Les Grans Cròniques Catalanes Medievals i Ramon Llull

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Contemporànies de la poesia trobadoresca, les cròniques catalanes són un fenomen literari singular. En el context europeu, Jaume I és un dels pocs reis que va deixar testimoni escrit de la seva vida en forma de memòries. Aquestes obres són fonamentals perquè constitueixen l'arrel de la novel·la cavalleresca en llengua catalana. Inicialment, els textos historiogràfics s'escrivien en llatí, narrant la història del país, copiant textos antics i incorporant-ne de contemporanis. A partir de la segona meitat del segle XIII, es comencen a redactar en la llengua pròpia del regne. El document original destaca tres cronistes les obres dels quals es detallen: Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner. Les cròniques són rellevants perquè se centren principalment en els fets contemporanis als seus autors, més que en una història completa i distant.

Jaume I: El Llibre dels Fets (1270-1275)

Escrit abans de morir, el Llibre dels Fets de Jaume I narra les seves conquestes militars, presentades com si fossin croades per raons religioses. És un text amb una clara intenció de propaganda, on explica els episodis més importants de la seva vida, destacant els èxits i ometent els fracassos. No sempre explica els fets com realment van passar, sinó que els modifica, apropant-se a una obra de ficció. No tracta la seva vida amorosa. El rei no el va escriure directament, sinó que el va dictar a una altra persona, fet que confereix a l'obra un marcat caràcter oral.

Bernat Desclot: Crònica del Rei En Pere (1283-1290)

La Crònica o Llibre del Rei En Pere d'Aragó de Bernat Desclot se centra en el fill de Jaume I, conegut com Pere el Gran, i narra els esdeveniments contemporanis. No coneixem gaire sobre Desclot. Les seves fonts van ser textos escrits o testimonis que no sempre eren directes, tot i que alguns fets sí que els va presenciar. L'obra detalla la conquesta de Sicília, l'enfrontament amb els francesos i com el Papa va excomunicar el rei, fet que va provocar que França iniciés una croada contra Catalunya. Un episodi destacat és el setge de Girona, on s'explica com el rei Pere va guanyar amb l'ajuda d'una epidèmia (la llegenda de les mosques). Es considera que la crònica manté un to generalment neutre.

Ramon Muntaner: Crònica (1325-1328)

Ramon Muntaner va ser un soldat i funcionari reial que va participar en l'expedició catalana a l'Orient, incloent-hi la conquesta d'Atenes (1311) i Neopàtria (1318). La seva Crònica abasta des del naixement de Jaume I (1208) fins a la coronació d'Alfons el Benigne. Parla sobre els reis que va conèixer i els esdeveniments que va viure, atorgant a l'obra un caràcter de memòries. Muntaner afirma haver escrit aquesta crònica arran d'un somni en què Déu, vestit de blanc, li va demanar que escrivís sobre les meravelles que havia vist i les guerres en què havia participat. Era un narrador molt hàbil, amb un do especial per a la narració.

Pere el Cerimoniós

Característiques Principals de les Cròniques

• Intencionalitat política: Recollien moments concrets que feien quedar bé els protagonistes.
• Missatges transmesos:
  • Imitar el passat per millorar el present.
  • Exaltació del comportament heroic dels personatges.
  • Foment del patriotisme i la fidelitat a la Corona d'Aragó.
• Aproximació a la realitat: Reflectien aspectes de la vida quotidiana i social.
• Descripció de fets crus: Narraven episodis cruels i violents.
• Valor testimonial: Són importants perquè descriuen com era la vida en aquella època.
• Fonts principals: El punt de partida era normalment l'experiència personal; ocasionalment, s'empraven fonts llegendàries.
• Estil amb trets d'oralitat: Semblen pensades per ser llegides en veu alta o conserven marques de la llengua parlada.

Ramon Llull: Filòsof i Escriptor Medieval

Ramon Llull va abandonar la seva vida cortesana. Parlava català, francès, àrab i llatí. Als 30 anys, va canviar radicalment de vida per amor a Déu. Defensava que la gent s'havia de cristianitzar mitjançant la paraula i el raonament, no pas amb la força. Va viatjar extensament amb aquesta missió evangelitzadora. Va ser pioner en introduir el català en la seva vasta obra filosòfica i teològica, sent el primer a utilitzar aquesta llengua per a textos científics i filosòfics. Ramon Llull no pretenia escriure literatura per al simple plaer del lector; el seu objectiu no era complaure, sinó escriure per amor a Déu. Algunes de les seves obres destacades són:

• Ars compendiosa inveniendi veritatem
• Llibre de Fi
• Art Breu

Va morir aproximadament el 1316.