Grans Figures i Corrents de la Literatura Catalana

E. Escalante: El Mestre del Sainet Valencià

E. Escalante va ser el representant més important del sainet valencià. Tenia gran destresa per aconseguir efectes còmics i presentar personatges caracteritzats amb una gran economia de mitjans. La seva habilitat per deformar el valencià i el castellà va ser molt popular; encara que la sàtira de la castellanització en els seus sainets va ser una crítica superficial que no qüestionava la subordinació del valencià al castellà ni la responsabilitat de les classes dominants valencianes.

Destaquen entre les seves obres:

• L’escaleta del dimoni
• Bufar en caldo gelat
• Les xiques de l’entresuelo

La Poesia Romàntica i Jacint Verdaguer

Característiques de la Poesia Romàntica

La poesia romàntica era culta i englobava tant la lírica, que era sentimental i patriòtica, com l'èpica, que tractava esdeveniments heroics. També englobava la poesia popular, és a dir, la de les revistes. Els poetes tendien a mostrar nostàlgia i desarrelament personal, i també intentaven recrear un passat més sòlid i rescatar figures heroiques de l'Edat Mitjana que solien elevar-se a la categoria de mites patriòtics. El tema principal és l'amor perdut i enyorat, encara que també trobem l'amor exultant i les preocupacions religioses.

Jacint Verdaguer: Obra i Llegat

Les seves obres també inclouen temes religiosos (Idil·lis i cants místics) i poemes civils i patriòtics. Flors de calvari conté alguns poemes més dramàtics i personals i pot considerar-se un correlat dels articles periodístics que va escriure per defensar-se de l'acusació de follia i desobediència del seu bisbe. Publicà en prosa:

• El dietari d’un pelegrí a Terra Santa
• Les Rondalles
• El recull d’articles En defensa pròpia

Destaquen dos poemes èpics:

• Atlàntida: és una epopeia d'estil clàssic que tracta de l'esfondrament del mític continent i el descobriment d'Amèrica, la reunificació de les terres que va separar el cataclisme i la introducció de la fe cristiana en el Nou Món. Les forces creadores i destructores de la natura són el personatge principal.
• Canigó: epopeia nacional de Catalunya, on es mitifiquen tant la història com els paisatges, i es canta l'origen llegendari. Narra les aventures del cavaller Gentil (fill de Talaferro) que lluità contra els moros quan van envair el Rosselló. Acaba amb un diàleg entre els campanars de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí de Canigó.

El Concepte de Volkgeist i els seus Exemples

Significa "ànima del poble" o "essència de l'ànima popular". És un concepte propi del nacionalisme romàntic, que consisteix a atribuir uns trets comuns i immutables al llarg de la història a cada nació.

Exemples:

• Dansa
• Vestimenta
• Cançons
• La manera d'entendre el món
• La llengua (el més identificador en aquell temps)

Però això avui en dia ja s'ha perdut tot.

El Realisme i Narcís Oller

Definició i Característiques del Realisme

El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible. Prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall. Estava lligat a la Revolució Industrial, a l'auge de la burgesia i a l'interès pel coneixement del món. Considera la raó com l'únic instrument vàlid per plasmar la realitat. Descriu tant els aspectes positius com negatius de la societat.

Narcís Oller: Contribució a la Novel·la Realista Catalana

Narcís Oller contribuí a crear un model de prosa literària que no existia i tampoc hi havia una tradició de narrativa realista catalana, però ho va omplir amb els models novel·lístics d'altres literatures. També va haver de superar la seva tendència al sentimentalisme i al moralisme, que es contradeien amb el realisme naturalista que pretenia seguir.

Destaquen les següents obres:

• La Papallona: obra de transició, amb esquemes romàntics i aspectes de la novel·la realista (transcripció de diàlegs i antecedents biològics i psicològics del protagonista).
• L'escanyapobres: una parella d'avars té passió pels diners, cosa que els porta a tancar-se en ells mateixos i a la mort tràgica del protagonista; pròpia de la novel·la naturalista.
• La febre d'or: descriu estrictament la vida contemporània i una societat obsessionada per l'especulació financera.
• La bogeria: estudi de malaltia psicològica, de les causes i conseqüències socials possibles; hi trobem un narrador testimoni amb un paper secundari encara que destacat; també conté diàlegs.
• Pilar Prim: abandona la fórmula realista i gairebé la naturalista; se centra en les reaccions dels personatges i tracta principalment d'una novel·la psicològica, i introdueix el modernisme.