Les Grans Ciutats Romanes d'Hispània: De Tarraco a Emèrita Augusta

Emèrita Augusta (Mèrida): Capital de Lusitània

Emèrita Augusta (actual Mèrida) va ser fundada l’any 25 aC per August com a assentament per a soldats retirats (emeriti = ‘retirat amb honor’). La seva ubicació, al costat del riu Guadiana, era estratègica i permetia controlar vies importants com la Via de la Plata. Va ser la capital de la província de Lusitània i tenia l’estatus de colònia, governant-se amb les mateixes lleis que Roma. Va prosperar gràcies als emperadors Trajà i Adrià.

Estructura i Edificis Principals

La ciutat seguia una estructura hipodàmica, amb dos carrers principals: el cardo i el decumanus. Estava envoltada per muralles amb quatre portes i torres semicirculars. Tenia dos fòrums:

• Provincial: Amb edificis administratius i un temple imperial.
• Municipal: Centre de govern local, amb una basílica i el temple (erròniament anomenat Temple de Diana).

Entre els edificis d’oci destacaven:

• Teatre Romà: El millor conservat de la Península, amb capacitat per a 6.000 persones.
• Amfiteatre: Per a lluites de gladiadors, amb 15.000 espectadors.
• Circ Romà: Un dels més grans de l’Imperi, amb capacitat per a 30.000 persones.

També comptava amb termes públiques i privades, com les d’Alange.

Aqüeductes i Enginyeria Hidràulica

Per garantir el subministrament d’aigua, es van construir diversos aqüeductes:

• Sant Llàtzer (subterrani).
• Aqua Augusta (16 km de recorregut).
• Aqüeducte dels Miracles (transportava aigua de l’embassament de Prosèrpina; encara es conserven 35 pilars i arcs gegantins; finalitzava en un castellum aquae).

Un altre gran projecte va ser el pont romà sobre el Guadiana, el segon més llarg de l’Imperi (800 metres, 60 arcs). Per evacuar aigües brutes, la ciutat tenia un clavegueram que desembocava al riu.

Necròpolis i Museu

Els romans enterraven els seus morts en necròpolis fora muralles, amb tombes i columbaris (urnes funeràries). Algunes conservaven pintures al fresc, com el columbari de la família Voconi. Els objectes trobats es conserven al Museu Nacional d’Art Romà de Mèrida, que té una important col·lecció d’artefactes de l’època.

Tarraco: Capital de la Hispania Citerior

L’any 218 aC, els romans van desembarcar a Empúries i, poc després, van establir un campament militar a Tarraco. Aquesta ciutat, situada en territori cessetà, va esdevenir una base clau en la Segona Guerra Púnica. La seva ubicació estratègica, amb port i turó rocallós, va afavorir-ne el creixement, i l’any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l’estatut de colònia romana. Més tard, August la va convertir en la capital de la Hispania Citerior i, durant dos anys, va ser la capital de tot l’Imperi Romà. Tarraco va viure la seva màxima esplendor fins al segle II dC, quan va començar un procés de decadència a causa de la crisi i les invasions germàniques.

Estructura i Govern de la Ciutat

Tarraco ocupava 70 hectàrees i tenia entre 25.000 i 30.000 habitants. La seva estructura es diferenciava d’altres ciutats romanes per la seva topografia irregular:

• Part superior: Hi havia el Temple d’August, el Fòrum Provincial i el Circ.
• Part baixa: S’hi trobaven el Fòrum de la Colònia, les termes, el teatre i la zona residencial.

El govern de la ciutat estava a càrrec d’un consell de decurions, elegits entre els ciutadans més rics, que nomenaven dos duumvirs anuals per governar. També s’encarregaven de designar els edils, responsables de les obres públiques, i els qüestors, encarregats de les finances.

