Grans Debats de l'Art: Poussinistes, Rubenistes i la Bellesa Clàssica

El Debat dels Colors: Poussinistes i Rubenistes

El debat sobre el color és la controvèrsia més coneguda entre l’enfrontament de la primera generació d’academicistes (liderada per Le Brun) i la segona generació (liderada per De Piles).

Les Dues Posicions Enfrontades

• Poussinistes (Primera Generació): Consideraven que Poussin era un model per excel·lència i que complia totes les regles de l'art. Prioritzaven el dibuix i la línia.
• Rubenistes (Segona Generació): Tenien certes reconsideracions respecte al paper del color dins la pintura (que fins al moment tenia un lloc baix dins de la jerarquia acadèmica). Necessitaven un nou model, que fou *Rubens*.

Síntesi de la Polèmica: Dibuix vs. Color

La primera generació d’acadèmics (*Poussinistes*) considerava que Poussin era un model ideal per a estudiar, ja que complia amb les regles de l’art: idealització, ús correcte de la llum i el color, al servei del dibuix, situat dalt de la jerarquització d’elements que componen una pintura.

La segona generació (*Rubenistes*) té reconsideracions respecte a les regles academicistes, i no considera Poussin com a model ideal per l'exagerada idealització i per la falta d’atenció que li donava al color. El fet de criticar Poussin significava criticar el valor de l’academicisme, fet que provocà aquest enfrontament.

Els Rubenistes van donar un nou valor al color, fins al moment subordinat a la línia. Això els porta a buscar un nou model que representi els seus preceptes. Rubens era un pintor que dotava les seves obres de realisme i naturalisme, imitant la percepció òptica, fet que atreia l’espectador.

Els Salons d'Art: Democratització i Nou Públic

Els salons eren un esdeveniment social i cultural. Eren exposicions públiques i, per tant, tots els estaments podien gaudir de l’art. Això va provocar una *democratització* d’aquest. Hi havia nou públic que podia jutjar l’art, creant el gust popular, en contraposició amb l'art oficial.

Importància dels Salons

• Van promoure l'art i van donar visibilitat a artistes que han sigut rellevants a la història.
• Van ser llocs molt importants per a la relació entre les classes socials.
• Es van convertir en un antecedent del que són actualment els museus, és a dir, exposicions d'art.

La Idea de Bellesa de Winckelmann i el Neoclassicisme

Winckelmann, a la seva obra titulada *Historia de l’art en l’antiguitat*, parla sobre la seva concepció de la bellesa, que és d’arrel *neoplatònica*. Aquest concepte de bellesa l’encadena en relacions de causa i efecte (successió causal), i reacciona contra certs estils considerats complicats o emfàtics, com el Barroc i el Rococó.

Sintetitza la naturalesa i l’espiritualitat de l’ésser humà. Això ha permès que la cultura grega s’apropiés d’una forma artística tan aconseguida que, al seu criteri, mai podrà ser superada. La bellesa grega serà *la bellesa*, sempre serà el model, perquè és considerada la bellesa perfecta, el mirall al qual s'ha de tornar sempre. Per a la cultura europea, el bon gust implica mirar a Grècia (per la seva influència i repercussió).