Grans Escultures de l'Antiga Grècia: Anàlisi i Significat

Hermes amb Dionís Infant (Praxíteles)

Fitxa Tècnica

• Autor: Praxíteles (c. 400-330 a.C.)
• Cronologia: c. 343 a.C.
• Localització: Original trobat al Temple d'Hera a Olímpia; actualment al Museu Arqueològic d'Olímpia.
• Estil: Grec Clàssic (període tardà)
• Dimensions: 2,13 m d'alt
• Material: Marbre de Paros
• Tècnica: Talla
• Formes: Exempta
• Tipologia: Grup escultòric (més d'un personatge)
• Cromatisme: Monocroma (tot i que originalment podria haver tingut restes de policromia)

Anàlisi Formal

• Expressió: Tendresa en la mirada, gran expressivitat, atenció als sentiments i emocions.
• Anatomia: Naturalisme i delicadesa en el tractament anatòmic.
• Corba Praxiteliana: Figura arquejada formant una suau "S", que produeix equilibri i moviment.
• Composició: Busca centrar l'atenció en el rostre d'Hermes, concentrat en els seus pensaments.
• Contrapposto: Amb un esquema en "S" que dóna una postura lànguida i natural.
• Humanització: Representació més humana dels déus.
• Suport: Troncs d'arbre rectilini que serveix de suport.
• Llum: Uniforme sobre la superfície del cos d'Hermes, creant modulacions i matisos, i donant clarobscur als plecs del mantell i els cabells.
• Contrast: Entre les figures d'Hermes i Dionís amb la túnica que penja sobre l'arbre de suport.

Estil

L'estil de Praxíteles es caracteritza per una major suavitat i harmonia en el tractament de la figura humana. La corba praxiteliana, amb la figura arquejada formant una "S" suau, és un tret distintiu. Hi ha una major expressivitat i un retrat més individualitzat, que anticipen l'etapa hel·lenística.

Significat i Funció

Significat: El Mite de Dionís

L'escultura explica el mite de Dionís. Sèmele, filla de Cadme i Harmonia, es va unir amb Zeus i va concebre Dionís. Però la gelosa Hera va suggerir a Sèmele que desconfiés de la identitat de Zeus i, per assegurar-se que era qui deia ser, el va obligar a mostrar-li el seu poder. Així, Zeus va produir llamps i trons. Sèmele es va apropar al seu amant quan Zeus estava en el seu ple poder i va morir fulminada. Zeus va extreure Dionís del ventre de Sèmele i se'l va cosir a la cuixa. Per lliurar-lo de la còlera d'Hera, el va entregar a Hermes, que va ser l'encarregat de portar-lo al país de Nisa per ser criat i educat per nimfes.

Funció

Té una funció commemorativa, ja que fa commemoració a l'aliança entre Arcàdia i Elis, de les quals Hermes i Dionís eren patrons.

Discòbol (Miró)

Fitxa Tècnica

• Autor: Miró
• Cronologia: c. 450 a.C.
• Estil: Grec Clàssic (període sever o primer clàssic)
• Localització: L'original de bronze no es conserva; la còpia més famosa és al Museu Nacional de les Termes, Roma.
• Materials: Marbre (còpia), Bronze (original)
• Dimensions: 1,53 m d'alt
• Tècnica: Talla en marbre (còpia), Fosa en bronze (original)
• Formes: Exempta
• Tipologia: Figura dempeus

Anàlisi Formal

• Moment Capturat: El braç es troba en el moment més alt del llançament, captant l'impuls i obligant l'espectador a imaginar la continuació de l'acció.
• Punt de Vista: Figura concebuda per ser vista principalment des d'un sol pla frontal; la posició lateral o posterior la fa difícil de reconèixer.
• Composició: Plana, amb una gran tensió dinàmica.
• Suport (còpia de marbre): Per assegurar l'estabilitat, la còpia de marbre necessita una base que la recolzi i el braç enganxat al genoll per evitar trencaments. L'original de bronze no requeria aquests suports.
• Cànon de Bellesa: Miró segueix el cànon de bellesa de Policlet (set vegades el cap), marcant tots els músculs en tensió.
• Cabells: Rínxols geomètrics que no es diferencien els uns dels altres.
• Rostre: Calma inexpressiva, amb el cap i l'expressió que conserven característiques arcaiques, contrastant amb el dinamisme del cos.

