Grans Edificis Públics de la Roma Antiga: Arquitectura i Funció

El Teatre Romà (Theatrum): Origen i Estructura

El teatre romà (theatrum) s’inspirava en el teatre grec. Mentre que els grecs aprofitaven els desnivells de les muntanyes per construir-los, els romans, més pràctics, els aixecaven com un edifici de nova planta.

Parts de l'Edifici Teatral Romà

• Les Graderies (Cavea)

  Tenien forma semicircular i es dividien en tres seccions, cadascuna reservada als espectadors d'una determinada classe social: imma cavea (grada inferior), media (del mig) i summa (superior). Més amunt hi havia el pulluarium, espai destinat a les dones i als esclaus. Les portes d’accés a la cavea s’anomenaven vomitoria. Igual que els teatres moderns, disposaven d'escales i galeries perquè el públic accedís als seients.

• L'Escenari (Pulpitum o Proscaenium)

  Consistia en una plataforma aixecada, el pulpitum o proscaenium, on actuaven els actors. Estava cobert de fusta i a sota hi havia una cambra (hyposcaenium) on es guardaven els utillatges. El frons scaenae era un mur posterior que tancava l'escena i servia de decorat permanent; solia representar la façana de tres cases i estava decorada amb imatges de personalitats importants (principalment emperadors). Per raons d'acústica, la cavea tenia la mateixa altura que el frons.

• El Postcaenium

  Eren unes estances darrere el frons scaenae que servien de vestuari als actors.

• L'Orchestra

  Era un petit espai semicircular que quedava entre la cavea i la scaena, on s'asseien els personatges importants amb cadires mòbils. Molts teatres disposaven de teló, però a diferència dels teatres actuals, aquest s’obria de dalt a baix. De vegades disposaven d'un velarium o tendal que cobria la cavea i protegia els espectadors del sol i de la pluja.

Exemples Notables de Teatres Romans

El primer teatre romà de pedra va ser construït per Pompeu el Gran al segle I aC, però no s'ha conservat. Més endavant, August va fer construir el Teatre de Marcel, entre el Palatí i el riu Tíber. A Hispània, els més coneguts són el de Mèrida i el de Sagunt; en trobem altres exemples a Itàlica, Cartagena, Segòbriga i Tarragona.

Els Espectacles Teatrals Romans

Als teatres, s’hi representaven diversos tipus d’obres: comèdies, tragèdies, pantomimes, etc. Els actors (histriones) i ballarins (saltatores) solien ser homes, fins i tot per representar papers femenins, tot i que algunes dones podien actuar en obres eròtiques. Per a les actuacions musicals, els romans disposaven d’un teatre de dimensions reduïdes, anomenat odèon.

L'Amfiteatre Romà (Amphitheatrum): El Doble Teatre

L’amfiteatre (amphitheatrum) era una construcció original romana. Tenia planta ovalada o el·líptica, que recordava la forma de dos teatres units pels frontes scaenae (d'aquí el nom d'amfiteatre o “doble teatre”).

Estructura de l'Amfiteatre

• Les Grades (Cavea)

  Eren idèntiques a les dels teatres.

• El Pulvinar

  Era la tribuna d'autoritats, que als amfiteatres de Roma estava reservada a l'emperador. Es trobava al cercle inferior de la cavea; els amfiteatres més grans podien disposar de més d'una llotja.

• L’Arena

  Era l'espai central, de planta el·líptica com l'edifici, on es realitzaven els espectacles. Estava coberta de sorra (d'on li ve el nom) i un mur elevat (podium) la separava de les grades.

• Les Fossae

  Eren un complex de passadissos i estances construïts sota l'arena on es guardaven els materials i les gàbies de les feres. Estaven cobertes per taulons de fusta que servien de sòl de l'arena; per transportar feres i material a la superfície es disposava de rampes i muntacàrregues.

Amfiteatres Romans Destacats

El primer amfiteatre conegut el va fer construir Escriboni Curió al segle I aC, i consistia en dos teatres de fusta giratoris. El primer amfiteatre de pedra es va construir a Roma l'any 30 aC. El més famós de tots, l'Amfiteatre Flavi o Colosseu, va ser construït per ordre de l'emperador Vespasià i inaugurat pel seu fill Titus l'any 80 dC. La planta és una el·lipsi de 200x170 m i fa 50 m d'altura. Les grades tenien una capacitat de 80.000 espectadors. Molts dels amfiteatres romans d'època imperial es van construir a imitació seva. Altres exemples destacats són els de Nimes (França) i, a Hispània, els de Tarragona, Mèrida i Itàlica.