Monuments al Casc Urbà

• Recinte Emmurallat: Construït al segle III aC, amb una estructura reforçada al segle II aC, arribava als 12 m d’alçada i 4 km de longitud. Actualment, se’n conserva només una part.
• Circ: Edifici per a les curses de cavalls i carros, construït al segle I dC. Tenia 325 m de longitud i capacitat per a 20.000-25.000 espectadors.
• Amfiteatre: Construït a començament del segle II dC, fora muralles i prop de la platja del Miracle. Tenia capacitat per a 14.000 espectadors i aprofitava la roca natural per a part de les grades.
• Teatre: Situat a la zona portuària, tenia una cavea, una orchestra i una scaena. Conserva restes del teló i dels graons.
• Fòrum Provincial i Fòrum de la Colònia: El primer era el centre administratiu i religiós, amb un temple dedicat a August. El segon, situat a la part baixa, acollia el mercat, la basílica i altres edificis públics.

Monuments a les Rodalies de Tarraco

• Arc de Berà: Arc triomfal situat a la Via Augusta, construït en època d’August.
• Torre dels Escipions: Torre funerària de tres cossos, amb figures en relleu d’Attis, sovint identificades erròniament com els germans Escipions.
• Aqüeducte (Pont del Diable): Portava aigua a Tarraco des del riu Francolí, amb dues fileres d’arcs. Es creu que data de l’època d’August.
• Pedrera del Mèdol: Principal font de pedra calcària per a la construcció de la ciutat. Conserva l’agulla del Mèdol, de 16 m d’alçada.

Barcino: La Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna

Avui dia Barcelona és una capital amb una gran projecció internacional i es considera una ciutat global per la seva importància cultural, financera, comercial i turística. És cosmopolita sense perdre la seva essència mediterrània. Té més de dos mil anys d’història, i el passat romà forma part d’aquest llegat històric.

Fundació i Estructura

La fundació de Barcino es remunta al segle I aC, entre l’any 15 aC i el 5 aC, durant el regnat de l’emperador August. Després de vèncer els càntabres i asturs, August va projectar la reestructuració del nord-est de la Península Ibèrica i va fundar Barcino. El nucli romà es va establir al Mons Taber, un petit turó on hi havia hagut un assentament ibèric ocupat pels laietans. La seva ubicació elevada proporcionava protecció, i les terres eren fèrtils per al conreu de cereals i vinya. També comptava amb recursos miners (ferro i plata) i controlava el riu Llobregat (Rubicatus), fet que facilitava el comerç. Estava situada prop de la Via Augusta, la principal via de comunicació entre Roma i el litoral mediterrani de la Península.

La ciutat va obtenir l’estatus de colònia romana i el seu nom complet era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Barcino no era una gran ciutat, tenia una extensió d’unes 10 hectàrees i una població d’uns 2.000 habitants.

Estructura Urbana

La ciutat tenia una planta rectangular, adaptada al relleu del turó, i estava envoltada per muralles amb quatre portes. Els dos carrers principals eren:

• Cardo Maximus: (Actuals carrers de la Llibreteria i del Call)
• Decumanus Maximus: (Actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat)

A la seva intersecció hi havia el Fòrum, la plaça pública, situada a prop de l’actual plaça de Sant Jaume, on avui dia es troben l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat. La ciutat es distribuïa en illes de cases seguint el model hipodàmic, amb una quadrícula de carrers secundaris (els cardines i els decumani).

Espais i Edificis Més Significatius

Encara que Barcino no va tenir la importància de Tarraco, sí que comptava amb alguns edificis emblemàtics:

• Temple d’August: Construït a finals del segle I aC, estava dedicat a l’emperador August. Era de planta rectangular i envoltat de columnes corínties. Se’n conserven quatre columnes al Centre Excursionista de Catalunya (carrer Paradís). També es pot veure part del podium al mateix carrer.
• Domus de Sant Honorat: Gran casa senyorial amb un viridarium (jardí interior) i un peristil amb un lacus. Les seves estances tenien mosaics i pintures al fresc.
• Termes Romanes: Situades a l’actual plaça de Sant Miquel. Les excavacions han descobert mosaics, conservats al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).
• Jaciment Arqueològic de la Plaça del Rei (MUHBA): Permet veure com eren les cases romanes, els carrers, els tallers i les factories de Barcino. Destaca la producció de garum, una salsa de peix molt apreciada.