Estil

L'estil de Miró en el Discòbol és representatiu del primer classicisme grec. Es caracteritza per la recerca de formes noves i la capacitat de captar el moviment en l'escultura, congelant un instant decisiu. Tot i la tensió muscular i el dinamisme de la postura, el rostre manté una serenitat idealitzada, un tret comú en l'art clàssic.

Interpretació i Funció

Interpretació

Representa un jove atleta en la seva plenitud física, encarnant l'ideal atlètic de l'època, on la ment domina el cos. És el moment decisiu d'un llançament de disc, quan es dona el màxim desequilibri del cos, just abans d'iniciar el gir per llançar el disc.

Funció i Significat

Té una funció commemorativa i propagandística, destinada a ser exposada al públic per commemorar les victòries militars o esportives. També tenia una funció religiosa, dedicada a Zeus, i didàctica, com a model d'excel·lència física i moral.

Dorífor (Policlet el Vell)

Fitxa Tècnica

• Autor: Policlet el Vell
• Cronologia: c. 450-445 a.C.
• Material: Bronze (original), Marbre (còpia)
• Dimensions: 2,12 m d'alt
• Estil: Grec Clàssic (període sever o primer clàssic)
• Tècnica: Fosa (original), Talla en marbre (còpia)
• Formes: Exempta
• Tipologia: Figura dempeus
• Cromatisme: Monocroma (en les còpies de marbre)
• Localització: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (còpia més famosa)

Anàlisi Formal

• Expressió: Serena i discreta, amb un toc pensatiu.
• Contrapposto: La cama esquerra està enrere i relaxada, mentre que la dreta suporta el pes i està en tensió. El braç dret, que portava una llança, està relaxat, mentre que l'esquerre (que sostenia un escut) estaria en tensió.
• Equilibri: Dinàmic i perfecte, amb un ritme alternant parts tenses i disteses.
• Postura: Natural, caminant cap a l'espectador, avançant amb seguretat i estabilitat.
• Anatomia: Cos atlètic amb musculatura marcada, però sense exageracions. Gran naturalisme.
• Cabells: Menys geomètrics que en l'època arcaica, però amb un cert geometrisme en la textura.
• Detalls: Atenció acurada als detalls. Pectorals plans i línies de la cintura i maluc molt marcades. Textura ben acabada i polida, excepte els cabells.
• Toc Arcaic: Tot i ser clàssic, conserva un toc arcaic en la duresa de la talla en algunes parts.

Interpretació i Funció

Interpretació

Representa un atleta en actitud de repòs, instants abans de participar en una prova de llançament. Els atletes eren molt famosos perquè representaven virtuts i valentia. Només els homes podien fer activitats físiques i les practicaven nus, reflectint l'ideal de bellesa i perfecció física de l'època.

Funció i Significat

Té una funció estètica i decorativa. És la representació de l'ideal de bellesa i el cànon de proporcions de Policlet, servint per decorar espais públics o privats. També tenia una funció didàctica, com a model de perfecció anatòmica i harmonia.

Guerrers de Riace

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: c. 460-430 a.C.
• Estil: Grec Clàssic (període sever o primer clàssic)
• Localització: Original trobat a les costes de Reggio Calàbria; actualment al Museu Nacional de Reggio Calàbria.
• Dimensions: 2,05 m d'alt cadascuna; pes aproximat de 160 kg cadascuna.
• Material: Bronze
• Tècnica: Fosa
• Tipologia: Figures dempeus
• Cromatisme: Policroma (gràcies a incrustacions de diferents materials)
• Formes: Exempta

Anàlisi Formal

• Verticalitat i Frontalitat: Caràcter estatuari amb una forta verticalitat i frontalitat, tot i que amb un lleuger contrapposto.
• Expressió del Moviment: Dinamisme i moviment subtil, amb una simplificació formal.
• Naturalisme: Gran naturalisme en l'anatomia, amb venes i tendons dels braços, mans i peus visibles.
• Detalls Policromats:
  • Celles: De plata.
  • Ulls: Fets amb materials compostos de marfil i calcaris per les còrnies, i pasta vítria i ambre per l'iris i les pupil·les.
  • Llavis: De coure.
  • Dents: De plata.
  • Barbes: Rinxolades a l'estil jònic.
• Guerrer Vell: Representa un home més gran, amb solidesa i experiència, i un cert cansament. El cap amb forma aplanada podria indicar que portava un casc. Expressió ferotge.
• Guerrer Jove: Representa un home més jove i nu. Duu els cabells sense recollir, fets amb molt detall. Expressió més arrogant i tranquil·la. Restes de lligat d'un escut al braç esquerre.

