Les Quatre Grans Cròniques Catalanes i l'Humanisme de Bernat Metge
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,85 KB
Les Cròniques Històriques Catalanes
Èpica i Cròniques
És habitual que les nacions comptessin amb una èpica, amb la narració dels seus fets heroics i gloriosos, sovint a través d'uns herois emblemàtics, reals o imaginaris, sobretot des del moment en què van adquirir un cert sentit de comunitat nacional, que les mateixes narracions contribuirien a refermar.
No es conserven textos èpics en vers en català (cançons de gesta), cosa que no vol dir que no hagin existit, sinó que s'han perdut. Així ho demostra el fet que de tant en tant n'apareguin alguns fragments prosificats a les anomenades «Quatre Grans Cròniques». El més aproximat a l'èpica catalana són aquestes cròniques, textos històrics en prosa que reflecteixen el màxim moment d'esplendor de la Corona Catalanoaragonesa.
Els Quatre Cronistes i les seves Obres
Aquestes cròniques tenen un gran valor històric, lingüístic i literari. A continuació, es detallen els quatre autors principals:
Jaume I: Llibre dels Feits
Narra en forma autobiogràfica els records personals del rei, sobretot els referents a les conquestes de València i Mallorca. Presenta:
- Intenció didàctica.
- Un llenguatge viu.
- Providencialisme: la creença que les pròpies victòries es deuen al designi diví.
Bernat Desclot: Crònica
No se'n sap gairebé res; potser el seu nom real no era Bernat Desclot, sinó Bernat Escrivà. La seva crònica parla sobretot del regnat de Pere II el Gran, de qui fou contemporani.
Ramon Muntaner: Crònica
La seva crònica és la més coneguda. Ens parla d'un llarg període històric (des del naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne), però la part més interessant la trobem quan l'autor relata les seves experiències en les conquestes. És el més entusiasta i el menys imparcial dels quatre cronistes. No es reserva mai el paper protagonista, sinó que el deixa per als reis i els grans senyors que va servir com a soldat mercenari.
Elements destacats de la seva obra:
- Nacionalisme, que comporta exageracions.
- Providencialisme, com en el cas de Jaume I.
- Llenguatge viu i directe.
- El fet que sembli destinada a la lectura en veu alta.
Pere el Cerimoniós: Crònica
Ens parla del seu propi regnat i del regnat del seu pare, Alfons el Benigne. A l'autor el guia una voluntat de justificació. Se centra més en les intrigues de la cort que no pas en un heroisme èpic més propi del passat.
Bernat Metge i l'Humanisme
L'Humanisme i la Cancelleria Reial
L'obra de Bernat Metge s'emmarca en un corrent ideològic i artístic que anunciava el trànsit de l'Edat Mitjana cap al que després seria el Renaixement: l'Humanisme, vingut d'Itàlia a través d'uns quants escriptors.
L'Humanisme va suposar el retorn a l'antiguitat clàssica i un rebuig de molts aspectes de l'època medieval. Els humanistes posseïen una gran erudició.
La Cancelleria Reial i la Koiné Lingüística
A la Corona d'Aragó, els ideals humanistes van trobar plena acceptació entre el poder. Reis com Joan I o Martí l'Humà n'eren defensors, fins al punt que era obligatori conèixer el llatí —a més de l'aragonès i el català— per ser funcionari de la Cancelleria Reial, una institució d'una gran importància a l'època.
La Cancelleria era un organisme burocràtic que redactava tots els documents oficials de la reialesa, la noblesa o l'estament eclesiàstic de la Corona d'Aragó. La seva importància prové sobretot de la uniformitat lingüística que va introduir a tot el territori en l'àmbit de la llengua escrita: va imposar una mena de koiné (o llengua comuna), per damunt de la major varietat de la llengua oral.