Les Quatre Grans Cròniques i la Poesia Trobadoresca Medieval

L'Amor Cortès (Fin'Amors)

És el tema de gairebé tota la poesia escrita en provençal, i va influir molt en la poesia amorosa posterior, fins a arribar a Ausiàs March. Es basa en un joc de convencions amoroses practicat pels aristòcrates en les corts medievals.

L'amor cortès reflectia dos pilars de la societat medieval feudal:

• Relacions de Vassallatge: La fidelitat amorosa a la dama era un jurament solemne semblant al que els vassalls feien al senyor. Els trobadors dirigien els seus versos a una midons (el meu senyor), que era l’esposa d’un senyor feudal a qui havien lliurat lleialtat.
• La Religiositat i la Devoció Mariana: La societat era molt religiosa i la Verge era la defensora dels pecadors davant el jutge diví. Per als trobadors, la dona era l'origen de tota la bondat, ja que Maria, una dona, era la mare de Jesucrist.

A vegades, però, es podia anar més enllà de l'admiració espiritual. Si el gelós (el marit) arribava a descobrir la situació a través de difamadors (els lauzengiers), els enamorats corrien perill. Les relacions amoroses que s’establien eren sempre basades en un amor adúlter.

Trobadors i Joglars: Autors i Intèrprets

A diferència dels poetes que a l’edat mitjana escrivien versos en llatí, els trobadors eren autors de la lletra i la música de les seves composicions, les quals anaven destinades a ser escoltades per un públic. El fet de ser trobadors donava un gran prestigi, de manera que podien arribar a aconsellar als senyors.

Els trobadors tenien estudis (el quadrivi i el trivi), a més de coneixements de poesia llatina i composició musical. Els encarregats de difondre aquestes composicions, amb acompanyament musical, eren els joglars.

Els trobadors i els joglars serien l’equivalent als anomenats autors i intèrprets, respectivament. Però de vegades els trobadors interpretaven les seves obres i esdevenien professionals de la composició i recitació.

Això depenia de la seva posició, ja que la poesia trobadoresca era pròpia de l’aristocràcia, i els trobadors solien ser de diferents escales socials. En els joglars, la condició era humil; solien treballar per als trobadors, les cançons dels quals escampaven per tot arreu.

També hi havia joglars que componien les seves cançons, i trobadors que no podien mantenir joglars al seu servei i es convertien en joglars.

La Cancelleria Reial i la Historiografia

La Cancelleria Reial: L'origen del català administratiu

La Cancelleria Reial (CR) va ser creada per Jaume I com a organisme administratiu de la Corona d’Aragó que s’encarregava de la correspondència i de l’arxiu de tota la paperassa burocràtica.

Jaume I va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en català i no en llatí. A partir d’aquí, la documentació de la Corona d’Aragó queda unificada en utilitzar el català en totes les institucions del nostre domini lingüístic.

Les Cròniques Reials: Història i Subjectivitat

La historiografia es componia d’elements religiosos, èpics, cavallerescos, i, sovint, eren redactats a l’estil d’unes memòries personals on l’autor abocava tota la seva subjectivitat. Cal destacar les Quatre Grans Cròniques, de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.

Aquestes cròniques acompleixen a la perfecció els objectius de la literatura heroica difosa pels joglars:

• Fonamentar el patriotisme, en exaltar l’esperit nacional d’un heroi.
• Justificar la política dels reis d’Aragó.
• Donar una visió providencialista de la història.

Aquestes posicions, amb acompanyament musical, eren difoses pels joglars. Serien l’equivalent als anomenats autors i intèrprets, respectivament. Però de vegades els trobadors interpretaven les seves obres i esdevenien professionals de la composició i recitació. Això depenia de la seva posició, ja que la poesia trobadoresca era pròpia de l’aristocràcia; els trobadors solien ser de diferents escales socials. En els joglars, la condició era humil; solien treballar per als trobadors, les cançons dels quals escampaven per tot arreu. També hi havia joglars que componien les seves cançons, i trobadors que no podien mantenir joglars al seu servei i es convertien en joglars.

Anàlisi de les Quatre Grans Cròniques

Crònica de Ramon Muntaner (CRM)

Ramon Muntaner era un cavaller de vida novel·lesca. Va participar en la conquesta de Menorca, en la lluita amb els francesos i preparà l’expedició dels almogàvers a Orient.

Aquesta crònica és un autèntic llibre de memòries de les seves aventures al servei del rei d’Aragó, especialment quan narra els regnats de Jaume II i Alfons III. Per als regnats anteriors fa servir textos historiogràfics o prosificacions de cançons de gesta.

Característiques de l'obra:

• El monarquisme incondicional de l’autor, molt relacionat amb el providencialisme i el patriotisme.
• La religiositat i les reflexions didàctiques i moralitzadores.
• El detallisme violent i cru amb què descriu les batalles.
• Fa servir un llenguatge senzill i directe, carregat de refranys i girs populars.
• Empra recursos propis dels joglars per mantenir l’atenció i l’interès del públic.
• Utilitzava la tercera persona, però Muntaner usa sovint la primera persona, pròpia de les memòries, per deixar constància que ell va participar en els fets narrats, i usa la segona persona per a dirigir-se al públic.

Crònica de Jaume I (Llibre dels Fets)

Es tracta d’unes memòries que el propi rei va dictar als seus escrivans en primera persona. Parla de la conquesta de Mallorca i de València de manera detallada. També parla dels avantpassats, on són freqüents les prosificacions de cançons de gesta.

Característiques de l'obra:

• Té un llenguatge popular i improvisat.
• Participació dialèctica en allò narrat.
• L’ús del plural majestàtic hi és constant.

Crònica de Pere el Cerimoniós (CPC)

Pere III va ordenar, dirigir i revisar aquesta crònica. Consta d’un pròleg, redactat pel monarca, sis capítols i un apèndix. El primer capítol està dedicat al regnat del seu pare, l’annexió de Sardenya, i la resta abraça tot el seu regnat.

Aquesta crònica no utilitza cançons de gesta prosificades, ni recrea l’heroisme cavalleresc de les batalles, ja que Pere III fou polític en el sentit modern de la paraula.

Característiques de l'obra:

• L'obra parla de gestions diplomàtiques i d’intrigues polítiques, mentre que els fets d’armes queden difuminats.
• La va manar escriure per justificar la seva política renaixentista, plena d’astúcia i d’autoritarisme, no exempta de crueltat i rigor.
• Llenguatge elegant i solemne, ple de fórmules administratives i legals.
• Una sintaxi ben ordenada, frases llargues, equilibrades i ben acabades.
• La redacció en forma autobiogràfica.

Crònica de Bernat Desclot (CBD)

Bernat Desclot fou un funcionari de la cancelleria contemporani a Pere II i va enllestir la seva crònica entre el 1283 i el 1288. El gruix de l’obra tracta del regnat de Pere II, de qui fou tresorer reial i en qui tenia gran confiança.

Característiques de l'obra:

• Té una gran diversitat de fonts sense que això resti coherència al relat: prosificacions de cançons de gesta, documents historiogràfics.
• Té amplíssims coneixements de la política exterior de la Corona d’Aragó.
• Es mostra objectiu.