Estil

Els Guerrers de Riace expressen serenitat i equilibri, amb un domini perfecte de l'anatomia humana. El lleuger contrapposto i l'ús de la proporció són característiques pròpies del primer classicisme grec, que busca la perfecció idealitzada de la figura humana.

Significat i Funció

Es creu que les escultures eren transportades de Grècia a Roma quan el naufragi del vaixell on anaven les va fer anar al fons del mar. Poden ser déus o herois presentats com a guerrers, que han perdut les armes que portaven (l'espasa i l'escut rodó).

Els dos guerrers tenen relació i podrien haver format una parella o ser part d'un grup d'escultures que expliqués una història. Escultures com aquestes es col·locaven als carrers i temples de les ciutats amb funció commemorativa, celebrant victòries o figures heroiques.

Laocoont i els seus Fills

Fitxa Tècnica

• Autor: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes (atribuït)
• Cronologia: c. Segle I a.C.
• Estil: Grec Hel·lenístic (Escola de Rodes)
• Localització: Trobada a les ruïnes del Palau de Titus a Roma; actualment als Museus Vaticans.
• Dimensions: 2,42 m d'alt
• Material: Marbre
• Tècnica: Talla i trepanat
• Tipologia: Grup escultòric
• Cromatisme: Monocroma

Anàlisi Formal

• Composició: Piramidal, amb les serps que uneixen les tres figures.
• Anatomia: Musculosa amb gran tensió, cossos contorçats. Els fills són anatòmicament com el pare, però a escala reduïda.
• Moviment: Violent i dramàtic, sense donar sensació que l'acció s'ha aturat. La serp està a punt de mossegar-li el maluc.
• Expressió: Esgarips de dolor i patiment, ulls enfonsats i boca oberta. Gran exageració en l'expressió.
• Punt de Vista: Està feta per ser vista principalment des del davant.
• Interacció: El fill petit ja no fa força, mentre que l'altre busca l'ajuda del seu pare.
• Teatralitat i Grandiositat: Característiques de l'escultura hel·lenística, amb gran varietat d'actituds i sensacions immediates.
• Adaptació: Adaptació en marbre d'un possible original de bronze, que podria haver tingut només un fill.

Estil

L'estil hel·lenístic de l'escultura de Laocoont es caracteritza per la teatralitat, la recerca de sensacions immediates i la grandiositat (influència de l'escultura de Pèrgam i l'escola de Rodes). Es manifesten sentiments intensos, amb un gran moviment i una àmplia varietat d'actituds, allunyant-se de la serenitat clàssica.

Interpretació i Funció

Interpretació

Representa Laocoont, sacerdot troià, i els seus fills lluitant dramàticament amb les serps marines enviades per Apol·lo. Aquest càstig va ser imposat a Laocoont per haver gosat desafiar el destí i haver intentat salvar la ciutat de Troia, advertint sobre el cavall de fusta.

Funció

Té una funció commemorativa i decorativa, destinada a ser exposada en un lloc públic o particular. Durant l'època hel·lenística, les persones adinerades van començar a col·leccionar obres d'art, tant originals com còpies, per embellir les seves residències i jardins.

Kouros i Kore (Escultura Arcaica Grega)

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: c. 510-500 a.C. (període arcaic)
• Estil: Grec Arcaic
• Tipologia: Exempta
• Materials: Marbre policromat de Paros (restes de policromia sovint visibles)
• Tema: Votiu (Kore) i Funerari (Kouros)
• Localització: Exemples com el Kouros d'Anàvissos (originalment a Anàvissos, Grècia) i la Kore del Pèplum (Museu de l'Acròpolis).
• Dimensions: Variables (ex: Kouros d'Anàvissos: 1,94 m d'alt; Kore del Pèplum: 1,21 m d'alt)

Estil

L'estil arcaic es caracteritza per una clara influència egípcia en les expressions facials. Presenten boques rectilínies, ulls ametllats, simetria i una postura estàtica. Les mans estan enganxades al cos, els cabells tractats geomètricament i l'anatomia encara està mal definida, amb una rigidesa general.

