Grans Fites Històriques: De la Pau de Westfàlia a la Segona República

La Pau de Westfàlia: Origen de l'Estat Nació Sobirà

La Pau de Westfàlia, coneguda també com els Tractats de Münster i Osnabrück, es refereix a la sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys. Aquests tractats van reconèixer oficialment les Províncies Unides (Països Baixos) i la Confederació Suïssa (un conjunt de cantons confederats de l'Europa Central).

El tractat que acabava la Guerra dels Vuitanta Anys (entre Espanya i les Províncies Unides) es va signar el 30 de gener de 1648. Un dels signants clau va ser el Sacre Emperador Romanogermànic, Ferran III (1608-1657).

Sovint es considera part d'aquest procés el Tractat dels Pirineus, signat el 1659, que va acabar la guerra entre França i Espanya i va dividir Catalunya (Catalunya del Nord, sota l'Estat francès, i Catalunya del Sud, sota l'Estat espanyol). La Pau de Westfàlia va marcar el començament de l'era moderna, posant fi al feudalisme en les relacions internacionals i establint el naixement de l'estat nació sobirà.

Causes i Conseqüències de la Pau de Westfàlia

Les derrotes espanyoles als Països Baixos i en la Guerra dels Trenta Anys van desembocar en la Pau de Westfàlia.

• Va suposar el final de l'hegemonia espanyola.
• Va reconèixer França com l'estat més poderós d'Europa.
• Va establir formalment la independència de la República de les Províncies Unides i de Suïssa.

El Lloc de les Negociacions i els Resultats Clau

Ciutats de Münster i Osnabrück

Les negociacions de pau es van mantenir a les ciutats de Münster i Osnabrück (a uns 50 km de distància, actualment a Renània del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia). Es van necessitar dos llocs, ja que els líders protestants i catòlics van rebutjar trobar-se: Münster per als catòlics i Osnabrück per als protestants.

Resultats del Tractat de Westfàlia

Els resultats del tractat van ser de gran amplitud:

• Els Països Baixos van obtenir la independència d'Espanya, posant fi a la Guerra dels Vuitanta Anys (1568-1648), que buscava la independència i la llibertat religiosa.
• El poder de l'Emperador es va trencar, i els governants dels estats alemanys van poder determinar novament la religió de les seves terres.
• Van sorgir tres noves grans potències internacionals: Suècia, les Províncies Unides Holandeses i França (que va sortir de la guerra en una posició molt millor i va poder dictar bona part del tractat).

Importància Històrica de la Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia inicia la diplomàcia moderna, marcant el començament del sistema modern d'estats nació o Estats Westfalians. Això és degut al fet que és la primera vegada que es dona el reconeixement mutu de la sobirania de cada país.

El Segle XVI: L'Imperi de Carles V

Carles V, Emperador i Monarca Hispànic

Carles, fill de Joana de Castella i Felip de Borgonya, va rebre una herència doble:

1. El Regne de Castella, Navarra, la Corona d'Aragó, les possessions americanes i els territoris italians.
2. Els Països Baixos, Luxemburg i el Comtat de Borgonya.

Aquests dominis es van ampliar amb la incorporació de les possessions dels Habsburg. Carles V va ser elegit emperador, un títol que li va proporcionar l'autoritat moral per dirigir Europa en defensa de la cristiandat durant la primera meitat del segle XVI.

Els Problemes Interns i Externs de l'Imperi

Arribada a la Península i Revoltes

Carles I va arribar a la Península el 1517 per ser reconegut com a rei. Va arribar envoltat de nobles flamencs i borgonyons que el van ajudar a governar, fet que va provocar el descontentament de castellans i aragonesos.

Carles V, sent catòlic, va seguir amb la Contrareforma. A causa de les tensions, van esclatar dues grans revoltes:

1. Guerra de les Comunitats (1520): Va esclatar com a protesta perquè el rei utilitzava diners del país per a la seva elecció com a emperador. Després que Carles V oferís càrrecs a la noblesa castellana, aquesta va abandonar els comuners, que van ser vençuts a la batalla de Villalar (1521).
2. Revolta de les Germanies (València i Mallorca): Va enfrontar la burgesia de les ciutats amb l'alta noblesa, que representava la monarquia de Carles V. El conflicte va acabar amb el triomf de la noblesa i l'Emperador.

Guerres a Europa

El regnat de Carles V va estar marcat per constants conflictes:

• Guerra contra França: Conflictes territorials.
• Guerres de Religió: Catolicisme contra protestants.
• Guerra contra els Turcs: Conflictes territorials, tot i que es va pactar la llibertat religiosa d'Alemanya.

Els Enemics de l'Imperi

Carles V va intentar unir els reis cristians contra els enemics de la religió catòlica: els turcs i els protestants alemanys.

