Grans Figures de la Literatura Catalana Medieval: Villena, Marc i Roig

Isabel de Villena

Neboda de la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnànim, fou abadessa del convent de la Trinitat a València. Va escriure una vida de Jesucrist, pensada com a lectura edificant per a les monges del seu convent.

El més remarcable és un punt de vista molt femení que fa que la figura de Jesús hi sigui secundària per destacar el protagonisme de la Verge Maria i de les dones del seu entorn.

Sor Isabel de Villena popularitza, amb molta imaginació, la vida familiar de Jesús, per commoure el públic lector, amb un detallisme domèstic que no apareix.

Estil i temàtica

Utilitza un llenguatge molt senzill. També té una tècnica amplificadora: a partir d'un sol versicle de l'evangeli pot redactar capítols complets. Les autèntiques protagonistes són les dones; els homes tenen poca consistència.

Ausiàs Marc

Ausiàs Marc ha passat a la història de la literatura com el poeta que aspira a l'amor pur, espiritual, i que cau contínuament en les temptacions de la carn; per això se'l reconeix com el poeta dividit.

És el primer a fer una poesia escrita en català i centrada en l'anàlisi del seu món interior. Encara que va trencar amb la poesia trobadoresca, li queden algunes reminiscències, sobretot en els recursos, com és l'ús del senyal i la mètrica.

Temàtica i estil

El tema principal en la poesia d'Ausiàs Marc és l'amor, un amor racional. Les dones d'Ausiàs Marc són éssers humans totalment diferents de les que ofereix la poesia trobadoresca: els trobadors veuen la dona idealitzada; en canvi, les dones de la poesia de Marc són éssers humans dotats de virtuts i defectes.

Produccions poètiques: Cants d'amor

Els Cants d'amor són un conjunt de poemes de temàtica amorosa inspirats per dones diferents, els quals designa amb senyals.

Els "senyals"

• Plena de seny: Amors inicials o de joventut referits a una dama molt assenyada.
• Llir entre cards: Dona de qui reclama de vegades un amor espiritual i d'altres sensual, amb la qual cosa evidencia les seves contradiccions.
• Mon darrer de: L'amor li proporciona un equilibri emocional i pau interior pròpia de la maduresa aconseguida.
• Amor, amor: Personificació de l'amor; aquí el poeta es dirigeix a lamentar-se per la pèrdua de la facultat d'amor.
• Oh foll amor!: Amor del qual té consciència de pecat.

L'estil d'Ausiàs Marc

S'ha considerat que Ausiàs Marc tenia un "estil dur" a causa de l'hermetisme dels seus versos. Entre els recursos literaris que més utilitza cal destacar les comparacions, hipèrboles, metàfores, personificacions, etc. La major part dels seus versos són decasíl·labs amb una cesura després de la 4a síl·laba que es divideix en dos hemistiquis de 6 síl·labes.

Jaume Roig: Espill o Llibre de les dones

Obra de Jaume Roig. Tradició moralista, didàctica i misògina.

Tema i propòsit

L'Espill és una llarguíssima narració en vers que explica al seu nebot els problemes que li han ocasionat les dones, per convèncer-lo que se n'aparte.

Estructura de l'obra

L'obra és una successió de versos octosíl·labs dividits per una cesura en dues meitats que rimen entre si; s'anomena noves rimades migpartides.

• Llibre primer

  L'adolescent Grosser és expulsat de casa per sa mare perquè ell mateix busqui el manteniment; viatja a Barcelona i a París i aconsegueix enriquir-se.

• Llibre segon

  Torna ric a València, on es casa quatre vegades amb dones de diferent condició; les experiències matrimonials són negatives.

• Llibre tercer

  El rei Salomó li parla en somnis i el convenç perquè no es torni amb un discurs terrible contra les dones.

• Llibre quart

  Fa pelegrinatge per diferents convents i es retira a València a fer vida devota, allunyat de les dones.

Característiques: Medievalisme i Modernitat

• Medievalisme

  • Noves rimades migpartides
  • Misogínia
  • Moralisme

• Modernitat

  • Primera persona: narrador protagonista
  • La informalitat alterna amb la solemnitat
  • Nou personatge: l'antiheroi
  • Realisme