Anàlisi Formal

Ambdues figures estan fetes per ser vistes de davant, són inexpressives i rígides, amb un somriure estereotipat conegut com a "somriure arcaic".

Kouros (Masculí)

• Representació: Atleta despullat.
• Postura: Hieràtica, frontalitat i simetria.
• Braços: Enganxats al cos, amb els punys tancats.
• Cames: Genolls poc naturals, cames musculades, amb la cama esquerra avançada (com si caminés, però sense moviment real).
• Cabells: Ordenats geomètricament.
• Rostre: Ulls grossos i ametllats, somriure estereotipat i intemporal.

Kore (Femení)

• Vestimenta: Vesteix un pèplum (túnica dòrica) o un quitó i himatió.
• Postura: Rigidesa, hieratisme, inexpressivitat.
• Cames: Cama esquerra avançada, simetria i repetició de formes.
• Braços: Braç dret enganxat al cos, mentre que la mà esquerra sol estar estesa oferint un fruit o ofrena.
• Rostre: Ulls ametllats, somriure tímid.
• Cabells: Llargues trenes que cauen sobre les espatlles.
• Vestit: Cau rígid, marcant plecs i deixant intuir les formes del cos.
• Policromia: Sovint es conserven restes de policromia.

Interpretació i Funció

Interpretació i Significat

La Kore sol representar una sacerdotessa o una jove oferent. Els Kouroi representaven déus, atletes o servien com a recordatori de persones que havien mort. Són escultures funeràries d'un jove idealitzat, que no fan referència a cap persona concreta, sinó a un "present etern" de joventut i perfecció.

Funció

Tenien diverses funcions:

• Representar un déu.
• Ser una ofrena dedicada a una divinitat en un santuari (votiu).
• Commemorar un atleta vencedor.
• Servir com a estàtues funeràries en tombes.

Victòria de Samotràcia (Niké de Samotràcia)

Fitxa Tècnica

• Autor: Atribuït a Pitòcrit de Rodes
• Cronologia: c. 190 a.C. (període hel·lenístic)
• Estil: Grec Hel·lenístic (Escola de Rodes)
• Dimensions: 2,45 m d'alt (sense la base del vaixell)
• Material: Marbre de Paros (figura) i marbre gris de Lartos (base del vaixell)
• Tècnica: Talla amb instruments de ferro (trobada a trossets i restaurada)
• Tipologia: Exempta (originalment part d'un grup monumental)
• Localització: Museu del Louvre (París)
• Procedència: Santuari dels Grans Déus a l'illa de Samotràcia

Anàlisi Formal

• Estat de Conservació: Falten els braços i el cap, però la figura transmet una gran bellesa i moviment.
• Postura: La cama dreta avançada denota fermesa, però alhora lleugeresa.
• Erotisme: Suggerit per la subtil talla i les corbes femenines.
• Ales: De ploma, fan referència a la llibertat que dóna el vol i el dinamisme de la deessa.
• Vestimenta (Panys Molls): El mant fa un rotlle sobre la cuixa dreta per caure després entre les cames. L'abundància de plecs en diferents direccions i les robes agitades pel vent es projecten cap enrere, creant un gran dramatisme. Les robes s'adhereixen al cos, deixant intuir la seva anatomia (efecte de "panys molls").
• Composició: La figura es trobava sobre un pòdium en forma de proa de vaixell, creant una composició dinàmica i monumental.

Estil

L'estil de la Victòria de Samotràcia és un exemple paradigmàtic del període hel·lenístic, especialment de l'Escola de Rodes. Es caracteritza per la teatralitat, la recerca de sensacions immediates, la grandiositat i l'expressió de sentiments intensos. Hi ha un gran moviment i una àmplia varietat d'actituds, amb un domini excepcional de la representació del drapet i el cos humà.

Interpretació i Funció

Interpretació i Significat

Va ser descoberta a l'illa de Samotràcia per un arqueòleg. Representa la deessa Niké (Victòria), capaç de córrer i volar a gran velocitat, i considerada portadora de bona sort. La seva posició sobre una proa de vaixell suggereix una victòria naval.

Funció

Té una funció commemorativa. Estava destinada a la proa d'un vaixell o a un monument que celebrava una victòria naval, possiblement la de Rodes sobre Antíoc III el Gran en la batalla de Side o Mionès (190 a.C.).