Les Grans Ciutats Romanes d'Hispània: Tàrraco, Bàrcino i Mèrida

Bàrcino: La Colònia Iulia Augusta Paterna Fauentia

Bàrcino va ser una ciutat romana fundada per l’emperador August cap al 14 a.C., després de les guerres càntabres. El seu nom oficial era Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino. Es trobava situada sobre el turó del Mont Tàber, entre els rius Llobregat i Besòs, i va néixer amb uns 2.000 habitants.

Funció i Govern

Tenía una funció administrativa i religiosa dins la Laietània. La ciutat estava governada per:

• Duòvirs
• Edils
• Un Ordo Decurionum

Estructura Urbana i Restes

L’estructura urbana seguia un traçat rectangular amb muralles, torres i quatre portes. Els carrers principals eren el Cardo Maximus (nord-sud) i el Decumanus Maximus (est-oest), amb el fòrum al centre (avui la Plaça Sant Jaume). Al voltant de la ciutat hi havia vil·les dedicades a l’agricultura, la pesca i el comerç pel Llobregat.

Entre les restes destacades hi ha:

• Les columnes del Temple d’August
• Domus amb mosaics
• Termes públiques i aqüeductes
• La Necròpolis de la Plaça Vila de Madrid
• Les muralles reforçades al segle IV

També hi ha restes cristianes i possibles vestigis d’un circ i amfiteatre.

Empúries: De Colònia Grega a Ciutat Romana

Empúries va ser fundada pels grecs al segle VI a.C. amb la Paleàpolis, a Sant Martí d’Empúries, i després es va expandir a terra ferma amb la Neàpolis, amb un traçat irregular i molt enfocada al comerç. La ciutat grega comptava amb una àgora, muralles, habitatges modestos i un possible santuari d’Asclepi.

L'Arribada Romana

Els romans hi arribaren el 218 a.C. amb Gneu Escipió i van transformar l’indret en una ciutat romana sobre un turó, que esdevindria municipium amb Cèsar o August. El traçat romà era hipodàmic, amb cardo i decumanus. La ciutat romana incloïa:

• Un fòrum amb funcions comercials, polítiques i religioses
• Termes, amfiteatre i palestra
• Domus amb mosaics

Va arribar als 4.000 habitants, però la ciutat decaigué per la pèrdua del port i el canvi de rutes comercials. A l’època visigoda es replegà a la Paleàpolis i es convertí en seu episcopal.

Tàrraco: Capital de la Hispània Citerior Tarraconense

Tàrraco fou fundada com a campament militar el 218 a.C. per Gneu Escipió i es convertí en una important colònia romana anomenada Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Era la capital de la província Hispania Citerior Tarraconense i tenia un port estratègic.

Monumentalització i Estructura Urbana

A l’època d’August i dels emperadors Flavis es va monumentalitzar amb fòrums, circ, teatre i amfiteatre, destacant el temple dedicat a August. La ciutat no seguia exactament l’esquema cardo-decumanus, sinó que s’organitzava en tres terrasses:

1. Superior: Temple
2. Mitjana: Fòrum provincial i Circ
3. Inferior: Zona residencial i Port

Les muralles tenien dues fases constructives.

Monuments Destacats

Els monuments destacats inclouen:

• El Fòrum i el Teatre (molt afectat)
• El Circ (ben conservat)
• L’Amfiteatre (capacitat per 14.000 persones)
• Estructures com aqüeductes i necròpolis
• L’Arc de Berà
• Vil·les com Els Munts i Centcelles

Al segle III començà la decadència, tot i que es mantingué certa activitat amb nous edificis cristians.

Emèrita Augusta (Mèrida): Capital de Lusitània

Emèrita Augusta (Mèrida) fou fundada el 25 a.C. per veterans de les guerres càntabres i esdevingué capital de la província Lusitània. Estava situada en un important nus de comunicacions (Via de la Plata i via est-oest) i tenia un traçat regular amb muralles.

Esplendor i Grans Monuments

Al segle I–II conegué una gran esplendor amb la construcció de monuments clau:

• Fòrum Municipal: Amb el Temple de Diana.
• Fòrum Provincial: Amb l’Arc de Trajà.
• Teatre: Capacitat per 6.000 persones.
• Amfiteatre: Capacitat per 15.000 persones.
• Circ: Capacitat per 30.000 persones (molt ben conservat).

També destaca el pont sobre el Guadiana (792 m), un dels més llargs de l’Imperi. Tenia diversos aqüeductes i domus com la Casa del Mitreu i la Casa de l’Amfiteatre amb mosaics.

Decadència i Transició

Al segle IV fou capital de la Diòcesi Hispaniarum i al segle V va passar a mans visigodes, esdevenint centre religiós. Mantingué certa importància fins a la fundació de Badajoz.

Ilerda (Lleida): Assentament Ilerget i Batalla Clau

Ilerda es trobava al turó de la Seu Vella, vora el riu Segre, i era inicialment un assentament dels ilergets. Els romans la van fundar probablement de nova planta a inicis del segle I a.C., i esdevingué municipium amb August. El nom il-tir es podria traduir com "ciutat del llop", vinculat a símbols ilergets.

Estructura i Relleu Històric

La ciutat estava envoltada per una muralla d’unes 23 hectàrees. La part baixa tenia carrers i termes públiques del segle II d.C., i el fòrum probablement era on avui hi ha la Plaça Sant Joan. També hi havia domus i un pont sobre el Segre.

Històricament, Ilerda participà en la Segona Guerra Púnica com a aliada d’Anníbal, però després pactà amb Escipió. Al 49 a.C., fou escenari de la cèlebre batalla entre Cèsar i els pompeians. Va patir atacs i crisi al segle III i invasions al segle V.