Grans Figures de la Literatura Catalana: Benet i Jornet, Fuster i Mira

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Món Audiovisual

Josep Maria Benet i Jornet va estudiar Filosofia i Lletres i, més tard, es va matricular a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. No li va interessar el teatre de l’absurd ni l’existencialista, sinó que va elaborar obres que van agradar i van connectar amb el públic.

La seva etapa de teatre realista va ser iniciada per l’obra Una vella, coneguda olor. Aquesta obra, abans de ser publicada, ja havia estat estrenada per grups amb un pes important dins el panorama teatral català.

El seu teatre es basava moltes vegades en tècniques d’origen literari. Tractava la problemàtica d’aquella generació que havia viscut la postguerra i denunciava l’actitud d’aquells que, un cop aconseguit el benestar econòmic, s’havien oblidat de les penúries passades.

És autor d’unes trenta obres, entre les quals destaquen: Berenàveu a les fosques, Desig, Olor... A més, és conegut per ser el creador de serials televisius en català de gran audiència com: «Poble Nou», «Rosa», «Laberint d’ombres» i d’altres. En els darrers anys, ha triomfat amb «Amar en tiempos revueltos». Ha obtingut diversos premis importants, entre els quals el Max d’Honor 2010 i 2012.

Joan Fuster: Repercussió de l'Assaig en la seva Època

Joan Fuster és l’assagista més important de la literatura catalana del segle XX. Va ser precursor del gènere al País Valencià i a Catalunya, on escassejaven els assagistes després del desastre de la Guerra Civil. A més, va ser un humanista que analitzava qualsevol fet amb una mentalitat crítica.

Les seves obres tenen una gran diversitat temàtica. Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors sobre els problemes actuals. Els articles de diari són assajos en miniatura. Babel i babilònies i Diccionaris per a ociosos són obres on parla de cultura, vida quotidiana i història política. Tenia influències dels moralistes i racionalistes francesos. També va publicar treballs erudits sobre història i literatura, amb obres com l'Antologia poètica d'Ausiàs March, entre d'altres. Va publicar llibres fonamentals per al coneixement de la història, la cultura i la identitat dels valencians, com ara: Nosaltres els valencians (obra cabdal en la literatura, que va marcar un abans i un després en la societat valenciana per la seva vessant històrica) i Ara o mai.

Quan parlem del seu estil, Fuster utilitza diversos recursos per captar l'atenció del lector:

• Interrogants, punts suspensius i preguntes obertes.
• Un llenguatge connotatiu.
• Un to irònic.
• Modismes i expressions col·loquials.
• L’adjectivació.

Joan Francesc Mira: Assajos sobre la Realitat Contemporània

Joan Francesc Mira és antropòleg, assagista, novel·lista i traductor. Va traduir els clàssics, però l’assaig és el gènere que ha treballat més. Va aprendre de Fuster els recursos essencials del gènere. Suggereix i argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l’adjectiu.

Mira ha cultivat l’assaig breu en publicacions periòdiques, articles d’opinió i reflexions incisives sobre temes d’actualitat, història, literatura, etc. També ha escrit assaig històric, com per exemple: El Borja, família i mite.

Els seus assajos són obres principalment de reflexió política que tracten sobre:

• El nacionalisme.
• La relació entre la cultura i el poder.
• La creació i l’evolució de les identitats i dels símbols.
• La importància de les llengües per crear consciència col·lectiva.

En resum, totes aquestes reflexions fan referència a la seva identitat.

És un escriptor plenament arrelat al país que observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per l’experiència vital, per la lectura i per la seva dedicació a l’escriptura. Els clàssics i l’humanisme, la democràcia i la raó, sustenten la seva forma analítica i reflexiva d’examinar la vida.