Les Quatre Grans Cròniques Catalanes Medievals

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les quatre grans cròniques: La crònica de Jaume I o Llibre dels feits, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere III el Cerimoniós, tenen un valor similar. Tracten fets contemporanis amb un caràcter autobiogràfic, una intenció patriòtica i una llengua amb una gran uniformitat formal i un estil característic. Les tres primeres estan escrites en un estil més popular, mentre que la de Pere III el Cerimoniós utilitza un llenguatge més culte.

Crònica de Jaume I o Llibre dels feits

Va ser escrita o dictada pel rei Jaume I. L'objectiu és la narració en forma autobiogràfica de la seva vida, les gestes més importants del monarca i que aquestes gestes serveixin d'exemple a la posteritat. També té una intenció didàctica i justificadora, amb un to marcadament religiós i providencialista: les victòries i els encerts s'aconsegueixen per intervenció divina. El rei es presenta com un heroi d'epopeia, però també apareix en escenes quotidianes que evidencien trets íntims de la seva personalitat.

Crònica de Bernat Desclot

Una bona part de la crònica explica els fets del passat i conté bàsicament gestes prosificades divulgades pels joglars i narracions llegendàries. Però, quan es centra en Pere II el Gran, narra sobretot la campanya italiana i la lluita contra els invasors francesos. Es basa en la pròpia experiència i en la documentació oficial. Les històries estan plenes d'informacions rigoroses i detallades. El cronista, impersonal i fred davant de fets sagnants i despietats, s'entusiasma i s'emociona quan parla del monarca. El que pretenia és glorificar la figura del rei Pere II el Gran, que sovint és presentat amb trets cavallerescos de ressonàncies artúriques.

Crònica de Ramon Muntaner

És la més extensa, amb un període que va des del naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne. El cronista, quan tracta fets que no va viure, se serveix de textos historiogràfics anteriors o de la prosificació de les narracions èpiques. En canvi, quan són fets viscuts, relata allò que ha vist. El protagonisme principal està reservat als reis i als grans senyors. Exalta també el sentit de nació catalana i la importància del "bell catalanesc" com a identificador col·lectiu. La millor part de la crònica és la que relata els fets de la Companyia Catalana, els almogàvers, de la qual Ramon Muntaner va formar part. Com a objectiu tenia deixar constància dels seus serveis a la corona catalanoaragonesa, augmentar la grandesa dels monarques catalans i la finalitat didàctica de la crònica.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

Va fer redactar una crònica que tracta del seu regnat i el del seu pare, amb el desig de justificar la seva política i les seves accions. Aquest va ser el seu objectiu principal: la justificació de les seves accions polítiques.

El fragment següent, extret de la Crònica de Jaume I o Llibre dels Feits, il·lustra algunes de les seves característiques principals, com ara el realisme, el to bel·licós, l'intimisme, el clima heroic i el providencialisme.