• Guerres contra França: França va ser un rival constant. El monarca francès no es va voler integrar en la croada contra els turcs. Hi va haver fins a sis guerres. La dissolució definitiva del conflicte es va assolir durant el regnat de Felip II.
• Lluita contra els Turcs: Carles V es va enfrontar als turcs que atacaven l'imperi pel Mediterrani i el Danubi. Després que ocupessin Hongria, Carles V va decidir ocupar Tunísia per acabar amb els pirates barbarescos.

L'Abdicació de Carles V

Carles V va lliurar els territoris austríacs al seu germà Ferran, que també va heretar l'Imperi Alemany. Posteriorment, el monarca va abdicar en el seu fill Felip II, que va rebre els territoris hispànics i les seves colònies, a més dels Països Baixos i les possessions italianes. Felip II va fixar la cort a Madrid, donant-li més importància política.

Concepció catalana del govern: A l'imperi es respectava cada llei de cada regió, i el govern s'havia de posar d'acord amb els poderosos.

Detalls de la Revolta de les Germanies (S. XVI)

Estaments socials protagonistes: Nobles i Gremis.

Context a València: La revolta va tenir conseqüències directes, com l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic.

Objectius dels Agermanats:

• Acabar amb el feudalisme.
• Volien una ciutat lliure governada per la justícia popular.

Capitalisme Inicial i la Guerra

El Capitalisme Inicial

El capitalisme és un sistema econòmic que utilitza instruments de producció.

En el període inicial del capitalisme, l'endarreriment de l'economia feia impossible alimentar i armar grans exèrcits. Comparats amb els exèrcits massius mobilitzats durant la Primera i Segona Guerra Mundial, els exèrcits del capitalisme inicial eren petits. Fins i tot durant les Guerres Napoleòniques, França no va tenir en cap moment més de mig milió de tropes.

La Divisió de Poders

Aquest esquema de divisió de poders és fonamental en la Revolució Americana i el liberalisme:

1. Poder Legislatiu: Fa les lleis (Parlament).
2. Poder Executiu: Fa que s'executin les lleis (Govern).
3. Poder Judicial: Fa que els que no compleixin les lleis paguin (Tribunals, Aparell Judicial).

El poder legislatiu i executiu estan a prop perquè hi ha tots els partits representats.

Liberalisme, Nacionalisme i Revolucions Burgeses

La Revolució Burgesa i la Il·lustració

La Revolució Burgesa va sorgir d'un canvi de consciència basat en la Il·lustració, aportant noves idees i transformacions polítiques. El seu lema principal era: Igualtat, Llibertat, Fraternitat.

L'Antic Règim es caracteritzava pel govern de l'aristocràcia (el rei) i la manca d'igualtat.

Fites i Documents Clau

• Constitució: 14 de juliol de 1789 (Presa de la Bastilla).
• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (4 d'agost): Tothom és igual davant la llei i els pagaments d'impostos.

El Principi d'Igualtat en els Conflictes

• Guerra dels Segadors: La gent vol igualtat.
• Revolució Francesa: Totes les persones són iguals.
• Revolució Americana: Es parla d'igualtat i es promou que els immigrants als EUA siguin tractats igual que els americans.

Tipus de Democràcia

• Democràcia Representativa: El poble té representants a l'hora de formar noves lleis.
• Democràcia Participativa: El poble participa directament (votant) a l'hora de formar les lleis.

Robespierre i la Revolució Francesa

Robespierre va ser un dels revolucionaris més importants i un líder clau de la Revolució Francesa. El rei encara tenia el poder per condemnar a mort Robespierre a la guillotina.

L'Assemblea Nacional i la Guerra

L'Assemblea Nacional va ser creada per la gent del poble per representar la seva voluntat i amb l'objectiu d'acabar amb el rei Lluís XVI. El 1792, l'Assemblea Nacional va declarar la guerra a Àustria. Maria Antonieta, d'origen austríac, passava informació dels moviments de França al seu país. Prússia es va aliar amb Àustria.

La Revolució Haitiana

Durant la Revolució Francesa, França tenia colònies al Carib, on els esclaus constituïen l'economia de plantació. Les colònies més importants van ser Saint-Domingue (Haití). Els ciutadans negres van demanar a l'Assemblea Nacional ser representats, però aquesta s'hi va negar. Com a resultat, els ciutadans d'Haití van iniciar la Revolució Haitiana per acabar amb l'esclavitud.

Fases de la Revolució Francesa

• Final de l'Antic Règim: El rei encara existeix, però la manera de governar canvia i la gent ja no li fa cas.
• Revolució Burgesa (1789-1794): Revolució democràtica. Mort de Lluís XVI.
• República Burgesa (1794-1798).