Tipus d'Espectacles a l'Amfiteatre

La majoria d'espectacles que s'oferien a l'amfiteatre es van celebrar originàriament al circ, i en molts casos es podien realitzar als dos llocs:

• Desfilades (pompae): En honor als déus o a algun personatge important.
• Execucions: De reus, obligats a combatre contra feres, anant desarmats (damnatio ad bestias).
• Caceres simulades (venationes): On combatien homes armats amb feres.
• Combats de gladiadors (munera): Eren l'acte més esperat de tota celebració.
• Combats navals (naumachiae): També es podien efectuar.

El Circ Romà (Circus): Curses de Carros i Cavalls

El circ romà (circus) era una construcció de planta oblonga amb un extrem arrodonit i un altre lleugerament corbat. La seva forma recorda la dels estadis grecs, de manera que és possible que s'hi inspirés. Era el més gran dels edificis que es podien trobar en una ciutat romana i, a causa de la seva grandària, solien situar-se extramurs o adossats a les muralles (el cas de Tàrraco és excepcional). Les seves parts essencials eren tres:

Estructura i Parts Essencials del Circ

• Les Grades (Cavea)

  S'aixecaven al voltant de l'arena; la seva estructura era semblant a la de l'amfiteatre i disposaven, com aquests, d'un pulvinar per a les autoritats.

• Les Carceres

  Eren unes cambres amb sostre de volta situades a l'extrem semicorbat on els equips preparaven els cavalls i els carros abans de cada cursa. Eren com els bòxers dels actuals circuits de curses.

• La Pista de Curses (Arena)

  Deu el nom a la sorra que la cobria, que es posava per protegir les peülles dels cavalls. Estava dividida longitudinalment en dos per la spina; aquesta era un podi allargat i no gaire alt. La seva llargada era de dos terços de la de l'arena i servia per marcar la distància mínima que s'havia de recórrer. Podia estar adornada per estàtues, columnes i altars, però els elements més significatius eren les metae, dues columnes situades cadascuna a un extrem que marcaven el lloc per on els carros havien de girar.

• Portes d'Accés

  A la pista s'hi accedia per dues portes: la porta pompae, situada al mateix extrem que les carceres, era el lloc d'entrada dels carros i de les desfilades. La porta triumphalis es trobava a l'extrem corbat i era el lloc per on sortia el carro vencedor.

Exemples Notables de Circs Romans

El circ romà més antic va ser el Circ Màxim de Roma, que es remunta a l'època dels reis. Feia 620 m de llargada per 120 m d'amplada i va arribar a tenir capacitat per a 200.000 espectadors. Roma va arribar a tenir tres circs dins les seves muralles. A Hispània són coneguts els de Mèrida, Toledo i Tarragona.

Espectacles Celebrats al Circ

Al circ s'hi podien celebrar diversos tipus d'activitats; entre les més habituals:

• Desfilades (pompae): En honor als déus o a algun personatge important.
• Espectacles d'acròbates: Com els desultores, que feien salts sobre cavalls.
• Combats de gladiadors: Tot i que era més habitual veure'ls a l'amfiteatre.
• Curses de cavalls.
• Curses de carros: Que eren els més freqüents i els de major èxit. (Mosaic en què hi ha representada una quadriga amb l'auriga i els noms dels quatre cavalls).

Les Termes Romanes: Higiene, Esport i Vida Social

Eren grans edificis construïts per a la higiene dels ciutadans i per fer esport, però, en realitat, eren un centre de vida social, un lloc de reunió i de tertúlia.

Distribució i Estructura Mínima de les Termes

La seva distribució era més o menys semblant en tots els establiments. L’estructura era la següent:

• A prop de l’entrada hi havia el vestidor (apodyterium), on els banyistes es canviaven; es podia deixar la roba i els objectes personals en uns calaixets encastats a la paret, vigilats per un esclau (capsarius).
• A continuació hi havia una sala de pas (tepidarium) amb una temperatura tèbia que preparava els banyistes per a les dues sales restants.
• Les dues sales principals eren la sala de bany fred (frigidarium) i la sala de bany calent (caldarium).
• La calefacció i l’aigua calenta s’obtenien gràcies a l’aire calent que, procedent de l’hypocaustum, s’escampava per sota el paviment.

