Les Grans Etapes de la Història: De la Prehistòria a l'Actualitat

Prehistòria: Orígens de la Humanitat

La Prehistòria abasta des dels principis de l'hominització fins a l'aparició de l'escriptura (5000-4500 abans de Crist). Es divideix en períodes com el Paleolític, el Mesolític i el Neolític. Aquests, al seu torn, es subdivideixen en subperíodes que varien considerablement segons les escoles historiogràfiques i els nous descobriments de cultura material.

Edat Antiga: De les Civilitzacions a Roma

L'Edat Antiga comença on finalitza la Prehistòria i conclou amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

Edat Mitjana: Entre la Caiguda de Roma i els Descobriments

L'Edat Mitjana s'inicia amb la fi de l'Edat Antiga i arriba a la seva fi amb la presa de Constantinoble per l'Imperi Turc Otomà (1453) o amb l'època dels descobriments castellans i portuguesos (1492, descobriment d'Amèrica). Aquest final tan abrupte i precís ha generat diverses crítiques i alternatives respecte a la periodització de l'Edat Mitjana.

Edat Moderna: L'Estat, la Raó i les Revolucions

L'Edat Moderna comença en el període de transició anterior i es perllonga fins a l'època de les anomenades "revolucions" (la Revolució Industrial, l'Americana, la Francesa).

Cal fer una puntualització respecte a la Revolució Industrial. La historiografia especialitzada ha fet retrocedir en el temps el seu començament, de manera que avui dia no és estrany trobar historiadors que afirmen que la industrialització anglesa comença en les primeres dècades del segle XVIII. Actualment, la Revolució Industrial es considera més una evolució que una revolució.

Les principals característiques d'aquesta era són el pes aclaparador i progressiu dels elements institucionals i administratius (la configuració de l'Estat Modern), així com l'inici de les qüestions internacionals i mundials i, paradoxalment, l'individualisme.

La finalització de l'Edat Moderna no està exempta de polèmica. Segons Arostegui, es va imposar a partir dels components inèdits que la Revolució va introduir en la consciència durant el trànsit des de l'Antic Règim. Aquests components van ser percebuts pels coetanis com «una altra història», o com una història nova, assimilada al lluminós procés que trencaria definitivament les cadenes que oprimien la possibilitat de progrés.

Edat Contemporània: De les Revolucions a l'Actualitat

L'Edat Contemporània comença amb les anomenades "revolucions" (Americana, Francesa) i s'estén fins a l'actualitat. L'Edat Contemporània es caracteritza per diversos trets, tot i que els historiadors especialitzats no es posen d'acord en quin és el més distintiu:

• L'auge progressiu de l'individualisme en la societat (producte de l'ascens de la racionalitat en la vida pública i privada) enfront de les comunitats tradicionals, caracteritzades pel sentiment col·lectiu de pertinença i pròpies d'èpoques passades.
• L'auge de la societat de consum capitalista i de la societat de masses.
• L'elevació dels sentiments col·lectius a la política (els "-ismes", com el nacionalisme, el socialisme o el feixisme).
• L'èxit de l'Estat-nació com a model preferit d'organització i la conseqüent configuració progressiva d'una societat internacional (inclosa la globalització).