La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

La Gran Guerra es va provocar perquè diferents imperis no estaven d'acord amb les reparticions del món. Va generar una gran crisi i va ser una situació incoherent i cruel. La Revolució Russa (1917) va provocar que els soldats russos abandonessin el front per fer la revolució en una societat agrària sense Revolució Industrial avançada.

Causes de la Primera Guerra Mundial

• Antagonisme econòmic entre Gran Bretanya i Alemanya, i interessos financers de França i Rússia.
• Cursa d'armaments (període en què els països es preparaven per a la guerra).
• Rivalitats territorials i colonials.
• Augment de l'esperit nacionalista agressiu.
• El desencadenament: L'assassinat del príncep d'Àustria-Hongria.

Desenvolupament i Conseqüències

Desenvolupament

Batalles més importants: Verdun, Somme, Gallipoli. L'acer més barat va permetre la compra massiva d'armes. Es va utilitzar la indústria química (gasos al front). La Pau de Brest-Litovsk va permetre a Alemanya pressionar a Occident, bloquejant el comerç naval (incloent-hi vaixells dels EUA). Els EUA van defensar la Doctrina de Wilson (tots els pobles tenen dret a decidir el seu futur).

Conseqüències

• Tractat de Versalles (29 de juny de 1919): Alemanya va ser considerada culpable de la guerra, se li va imposar la desmilitarització general i l'obligació de pagar reparacions de guerra.
• Creació de nous estats (com Polònia).
• Grans pèrdues humanes i materials.
• Europa es va endeutar amb els EUA. La Revolució Industrial va permetre acumular i fabricar molt d'armament.

La Revolució Russa (1917-1924)

Procés revolucionari rus que va posar fi a l'autocràcia. Es va caracteritzar pel poc poder del parlament i la intervenció russa en la Primera Guerra Mundial.

Conseqüències de la Revolució Russa

• Lenin va signar la pau amb Alemanya a canvi de pèrdues territorials.
• Expropiació de les grans propietats agrícoles.
• Guerra Civil (1918): Liberals contra bolxevics (van guanyar els bolxevics).

La Revolució Industrial

Aquest ressorgiment a Catalunya comença perquè el comerç no s'atura, sinó que augmenta. Les bases de la Revolució Industrial es troben al segle XIX.

Socialisme i Anarquisme

Socialisme

• Socialisme Utòpic: Imaginar una ciutat ideal, pensar una societat igualitària, racional i científica.
• Socialisme Científic: Passa a l'acció, començant a transformar la societat.

Durant bona part del segle XIX, socialistes i comunistes pensaven que només es podia aconseguir una societat igualitària mitjançant una revolució i una lluita violenta (com la Propaganda pel Fet). Volien aconseguir controlar el govern, l'Estat i els mitjans de producció.

Anarquisme

L'anarquisme promou pobles autònoms sense dictadura. Vol que tothom tingui paraula i que tot sigui de tots. Busca anar directament a la revolució.

Socialisme i Comunisme: Vies d'Acció

Tant el socialisme com el comunisme volen canviar la societat i es basen en el Reformisme i el Revolucionisme. Tots dos volen abolir l'Estat per arribar a la igualtat social.

Per arribar a l'abolició de l'Estat, el socialisme/comunisme proposa una Dictadura del Proletariat (d'obrers) i el reformisme de l'Estat.

Causes de la Segona Guerra Mundial i Colonialisme

Per què es va donar la Segona Guerra Mundial?

• Raons Socials/Polítiques: França i Alemanya no van acceptar que Hitler prengués les terres de Polònia.
• Motius Econòmics: La por a perdre terres, el poder sobre elles i els recursos econòmics.

El Colonialisme i la Segona Revolució Industrial

El colonialisme va estar lligat a la Segona Revolució Industrial:

• Pas de la producció en grans tallers a fàbriques en cadena.
• Substitució del carbó pel petroli, augmentant les explotacions per obtenir més combustible. Àfrica va ser colonitzada, en part, pel petroli.
• Època de generalització de l'ús del ferro (Exemple: El Born).
• Època de grans migracions a causa de l'augment de la població i la necessitat d'emigrar.

La Segona República Espanyola (1931)

La II República es va proclamar el 14 d'abril de 1931. Els seus principals reptes i qüestions a resoldre van ser:

1. Distribució de la Riquesa i la Terra: Al Sud de l'Estat Espanyol hi havia un gran latifundisme, on la terra estava en mans de pocs propietaris.
2. Relació Església-Estat: Passar de subvencionar la monarquia eclesiàstica a establir un Estat Laic.
3. Reforma Militar: Passar d'un exèrcit al servei dels poderosos a un exèrcit modern i al servei del poble.
4. Qüestió Territorial: Com l'Estat Espanyol acceptava o no la voluntat popular de Catalunya, el País Basc i Galícia (autonomies).