Les Grans Escoles de la Pintura Barroca Espanyola: Artistes i Obres Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,78 KB

Les Grans Escoles de la Pintura Barroca Espanyola

El Barroc espanyol va ser un període de gran esplendor artístic, marcat per la diversitat d'estils i la profunditat temàtica. Dins d'aquest context, van sorgir diverses escoles regionals que van deixar una empremta indeleble en la història de l'art. A continuació, explorem les més destacades, amb els seus artistes i característiques principals.

Escola Veneciana

Aquesta secció es centra en artistes espanyols amb una forta connexió i influència de la pintura italiana, especialment del naturalisme tenebrista de Caravaggio i de l'escola veneciana.

  • Ribalta

    Es va establir a València, on va desenvolupar la seva activitat. Va introduir a la península l'estil naturalista de Caravaggio.

  • Ribera

    Es va traslladar a Roma molt jove i posteriorment a Nàpols, on va realitzar tota la seva obra com a pintor de cambra de virreis. Va ser gravador i admirador de Caravaggio i dels pintors venecians. És un artista tenebrista i naturalista, però amb una riquesa cromàtica superior a la del mestre italià i una tècnica espessa amb ús abundant de pasta. La producció de Ribera és de temàtica religiosa. Predominen les escenes de martiris, per exemple: El martiri de Sant Felip. El quadre més singular de la seva producció és Magdalena Ventura amb el seu marit i fill, on Ribera actua com a testimoni del cas d'una dona a la qual li creix barba.

Escola Andalusa

L'activitat comercial de Sevilla, per la presència de la Casa de Contractació i del monopoli del comerç amb Amèrica, va afavorir l'aparició d'uns quants artistes importants. En els primers anys destaquen pintors com Roelas, Francisco Pacheco i Francisco de Herrera el Viejo. La generació posterior la formen Zurbarán, Alonso Cano, Velázquez, Murillo i Valdés Leal.

  • Zurbarán

    Extremeny, va estar a Sevilla, pintor de vida monàstica. La seva simplicitat i monumentalitat de figures resulten avui modernes. Domina els jocs de la llum i és introductor del naturalisme a l'escola sevillana. Té una aplicació deficient de les regles de perspectiva lineal i certa dificultat per compondre escenes complexes. En les natures mortes mostra una gran capacitat per pintar allò que veu, donant corporeïtat a les figures, per exemple: Sant Ambrós.

  • Murillo

    Pintor avui dia una mica maltractat per una part de la crítica per la seva religiositat amable i sentimental. Pintor de la gràcia femenina i infantil, expressada en les Immaculades i en la figura del Nen Jesús. Però per damunt de tot és un pintor extraordinari que domina el color, la forma i la llum, per exemple: Nens menjant raïm i meló.

  • Valdés Leal

    És com el negatiu de Murillo. Home violent i apassionat. Les seves obres més conegudes reflecteixen la preocupació per la mort i el més enllà.

Escola Madrilenya

En el primer terç del segle XVII, hi ha un seguit de pintors influïts per l'obra d'El Greco, entre els quals destaca Juan Bautista Maíno. La transició als temes barrocs ve donada per pintors com Juan Sánchez Cotán i Vicente Carducho. A la segona meitat del segle XVII destaca Claudio Coello.

  • Velázquez

    Un dels més grans de la pintura universal, neix a Sevilla on inicia la seva formació amb Herrera el Viejo i posteriorment al taller de Pacheco. En les seves primeres obres mostra interès pel naturalisme, per exemple: Vella fregint ous. Va viatjar a Madrid amb el suport d'amics del seu sogre, s'hi va establir i va realitzar el seu primer retrat de Felip IV, que li va agradar i li va obrir les portes a la cort. Després, la influència del Comte-Duc d'Olivares va ser el suport definitiu per convertir-lo en primer pintor reial, per exemple: Retrat de Felip IV. A Madrid coneix a Rubens, qui li recomana viatjar a Itàlia, on va poder veure l'obra de Caravaggio. Va continuar la seva activitat com a pintor reial amb una gran sèrie de retrats tant de la família reial com de cortesans i bufons. A aquesta segona etapa correspon la decoració del Saló de Regnes i la representació de fets victoriosos, per exemple: La rendició de Breda. Velázquez humanitza i desmitifica l'heroi. En el segon viatge a Itàlia realitza algunes obres magistrals: Retrat del Papa Innocenci X. Sembla que també correspon a aquesta època La Venus del mirall. Durant els últims anys pinta dues obres cabdals: Les filadores i Las Meninas. Va tenir escassa influència en els seus contemporanis. Però el descobriment de Velázquez va lligat a la modernitat que representa en Goya, Delacroix, els impressionistes i Picasso, fascinat per Las Meninas.

Entradas relacionadas: