Els Grans Imperis Colonials (1870-1914): Història i Expansió

Els imperis colonials i el repartiment del món

Les potències europees van formar, entre 1870 i 1914, grans imperis colonials estesos per Àfrica, Àsia i Oceania. Els interessos territorials i econòmics van generar nombroses friccions.

El repartiment del continent africà va ser el principal focus de tensions, ja que es van enfrontar els interessos d'Anglaterra, Alemanya, França i Portugal. La rivalitat dels imperis colonials va propiciar la celebració de la Conferència de Berlín el 1885, en què es va acordar el repartiment d'Àfrica entre les principals potències europees.

Els principals imperis europeus

L'Imperi Britànic

La Gran Bretanya va construir el major imperi de l'època contemporània, ja que els seus dominis colonials estaven repartits per tots els continents.

L'imperi britànic va controlar diverses zones d'Amèrica, com el Canadà i el Carib, bona part d'Oceania i enclavaments com Gibraltar, Singapur o Hong Kong. A l'Àfrica va aconseguir establir contacte entre les seves possessions del nord i del sud, des del Caire fins a Ciutat del Cap, de manera que va controlar el pas pel canal de Suez, de vital importància per al comerç.

A Àsia es trobava la colònia d'explotació més important de l'imperi britànic: l'Índia, ja que subministrava productes bàsics com cotó, blat, oli i te.

L'Imperi Francès

França, el segon imperi en importància i dimensions, va estendre els seus dominis per amplis territoris del nord-est d'Àfrica, riques àrees d'Àsia i possessions estratègiques del Pacífic.

Altres potències europees

• Alemanya: Es va incorporar a la cursa colonial en la dècada de 1880. Va dur a terme una política agressiva, ja que la major part dels territoris ja estaven ocupats per altres potències. Després de la Conferència de Berlín, va obtenir territoris a l'Àfrica sud-occidental i al golf de Guinea.
• Bèlgica i Itàlia: Només van estendre els seus dominis pel continent africà.
• Rússia: Va conquerir nombrosos territoris a Àsia, però no van ser organitzats com un imperi colonial.

Els imperis no europeus: Estats Units i Japó

A finals del segle XIX, el continent americà va quedar sota la influència política i econòmica dels Estats Units. També va controlar les illes de Cuba i Puerto Rico, tot i que el seu imperialisme no es basava en l'annexió de territoris.

Després de la guerra contra la Xina, el Japó va aconseguir l'important enclavament de Formosa. Després de derrotar l'Imperi rus en la guerra russojaponesa (1905), va obtenir algunes illes i Corea.

Els imperis decadents: Espanya i Portugal

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, Espanya i Portugal van ser dos grans imperis colonials, però en el segle XIX van veure reduïts els seus dominis.

Espanya va patir una important derrota el 1898 davant els Estats Units i els independentistes cubans. Les últimes colònies espanyoles a Amèrica i les Filipines van quedar sota domini nord-americà.

Portugal, a diferència d'altres potències imperialistes, va veure tancada la seva expansió a l'Àfrica quan se li va impedir la unió ferroviària d'Angola i Moçambic.