Grans Corrents i Gèneres del Cinema: Una Guia Essencial

El Neorealisme Italià: Característiques i Obres Clau

• El neorealisme es va desenvolupar en una Itàlia afectada per vint anys de dictadura feixista i arrasada per la Segona Guerra Mundial.
• Recursos i pressupostos molt baixos.
• Recerca d'un realisme absolut, apropant-se al gènere documental.
• Denúncia dels problemes socials: les injustícies de les classes humils.
• Rodatge al carrer amb escenaris reals (sense decorats) i sense llum artificial.
• S'eviten els actors professionals i s'usen actors aficionats, fins i tot protagonistes reals de les històries per interpretar-se a si mateixos.
• Exemples: Roma, ciutat oberta (Rossellini, 1945).
• Vittorio De Sica: El lladre de bicicletes.

Estils Propis Dins del Neorealisme Italià

• Fellini: Estil barroc, amb pressupost. Líric amb tocs surrealistes.
• Pasolini: Líric i fantasiós (els personatges recorden la seva infantesa).

Nouvelle Vague i Free Cinema: Innovació Cinematogràfica

• À bout de souffle (Jean-Luc Godard, 1959).
• Bande à part (Jean-Luc Godard, 1964).
• França, a finals dels anys 50.
• Els directors eren molt crítics amb els models clàssics i les estructures narratives tancades. Molts havien estat guionistes prèviament.
• Poc pressupost, la qual cosa afavoria la llibertat creativa i l'espontaneïtat.
• Gran cultura cinematogràfica dels seus membres i ganes d'experimentar amb la càmera.
• Finals oberts.

Corrent Dogma 95: El Vot de Castedat Cinematogràfic

Lars von Trier i un grup de directors més, entre ells Thomas Vinterberg i Søren Kragh-Jacobsen.

Els directors es van comprometre a tractar les seves pel·lícules seguint una sèrie de normes estrictes, a partir de les quals buscaven trobar una realitat profunda. Aquestes regles són conegudes com el Vot de Castedat:

• Filmades en escenaris naturals, evitant les escenografies armades en estudis. Amb la càmera en mà o a l'espatlla, gravades amb so directe i sense musicalitzacions especials.
• El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts.
• El so no ha de ser produït separat de les imatges i viceversa (no es pot utilitzar música excepte si està present a l'escena on es roda).
• La càmera ha de sostenir-se amb la mà, independentment del moviment o immobilitat.
• La pel·lícula ha de ser en color, amb il·luminació natural. Els trucatges i filtres estan prohibits.
• La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial (morts, armes, etc., en cap cas).
• Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits.

Cinema d'Autor: Visions Personals i Obres Mestres

• La nit americana (François Truffaut, 1973).
• Touch of Evil (Orson Welles, 1958).
• Shichinin no Samurai / Els set samurais (Akira Kurosawa, 1954).

Evolució Històrica del Cinema Espanyol

• Mujeres al borde de un ataque de nervios (Pedro Almodóvar, 1988).
• Muerte de un ciclista (Juan Antonio Bardem, 1955).
• El verdugo (Luis García Berlanga, 1963).
• El cant dels ocells (Albert Serra, 2008).
• Pa negre (Agustí Villaronga, 2010).

Gèneres Cinematogràfics I

• Western: Gènere genuïnament americà, barreja d'història i llegenda. Un cavaller solitari (que representa el bé), inseparable del seu cavall, combat el mal. Utilitza esquemes estereotipats i acció elemental, amb cavalcades i trets. Exemple: El bo, el lleig i el dolent.
• Cinema Negre: Nascut després de la crisi del 29, condicionat per la situació econòmica i els pulps. Reflecteix condicionaments socials com la Primera Guerra Mundial, l'emigració, la Llei Seca i el Crack del 29.
• Cinema de Terror: Amb Dràcula i Frankenstein i el seu rotund èxit el 1930, influïts per l'expressionisme alemany, va néixer aquest gènere.

Gèneres Cinematogràfics II

• Ciència-ficció: Es remunta a Méliès, però no es va consolidar com a gènere cinematogràfic fins als anys 40.
• Animació: La imaginació i els efectes especials són el motiu de la seva existència. Com a tècniques especials destaquen les de full transparent (cells) amb dibuixos que reconstrueixen el moviment per seqüenciació (disseny), els ninots animats i les figures mobilitzades a ritmes diversos.
• Musical: Va començar a desenvolupar-se àmpliament amb l'arribada del sonor. Al cinema va aprendre abans a cantar que a parlar. Exemple: West Side Story.
• Comèdia: L'assentament del gènere implica la progressiva desaparició del cinema còmic, ja que la comèdia sobreviu al marge de les modes.