Grans Extincions Massives i Cronologia Geològica: Eons i Eras

Les Grans Extincions Biològiques

Les causes de les grans extincions o crisis biològiques no es coneixen amb total certesa. Es postula que factors com la separació o deriva dels continents (que provoca canvis climàtics en dirigir-los cap a zones polars o equatorials) i la caiguda de meteorits hi estan relacionats.

S'especula que cada 26 milions d'anys es produeixen petites crisis biològiques, possiblement a causa d'un cos celeste hipotètic que, en passar prop del Sol, pertorbés l'òrbita d'alguns cometes, provocant la caiguda de meteorits.

Eons Geologics

• Hadeà (4600-3800 Ma): Es va formar la Terra.
• Arqueà (3800-2500 Ma): Es formen les primeres roques sedimentàries i, en elles, els primers indicis d'éssers vius (procariotes).
• Proterozoic (2500-541 Ma): Apareixen els primers avantpassats dels organismes eucariotes pluricel·lulars actuals.

Eó Fanerozoic (541 Ma - actualitat)

Aquest eó es divideix en tres eres principals:

Era Paleozoica (541-252 Ma)

Acaba amb una gran extinció. Una causa molt important va ser la unió de tots els continents.

Períodes: Cambrià, Ordovicià, Silurià, Devonià, Carbonífer i Permià.

Era Mesozoica (252-66 Ma)

Acaba amb una gran extinció. Una causa molt important va ser el ràpid descens de la temperatura (10º C) per la caiguda d'un meteorit.

Períodes: Triàsic, Juràssic i Cretaci.

Era Cenozoica (66 Ma - actualitat)

• Període Terciari (66 - 2,6 Ma): Acaba amb una gran extinció. Causa: refredament pel tancament de l’istme de Panamà.

Èpoques: Paleocè, Eocè, Oligocè, Miocè i Pliocè.

• Període Quaternari (2,6 Ma - actualitat):

Èpoques: Plistocè (acaba fa 10.000 anys amb l’última glaciació) i Holocè (època actual).

L’Era Paleozoica (541 Ma - 252 Ma)

Períodes segons els fòssils: Cambrià, Ordovicià, Silurià, Devonià, Carbonífer, Permià.

Els continents estaven molt fragmentats a l'hemisferi nord, afavorint molta vida costanera i litoral.

Cambrià

Molts organismes pluricel·lulars, exclusivament marins: invertebrats i algues.

Devonià

Organismes amb estructures que evitaven la dessecació.

Taula comparativa de períodes paleozoics:

Carbonífer: Unió dels continents (començament)

• Disminueixen les costes i zones humides.
• Canvi del clima: comença a ser molt sec a l’interior (clima continental).

AIXÒ PROVOCA AL Permià:

• Finals d'aquests boscos.
• Substitució dels amfibis pels primers rèptils.
• Extinció d’algunes espècies marines.

L’Era Mesozoica (252 Ma - 66 Ma)

Períodes segons els fòssils: Triàsic, Juràssic, Cretaci.

Comença després de l’extinció d’amfibis i falgueres gegants (pel canvi de clima).

Falgueres i amfibis gegants eren molt abundants perquè estaven acostumats al clima sec.

Gran èxit dels Dinosaures

• Rèptils terrestres amb la pelvis desenvolupada que els permet caminar a dues o quatre potes.
• Eren herbívors o carnívors (dents implantades en alvèols).
• Alguns van ser els animals més grans que han existit mai; altres eren voladors o marins.

PRIMERS MAMÍFERS: al Triàsic.

PRIMERS OCELLS: al Juràssic.

L’Era Cenozoica

·Durada: Fa 66 Ma fins a l’actualitat.

·Començament: Després de l'extinció de dinosaures, ammonits, belemnits i moltes plantes (extinció possiblement produïda per la caiguda d’un meteorit).

·En aquesta era, els ocells, els mamífers i les angiospermes van assolir una gran abundància i diversitat.

2 Períodes Principals

El Terciari: El gran refredament esdevingut fa 2,6 Ma marca el final d’aquest període. Dins d’aquest hi ha 5 èpoques (Paleocè, Eocè, Oligocè, Miocè i Pliocè).

• Durant l’Eocè es va produir l’extinció de moltes espècies. Es relaciona amb la separació d’Austràlia i Sud Amèrica i la seva migració cap al pol Sud, provocant un refredament a tot el planeta i un descens del nivell del mar.

El Quaternari: Va començar fa 2,6 Ma, amb aquest refredament. El refredament provoca canvis de clima a molts llocs, i això provoca un canvi de fauna.

La vida en l’Oligocè

Ocells: Presenten dos avantatges sobre els rèptils: en ser capaços de regular la seva temperatura, poden suportar el fred i incubar els ous.

Mamífers: Tenen dos avantatges sobre els ocells:

1. Alimenten les cries amb llet.
2. Expulsen embrions que ja han fet part del seu desenvolupament.

Dos tipus de mamífers:

• Marsupials: Pareixen embrions molt avançats.
• Placentaris: Pareixen individus completament formats.

Angiospermes: Tenen avantatges sobre les gimnospermes:

• La majoria fa la pol·linització mitjançant insectes (més eficaç que a través del vent).
• Les seves llavors es troben dins de fruits que són ingerits per animals (dispersió de les llavors molt bona).

Els Fòssils: Estudi i Tipologia

Són restes d’organismes, o indicis de la seva activitat, que van viure en èpoques geològiques passades i que trobem englobats en les roques.

Les persones que estudien la ciència dels fòssils s’anomenen paleontòlegs. Gràcies a les característiques dels fòssils podem saber:

• Com eren els organismes del passat.
• L’antiguitat del terreny on s’han trobat.
• Les condicions ambientals i de vida que tenien, i així podem deduir com han evolucionat.

Tipus de Fòssils

1. Conserven la forma i la composició química:
   Exemple: Cadàvers de mamut (amb carn i pell) trobats en els gels de Sibèria.
2. Conserven la forma i la composició química de la part mineral:
   Només es troba en restes “recents” (de menys de 2 milions d’anys).
   Exemple: Petxines de mol·luscs, ossos de vertebrats.
3. Conserven la forma (inclosa l’estructura microscòpica), però amb composició química diferent:
   • Substitució: Algunes molècules de l’organisme són substituïdes per molècules de la substància englobant.
     Exemple: Troncs petrificats, on les molècules de cel·lulosa han estat substituïdes per les molècules de sílice que aporta l’aigua.
   • Reemplaçament: Canvia l’ordenació dels àtoms o bé la seva proporció.
     Exemple: La pèrdua d'àtoms d’hidrogen i d’oxigen en restes vegetals, cosa que origina fòssils molt rics en àtoms de carboni.
4. Presenten la mateixa forma, però no conserven la mateixa estructura microscòpica:
   Són els més abundants. S’originen quan tenen una capa molt fina de sediments a sobre; el sediment s’adapta a la forma, l'organisme es dissol i el buit s’emplena de sediments adjacents.
   
   • Motlle extern: La marca que deixa al sediment que englobava (s'anomenen fòssils d'empremta).
   • Motlle intern: Format pels sediments que van omplir el seu buit (s'anomenen fòssils de rebliment o de buidatge).
5. Els Icnofòssils o Icnites:
   Són les empremtes que permeten reconèixer les activitats dels organismes del passat.
   Exemple: Les petjades dels dinosaures, els ocells o els mamífers sobre el fang, les marques de reptació dels cucs, els ous, els excrements…