Muralles i Sistema Defensiu

La primera muralla es va construir al segle I aC, però no tenia una funció defensiva, sinó de prestigi social. Al segle IV dC, amb les incursions bàrbares, es va reforçar amb un mur de 3,5 metres de gruix i 9 metres d’alçada, amb 76 torres. Les muralles es van construir amb pedra de Montjuïc i materials reutilitzats de cases destruïdes. Avui dia es poden veure restes al carrer de la Tapineria, incloent-hi una torre octogonal. Les portes d’accés eren quatre, amb un pas central per als carros i dos laterals per als vianants. La Porta Praetoria encara es pot veure a la Plaça Nova.

Aqüeducte i Via Sepulcral

• Aqüeducte de Barcino: Portava aigua del Besòs. Tradicionalment es pensava que hi havia dos aqüeductes, però estudis recents indiquen que només n’hi havia un, que es desdoblava a l’entrada de la ciutat.
• Via Sepulcral Romana: Situada a la plaça de la Vila de Madrid, era un camí funerari on s’enterraven persones de baix estatus social entre els segles I i III dC. Les tombes més comunes eren les cupae, petites estructures semicilíndriques amb inscripcions en memòria dels difunts.

Ilerda (Lleida): Resistència i Estratègia

Lleida és una ciutat amb un llegat històric considerable que, com molts altres llocs de la Península Ibèrica, va sucumbir a l’ocupació romana. Vegem els seus orígens i el seu paper en la història de Roma.

Orígens i Estructura Urbana

Els orígens de Lleida es remunten a l’època ibèrica, quan era la capital de la tribu dels ilergets i s’anomenava Iltirta, situada al turó de la Seu Vella. Tot i això, la manca de proves arqueològiques posa en dubte aquesta teoria. El primer document que menciona els ilerdenses és el bronze d’Ascoli (segle I aC), prova que la ciutat ja s’anomenava Ilerda. La seva estructura urbana estava condicionada per la seva topografia, amb una part alta escarpada i una part baixa situada entre el turó i els rius Segre i Noguerola. Això feia que Ilerda no seguís el model típic de les ciutats romanes, però tenia una ubicació estratègica per a les comunicacions fluvials i terrestres.

• Estava situada en un turó (Seu Vella), a prop del riu Segre (Sicoris). Era una ciutat de pas entre la costa i l’interior de la Península.
• La zona més habitada estava a l’est de la ciutat, on es trobaven el cardo maximus i el decumanus maximus.
• El fòrum era a l’altre extrem, probablement a l’actual plaça de Sant Joan.

A l’època d’August, Ilerda va obtenir l’estatus de municipium i va ser monumentalitzada. Formava part del districte judicial de Caesaraugusta (l’actual Saragossa).

Espais i Edificis d’Època Romana

Els romans van construir una muralla que envoltava el turó de la Seu Vella i arribava fins als rius Segre i Noguerola. Aquesta muralla tenia una extensió de 23 hectàrees. Les excavacions han permès localitzar un tram de muralla amb unes dimensions de 6 metres de llargada per 2,5 metres d’amplada, amb una fonamentació ben conservada.

Altres Construccions Destacades:

• Domus Urbana: Descoberta durant les obres de l’Auditori Enric Granados (1984-1987). Data del segle I dC i tenia 27 espais.
• Termes Romanes: Situades a la cantonada entre dos eixos viaris principals, prop de l’antic curs del riu Noguerola. Ocupaven un espai de 1.800 m² i incloïen:
  • Palestra
  • Vestibulum
  • Apodyterium
  • Frigidarium
  • Hipocaustum (sistema de calefacció per als banys)

Fets Històrics Importants

Batalla entre Cèsar i Pompeu (49 aC)

Aquest enfrontament es descriu en el llibre De Bello Civile de Juli Cèsar. La província Hispània Citerior estava en mans de Pompeu. Juli Cèsar volia recuperar-la i es va enfrontar als generals pompeians Lluci Afrani i Petreu, establerts a Ilerda. Després de la batalla, Cèsar va vèncer i va recuperar la província.

Revolta d’Indíbil i Mandoni (Segle III aC)

Durant la Segona Guerra Púnica, els generals romans Publi i Corneli Escipió van ser derrotats pels cartaginesos. El general Asdrúbal va exigir als ilergets un tribut, incloent-hi la dona de Mandoni i les filles d’Indíbil com a ostatges. Quan els romans van conquerir Cartago, aquests ostatges van passar a les seves mans. Indíbil i Mandoni, en veure el perill romà, van abandonar el bàndol cartaginès i van intentar revoltar-se contra Roma. La revolta va ser un fracàs:

• Indíbil va morir en combat.
• Mandoni va ser capturat i executat pels romans.

