Les Quatre Grans Cròniques Catalanes i Ramon Llull: Anàlisi i Context

Diftongs - Decreixents: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu. Triftongs: tres vocals.

Les Quatre Grans Cròniques

Aquests llibres històrics destaquen per la seva vigorosa originalitat, per la gran habilitat en l'ús de la llengua catalana i per ajudar a crear un model narratiu realista que combina fets de la història amb tècniques de la ficció literària.

El Llibre dels Fets de Jaume I

Jaume I (1208-1276), el Conqueridor, rei d'Aragó, de València i Mallorca, comte de Barcelona i senyor de Montpeller, va ser a més a més un excel·lent escriptor. Al voltant de 1270, Jaume I decideix dictar les seves memòries, esdevingut ja un heroi i un gran cabdill militar. És un fet insòlit, únic en tota la literatura europea medieval, que un rei abordi la seva autobiografia. El Llibre dels Fets presenta la vida del rei conqueridor com un testimoni de la naturalesa sagrada del poder reial; el seu pensament és pràctic i eficaç.

Llibre del rei En Pere Bernat Desclot

(1280-1286) escrita per un personatge desconegut, només sabem que és el principal cronista de l'expansió de la Corona d'Aragó. Durant els regnats de Jaume I i el seu fill, disposava de documentació abundant sobre la monarquia catalana, amb una visió laica i cavalleresca. La part més coneguda de la crònica de Desclot narra la conquesta de Sicília, el cavalleresc i sorprenent desafiament de Bordeus i la gloriosa victòria sobre l'exèrcit francès.

La Crònica de Ramon Muntaner

(1265-1336) és la més coneguda, probablement la millor escrita. És l'autobiografia del seu autor, un militar i home de confiança de la dinastia reial catalana. La crònica de Muntaner és l'experiència de l'aventura d'un militar fascinat per la possibilitat que els reis catalans conquerissin un imperi a la Mediterrània. Aconsegueix transmetre amb l'habilitat d'un extraordinari escriptor les emocions, els detalls, els fragments d'una vida viscuda amb enorme intensitat, i també s'interessa emotivament per les diverses cultures.

La Crònica General de Pere el Cerimoniós

Pere IV d'Aragó (1319-1387) redacta la quarta de les grans cròniques, estimulat per l'exemple del seu avantpassat, el rei Jaume I. És una crònica escrita amb gran elegància i distinció, però amb un estil molt més contingut, amb un to irònic i sorneguer.

Els Primers Escriptors

Una Nova Poesia

Aquella època desconfiava del que era nou i es buscava el passat. El món medieval busca recuperar la tradició dels antics grecs i dels romans. Busca el renaixement d'aquell idealitzat món perdut i, en l'estudi del llatí, per recuperar esplendor cultural i política. La literatura més escandalosa i dissident possible és l'anomenada poesia dels goliards, que van cultivar tant altes dignitats eclesiàstiques com joves estudiants universitaris.

L'Amor es Pot Trobar

Al marge de la cultura eclesiàstica de les catedrals i monestirs sorgeix una nova forma literària: la literatura dels trobadors, la primera gran literatura escrita en llengua nova, en llengua vulgar, en provençal. S'anomena gai saber, que vol dir el coneixement de l'alegria, és a dir, el coneixement de l'amor. Els trobadors van sacsejar la societat recordant una cosa ben senzilla: als homes els agraden les dones. Els trobadors ho van assenyalar tan rotundament quan van fer de l'amor a les dones un culte.

Llull, Trobador de Déu

Ramon Llull (1232-1316) és un escriptor de ficció, encara que durant tota la seva vida intenta no ser-ho. Pertany a l'aristocràcia d'una Mallorca conquerida. Llull té dona i fills, però els abandona per viure una altra vida. A trenta anys, escrivint una cançó trobadoresca a una amant, té una visió. Es converteix a la religió plenament amb tres objectius: la conversió dels infidels, la redacció de llibres catalans en àrab, català i llatí que provin que la fe catòlica és l'única vertadera. La seva vida tindrà una trepidant activitat, obsessiva. Viatjarà constantment per tota Europa i per la Mediterrània com a missioner i polemista religiós. Llull és el primer prosista català i el creador del primer model de llengua literària. L'escriptura lul·liana té una extraordinària qualitat. Escriu novel·les i poesia, i esdevé un escriptor de ficció. Neix una extraordinària riquesa lingüística i creativa que té la força del convenciment i la bellesa de la gran literatura, elabora neologismes i noves formes expressives. Llibre de l'orde de cavalleria, Llibre de Evast e Blanquerna...