Grans Figures del Cristianisme: Biografies de Pau, Agustí, Benet, Teresa i Francesc

Pau de Tars: Vida i Conversió

Pau va néixer a *Tars*, una ciutat costanera de l'actual Turquia, amb més de 300.000 habitants i una important presència de jueus. En aquella època, **Roma** era la potència política i militar dominant, governada per l'emperador August, i hi havia pau a tot l'Imperi.

Neix *Saule*, més tard anomenat Pau. Va estudiar a Jerusalem. La seva família tenia recursos econòmics i una bona posició, cosa que li va permetre adquirir la ciutadania romana. Va créixer i ser educat en un context culte i religiós. Per a ell, Jesús no es corresponia amb el Messies de la Bíblia. S'oposava fermament als seguidors de Jesús i va participar en l'apedregament d'*Esteve*.

Un dia, camí de Damasc, té una experiència de trobada amb Jesús i es converteix. Crist esdevé la seva vida. Va morir decapitat a Roma.

Agustí d'Hipona: De la Retòrica a la Fe

Va néixer a Tagaste l'any 354, fill de **Patrici** i de **Mònica**. Tenia el caràcter del pare i la sensibilitat de la mare. Dotat de gran imaginació i intel·ligència, va estudiar gramàtica i retòrica. Passa per diverses escoles filosòfiques en busca de respostes a les seves inquietuds, qüestionant alguns punts del cristianisme.

Va mantenir una relació estable amb una dona durant uns anys, però se'n va acabar separant. La trobada a Milà amb el bisbe *Ambròs* el va fer revisar les seves conviccions. Es va convertir al cristianisme i va rebre el baptisme juntament amb el seu fill **Adeodat**, el qual va morir poc després a causa d'una malaltia.

Emprèn el retorn a Àfrica amb la seva mare, la qual mor pel camí. Viatja a Hipona, on és ordenat sacerdot i funda un monestir. Es converteix en bisbe d'Hipona. Va escriure obres fonamentals com:

• Les *Confessions*
• El *Tractat sobre la Trinitat*
• *La ciutat de Déu*

Va morir l'any 430.

Benet de Núrsia: Pare del Monasticisme Occidental

Pertanyia a una família modesta i de sòlides virtuts. Abandona casa seva i, després d'estar en un poblet de muntanya, marxa a Subiaco per buscar Déu en soledat i orar com un ermità.

Es va trobar amb un monjo anomenat Romano. Benet li va obrir el cor i li va explicar la seva intenció de dur una vida d'ermità. Va passar en una cova tres anys, **ignorat** per tothom excepte Romano, que li va guardar el secret. Amb diversos deixebles, va fundar alguns monestirs a les muntanyes de Subiaco.

L'any 529, un sacerdot va intentar enverinar-lo. L'any 540 va escriure la seva *Regla*, amb el lema *Ora et labora* (prega i treballa). Va morir el 21 de març de l'any 547. L'any 1964, el papa **Pau VI** el va declarar patró d'Europa.

Santa Teresa de Jesús: Mística i Doctora de l'Església

Va néixer el 1515 a la ciutat d'Àvila. Els seus pares eren nobles castellans. Era la sisena de dotze germans. Va ser educada en un ambient cristià al convent de les agustines d'Àvila. Va perdre la mare quan era adolescent. Tenia un caràcter extravertit i simpàtic. Des dels set anys, mostrava interès per la lectura de:

• La vida dels sants
• Novel·les de cavalleria

Als 20 anys, va fugir de casa per ingressar al convent de l'*Encarnació*. Una malaltia greu gairebé la duu a la mort. Va passar tres anys al llit i va perdre el moviment d'una mà, però finalment va recuperar la salut.

Va experimentar Déu a través de visions i es va retirar a una vida solitària. Va fundar el convent de Sant Josep, a Àvila. Va escriure la història de la seva vida, cartes, poesies, etc. Va morir el 4 d'octubre de 1582. Va ser canonitzada el 1622 i el 1970 **Pau VI** li va concedir el títol de **Doctora de l'Església**.

Francesc d'Assís: L'Amor a la Pobresa i la Natura

Giovanni di Bernardone va néixer el 1182 a Assís, un poble del centre d'Itàlia. El seu pare era un venedor de teles a França; d'aquí va sorgir el nom de *Francesco*. Ho tenia gairebé tot, però ni els negocis ni els estudis li interessaven gaire. Només volia divertir-se i gaudir al màxim de la vida. Somiava ser un gran cavaller.

Durant la guerra de les ciutats, el fan presoner. Després d'un any, cau greument malalt i experimenta la seva vocació. Té una trobada amb Jesús a través d'un leprós que li demana almoina. L'any 1280, creu que sent la crida de Déu a reconstruir la seva Església, la de les persones.

Mor el 3 d'octubre del 1226, als 45 anys. Dos anys després de la seva mort, va ser canonitzat pel papa Gregori IX.