Empúries: Porta d'Entrada de la Cultura Clàssica

L’Empordà, per la seva situació, ha estat pas de moltes civilitzacions. Les restes arqueològiques d’Empúries, a l’Escala, són testimoni de la presència dels grecs i romans. Aquest jaciment, excavat des de fa cent anys, és un dels més importants de la Mediterrània i conserva l’única colònia grega de la Península Ibèrica.

Els Pobladors Ibers de l’Empordà

Des de l’edat del bronze, aquesta zona estava habitada pels indigets, que vivien en diversos enclavaments elevats. Un d’aquests assentaments era a Sant Martí d’Empúries. Ja al segle VII aC, mantenien relacions comercials amb fenicis, etruscos i grecs. L’arribada d’aquests comerciants va influir en el desenvolupament de la cultura ibèrica.

L’Emporion Grega

Cap a l’any 600 aC, navegants grecs procedents de Focea van arribar a la costa catalana per establir relacions comercials. Primer es van assentar a Sant Martí d’Empúries, en un lloc estratègic amb un port natural. Aquest assentament inicial es va anomenar Palaiàpolis (“ciutat antiga”). Més tard, a terra ferma, van fundar Neàpolis, batejada com Emporion (“port comercial”). La ciutat va prosperar gràcies al comerç i es va convertir en un important nucli portuari. Dins la Neàpolis grega, hi havia:

• Muralla (segle II aC), amb una talaia de vigilància.
• Asklepieion, santuari dedicat a Asclepi, déu de la medicina. Es conserva una estàtua seva de més de 2.200 anys al Museu d’Empúries.
• Serapieion, temple dedicat a Isis i Zeus Serapis, d’origen egipci.
• Àgora, plaça pública amb edificis administratius i comercials.
• Stoa, espai comercial amb botigues de ceràmica, roba i aliments.
• Factoria de salaons, on es salava peix com la tonyina.
• Macellum, mercat amb una gran cisterna d’ús públic.

Els habitatges es distribuïen al voltant d’un pati central i alguns tenien mosaics i pintures. Fora del recinte es conserva l’anomenat moll grec, una escullera hel·lenística (segles II-I aC) construïda per reforçar el port.

La Ciutat Romana d’Emporiae

L’any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà liderat per Gneu Corneli Escipió va desembarcar a Empúries per frenar l’expansió cartaginesa. El campament militar que s’hi va instal·lar es va convertir en una ciutat romana. Amb l’emperador August (segle I aC), la ciutat grega i la romana es van unificar com a Municipium Emporiae. La ciutat romana ocupava 22,5 hectàrees, amb una muralla de 700 x 350 metres. La xarxa viària estava organitzada al voltant del cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest).

Elements Principals de la Ciutat Romana

• Muralla, amb una porta de sortida ben conservada.
• Fòrum, plaça central amb:
  • Temple capitolí, dedicat a Júpiter, Juno i Minerva.
  • Basílica, on es feien judicis.
  • Cúria, centre de decisions polítiques.
  • Tabernae, botigues on es venia oli, vi i gra.
• Termes, lloc d’higiene i trobada social. S’hi trobaven també latrines públiques.
• Domus (cases de rics), amb mosaics i jardins interiors. Destaca la Domus dels Mosaics.
• Insulae (blocs de pisos per a famílies humils).
• Amfiteatre, amb capacitat per a 3.000 espectadors, on es feien lluites de gladiadors i caça d’animals.
• Palestra, espai per fer exercici físic.
• Necròpolis, cementiri on es dipositaven urnes amb cendres.

A partir del segle I dC, Empúries va entrar en decadència per la pèrdua de comerç, la sedimentació del Fluvià i el creixement de ciutats com Tarraco i Barcino. Amb el temps, la població es va replegar a Sant Martí d’Empúries, que es va convertir en seu episcopal. Al segle XVI, es va construir un monestir sobre la Neàpolis grega, que ara és el Museu Arqueològic d’Empúries. Les excavacions arqueològiques es van iniciar seriosament al segle XIX impulsades pel noucentisme.