Les Quatre Grans Cròniques Catalanes i la Prosa de Ramon Llull

La Narrativa Historiogràfica Medieval

El text historiogràfic medieval parteix d'una tradició d'origen clàssic, condicionat per la religió i el poder polític.

A l'Edat Mitjana es considerava que la història era una seqüència d'esdeveniments des de la creació d'Adam i Eva fins a la fi del món i el Judici Final.

S'afirma que l'Edat Mitjana va heretar dels clàssics la convenció de reportar la memòria amb una expressió retòrica acurada.

El text depenia de la riquesa de dades.

Tipologies de Textos Historiogràfics

• Annals i repertoris cronològics (enumeracions en ordre)
• La historiografia de plantejaments universals.
• Les cròniques (informes de fets puntuals)

Les Cròniques Catalanes: Context i Funció

Quan la Corona d'Aragó es va expandir per la Mediterrània als segles XIII i XIV, es va viure un moment d'eufòria en els àmbits econòmic, polític i cultural. Això va propiciar una literatura èpica (que celebrava les gestes heroiques del moment).

Les cròniques són textos històrics en prosa que reflecteixen l'època de màxima esplendor de la Corona Catalanoaragonesa.

Aquest període inclou les conquestes de Mallorca i de València, Sicília i Sardenya, les expedicions d'Àfrica i, posteriorment, etapes bel·licoses i més centrades en les intrigues de la cort.

El període cronològic abasta des del regnat de Jaume I (el Conqueridor, 1213-1276) fins a Pere el Cerimoniós.

Els altres grans cronistes són Ramon Muntaner i Bernat Desclot.

Característiques Comunes de les Quatre Grans Cròniques

• El fervor monàrquic i patriòtic envers la Corona Catalanoaragonesa.
• La intencionalitat política de justificació de les decisions i accions dels reis catalans.
• La voluntat didàctica de deixar constància dels fets, viscuts en primera persona, que serveixen d'exemple.
• El fet de ser el retrat d'un moment històric, encara que sigui subjectiu, parcial i idealitzat, i de mostrar els personatges en la seva dimensió més quotidiana i humana.
• Els trets d'oralitat i l'ús d'un llenguatge viu i directe. (La llengua era oral, ja que els reis dictaven la crònica i altres l'escrivien).

Els Grans Cronistes Catalans

Jaume I: Llibre dels Feits

Autobiografia dels seus records personals, referents a les conquestes de València i Mallorca. El rei coordinava la redacció, i s'hi veu l'empremta personal perquè està escrita en primera persona del plural (utilitza el pronom nos, el plural majestàtic).

Ramon Muntaner: Crònica (o Llibre)

Militar al servei dels reis de la Corona. L'obra rep el nom de Llibre perquè sembla un llibre de memòries no destinat a la lectura individual, sinó a un gran auditori.

Tracta d'un llarg període històric, incloent les seves experiències amb els almogàvers en les conquestes de Sicília i Calàbria, i en l'expedició a l'Orient.

És més entusiasta i menys imparcial.

Bernat Desclot: Llibre del Rei En Pere (s. XIII)

No es coneixen molts detalls sobre ell. El seu possible pseudònim era Bernat Escrivà, membre d'una important família de funcionaris de València.

És considerat el principal cronista de la fase més expansionista de la Corona d'Aragó. La seva crònica se centra en el regnat de Pere II el Gran, fill de Jaume I.

Pere el Cerimoniós: Crònica (Autobiografia)

Dirigida pel mateix monarca, qui dictava els episodis més importants. Comença amb el seu naixement (1319) i acaba el 1382, cinc anys abans de la seva mort.

Tracta del seu regnat i el del seu pare, Alfons el Benigne. El rei mostra una clara voluntat de justificació de les seves accions i se centra sovint en les intrigues de la cort.

Ramon Llull: Prosa, Filosofia i Missió

Considerat el creador de la prosa catalana, fou filòsof, teòleg, missioner i escriptor. Era un religiós vinculat a la doctrina teocentrista i a una forta voluntat didàctica i moralitzadora.

Va néixer a Mallorca el 1232, en una família noble, i va morir el 1316. Es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills.

Va fer vida a la cort fins que, als 31 anys, se li va aparèixer Jesucrist crucificat cinc vegades. A partir d'aquesta conversió, va dedicar la seva vida a convèncer els infidels (musulmans, etc.) de l'existència del Déu cristià.

La tasca evangelitzadora el va portar a viatjar per la Mediterrània, aprendre àrab, buscar suport econòmic i l'aprovació dels reis europeus i papes. Va divulgar el seu missatge en diverses llengües (en català i en llatí) per arribar tant al públic ampli com a les universitats prestigioses de l'època.

Objectius de Ramon Llull

• Convertir els infidels al cristianisme.
• Fundar escoles i monestirs per estudiar teologia i llengua.
• Escriure llibres per demostrar que la religió és certa, utilitzant l'Ars, un mètode per sistematitzar el pensament.