, escultor, fotògraf, grafista, cineasta, escenògraf... Un autèntic geni en tots els àmbits.

El seu treball amb els fotogrames és especialment rellevant. Els fotogrames són imatges que resulten de la incidència de la llum en una superfície fotosensible, les quals són fixades per a la seva conservació.

Dadaisme (Moviment Dadà): Avantguarda i Nihilisme

El Dadaisme, també conegut com a moviment Dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre 1916 i 1925, i considerat el precedent immediat del Surrealisme.

Es va caracteritzar per:

• L'ús de materials no convencionals.
• La intenció de transgredir els cànons estètics.
• Una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista.

Representant clau: John Heartfield.

Surrealisme: L'Alliberament de la Ment (1924)

El Surrealisme és considerat el moviment més important del període d'entreguerres i, molt possiblement, el més influent de tots. Va ser creat el 1924 a partir del Manifest surrealista d'André Breton, el seu guia espiritual.

Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient. Busca l'assoliment d'un estat diferent, «més que» i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el «sur-real», o allò que està per sobre de la realitat.

Representant clau: Man Ray.

Fotografia Subjectiva: Creativitat Individual

Aquest concepte serveix de marc general a tots els àmbits de la creació fotogràfica personal, abastant des del fotograma subjectiu fins al reportatge fotogràfic, que és alhora fidel i profundament psicològic.

La Fotografia Subjectiva recuperava essencialment la creativitat individual i valorava l’experiència tècnica i visual de l'artista.

Representant clau: Otto Steinert.