Sales Addicionals i Serveis

Aquesta era l’estructura mínima d’unes termes. Hi podia haver altres cambres: prop del caldarium, hi podia haver un laconicum o sudatorium, amb altes temperatures per fer suar; podia haver-hi una sala de massatges o unctorium. També hi havia locals, popinae, on es venia beguda i menjar. Solia haver-hi també un pati porticat, palaestra, on practicar exercicis físics. Segons la grandària, també es podia trobar biblioteca, jardins, etc.

Funcionament i Costums

Les termes estaven obertes des del migdia fins que es ponia el sol. Si no disposaven d’espais separats, s’obrien unes hores al dia per a les dones i unes altres per als homes. Per al bany s’utilitzaven tota mena de pomades i estris: ampolletes d’oli, raspadors arquejats (strigilis), sosa (era el sabó d’aleshores) i draps. S’hi entrava pagant una mòdica quantitat.

Els Temples Romans: Centre de Culte i Arquitectura

En un primer moment, els llocs de culte més antics dels romans foren els boscos. La veneració de les forces naturals que practicaven els romans feia que aquestes divinitats no tinguessin aparença física ni que calgués un lloc específic on posar la imatge. Només més endavant, quan les divinitats van personificar-se, els romans començaren a construir temples, les cases de déus i deesses.

El temple passa a ser el centre de culte en la religió romana. Era un espai sagrat, considerat la llar de la divinitat i estava destinat només a allotjar-ne l'estàtua perquè els romans li dirigissin les pregàries i les ofrenes. Les cerimònies se celebraven a fora i els sacrificis es realitzaven en un altar (ara) que es trobava davant de l'edifici. La ciutat de Roma comptava amb centenars de temples dedicats a totes les divinitats de l'imperi; la majoria de ciutats disposaven almenys d'un temple, situat al fòrum.

Els temples solien estar dedicats a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), però també n'hi havia dedicats al culte als emperadors, com el temple d'August de Tàrraco.

Característiques Arquitectòniques

Els temples romans derivaven dels temples etruscos i estaven molt influenciats per l'arquitectura dels temples grecs. Solien ser de planta rectangular (tot i que n'hi ha exemples de rodons), envoltats de columnes, sobre una base elevada. En el seu interior hi havia una cel·la destinada a guardar l'estàtua de la divinitat. El material emprat per a la construcció era la pedra, tot i que també n'hi havia de maons recoberts de pols de marbre.

Parts Essencials del Temple Romà

1. El Pòdium

   Era una base elevada sobre la qual s'alçava l'edifici.

2. L'Escala Frontal

   Donava al fòrum i era l'únic accés al temple; tenia un nombre imparell de graons.

3. El Porxo o Pronaos

   Servia de vestíbul al temple i solia estar adornat de columnes.

4. La Cel·la

   Era la sala on es guardava la imatge del déu; s'hi accedia per una porta que era sovint l'única font de llum a l'interior. Les parets solien estar decorades amb mosaics i frescos.

Influències i Estils

La majoria de temples tenien una planta rectangular, tot i que hi ha exemples notables de temples de planta rodona com el Temple de Vesta i el Panteó d’Hadrià a Roma.

Els temples estaven envoltats per una estructura semblant a la del fòrum, anomenada peribol.

Els temples romans tenien elements provinents dels temples grecs i etruscos. Típic de la influència grega és el gust per l’arquitectura arquitravada, feta amb línies horitzontals i verticals, i la doble fila de columnes, que donaven profunditat al temple. Dels etruscs, en canvi, els romans manllevaren l’ús del podi i l’escala frontal, que donava accés al vestíbul del temple. Per això la part més treballada del temple és la façana, ja que els espectadors, en entrar en el recinte, el veien de cara.

Els capitells de les columnes adoptaven els ordres arquitectònics clàssics: dòric, jònic i corinti.

El material constructiu era el maó o la pedra. Si era maó, anava recobert de plaques de marbre.

A Catalunya s'han conservat restes dels temples de Barcino i d'Ausa (Vic), aquest últim totalment reconstruït a principis del segle passat.