Les Grans Cròniques Catalanes: Història, Autors i Context Medieval

Providencialisme a les Cròniques Catalanes

El providencialisme: les glòries que va aconseguir el Casal de Barcelona en temps de Muntaner, tant en la pau com en la guerra, el cronista les interpreta com una intervenció de la Providència. Això té una explicació que va molt unida amb les qüestions polítiques del moment. En les lluites pel domini dels territoris italians, la Santa Seu va anar contra Catalunya i ho va fer amb l'arma més específica del seu poder, que era l'excomunió. Això plantejava per als súbdits de la Corona d'Aragó el dilema d'estar amb el rei o amb el papa, i la població preferia estar amb el rei, cosa que Muntaner pretén explicar: per a ell, les victòries de la Corona d'Aragó són gràcies a la Divina Providència, o sigui, gràcies a Déu que els ajuda encara que estiguin en contra del papa.

El Llibre dels Fets de Jaume I

Parts Destacades del Llibre dels Fets

• La Batalla de Muret, on va morir el seu pare lluitant contra els francesos per ajudar els càtars, i el casament amb Elionor de Castella.
• Les conquestes de Mallorca i València amb molts detalls.
• Les desavinences amb Alfons X, les campanyes contra els sarraïns de València i la revolta de la noblesa aragonesa.
• Noves campanyes a València, conquesta de Múrcia, guerres internes a Catalunya, desavinences amb els seus fills i contactes amb Alfons X de Castella.

Origen i Evolució de les Cròniques Catalanes

A partir del segle XIII, al costat de les compilacions en llatí de caire erudit, van començar a escriure's en català unes cròniques que conten fets històrics contemporanis. No es pot dir que la historiografia llatina originés la historiografia catalana; són dos corrents diferents, però amb una finalitat patriòtica comuna. En totes les literatures, les manifestacions poètiques han estat anteriors a les manifestacions en prosa, i la literatura catalana no és una excepció. Aquestes no van ser escrites en la llengua pròpia, sinó en provençal per un tema de prestigi de la llengua dels trobadors. Abans que sorgís la poesia lírica dels trobadors, va sorgir una altra forma de poesia més popular: l'èpica.

La Crònica de Bernat Desclot

L'autor va proposar tractar “els grans fets i les conquestes que feren sobre sarraïns i sobre altres gents”, referint-se als sobirans i monarques des de la unió amb Aragó. La crònica comença amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó, l'ascendència i descendència d'Alfons I, el regnat de Pere I el Catòlic i, sobretot, el de Jaume I. Tracta d'una manera desigual alguns fets importants, com la conquesta de Mallorca, que és molt més llarga que la de València. El nucli principal de l'obra correspon al regnat de Pere el Gran; aquest n'és el protagonista i els temes són la intervenció dels reis de la Corona d'Aragó a Itàlia i la invasió de Catalunya per part dels francesos.

Interès Històric i Fonts de Desclot

La característica principal de la crònica de Desclot és l'objectivitat i la riquesa d'informació que fa servir per presentar els fets. Per aconseguir això, Bernat es va valer de diverses fonts: per a l'època més antiga es va servir de textos llegendaris, i per al regnat del Conqueridor, de textos historiogràfics. Per al regnat de Pere el Gran, es va valer no sols dels records personals, sinó també de documents d'arxiu.

La Crònica de Pere el Cerimoniós

Pere III va ser coronat el 1336 i va regnar fins a la seva mort. És un dels regnats en què la Corona d'Aragó va tenir més territoris, perquè va reintegrar Mallorca i Sicília a la Corona, que s'havien separat a la mort de Jaume I i de Pere II. Pere va promoure un intens moviment cultural que duia la seva empremta i va ser un gran organitzador: va ordenar l'Arxiu Reial i va crear un cos de copistes i traductors, i a través d'això va introduir l'humanisme a la Corona d'Aragó. És l'última de les quatre cròniques en català que es van escriure entre els segles XIII i XIV. Encara hi havia trobadors que escrivien en provençal per tot Europa i escriptors com Ramon Llull, compromesos amb la realitat religiosa del moment. Però al segle XIV, una nova mentalitat, la de l'humanisme, va irrompre en la realitat cultural catalana i tota la literatura se'n va fer ressò. L'empresa historicoliterària iniciada per aquests quatre cronistes no va tenir una continuïtat important durant el segle XV.