Les Grans Ciutats Romanes d'Hispània i el seu Llegat Llatí

Emporion

Any i etapa de fundació

Segle VI aC, període de la República Romana.

Història i evolució

Emporion grega

Emporion va ser una ciutat grega d'origen comercial que mantenia relacions amb els ibers i els indigets. Els grecs es van establir inicialment en un illot anomenat paleàpolis («ciutat vella») i, més tard, van fundar a terra ferma la neàpolis («ciutat nova»). La població indígena vivia a la ciutat d'Indika, separada dels grecs per un mur.

Emporion romana

Durant les guerres púniques, que van enfrontar romans i cartaginesos, la ciutat grega es va aliar amb Roma. L'any 218 aC, els romans hi van desembarcar per aturar l'avanç del general cartaginès Anníbal, que pretenia atacar la ciutat. Més tard, el 195 aC, Marc Porci Cató va establir a Empúries un campament militar al costat de la ciutat grega. Amb el temps, aquest campament es va convertir en un municipi; es van enderrocar les muralles que separaven les comunitats i les dues ciutats es van unir en una de sola. Al segle III dC, la ciutat va ser arrasada per alamans i francs.

Personatges i guerres importants

• Personatges: Gneu Corneli Escipió, Marc Porci Cató.
• Guerres: Guerres Púniques (entre romans i cartaginesos).

Estructura

Va ser una colònia construïda des de zero en un terreny pla. Estava envoltada per una muralla, amb dos carrers principals (cardo i decumanus) i un fòrum a la seva intersecció. La superfície total era de 20 hectàrees i comptava amb unes 70 illes de cases.

Edificis importants

• Muralla (extramurs).
• Fòrum: plaça dividida pel decumanus en dues parts (intramurs).
• Termes: s'abastien de l'aigua d'un pou de 27 metres de fondària (intramurs).
• Zona residencial: amb capacitat per a unes 4.000 persones (intramurs).
• Amfiteatre: situat fora del recinte emmurallat (extramurs).
• Palestra: espai per a exercicis gimnàstics, fora de les muralles (extramurs).
• Necròpolis: cementiri situat a l'exterior (extramurs).
• Moll grec: construït per protegir el port (extramurs).

Tàrraco

Any i etapa de fundació

Any 218 aC, període de la República Romana.

Història i evolució

Després de vèncer els cartaginesos, els generals Gneu Corneli Escipió i Publi Corneli Escipió van establir un campament militar dalt d'un turó a la vora del mar. Aquesta ubicació estratègica els permetia disposar d'un port per rebre reforços des de Roma, donant origen a Tàrraco. La presència del campament va atraure comerciants i pobladors, i la ciutat va créixer ràpidament durant els segles II i I aC, convertint-se en una de les més importants de la Hispània Citerior. A la segona meitat del segle I aC, va adquirir l'estatus de colònia amb el nom de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Durant un breu període, Tàrraco va esdevenir la capital del món romà, ja que l'emperador August hi va residir per dirigir les guerres càntabres. Aquest fet va impulsar un gran desenvolupament urbanístic, amb la construcció del teatre i un fòrum local més monumental. Més endavant, la ciutat va continuar creixent amb un segon fòrum i un circ. Al segle II dC s'hi va afegir l'amfiteatre. L'any 260 dC, Tàrraco va ser devastada pels francs.

Personatges i guerres importants

• Personatges: Gneu Corneli Escipió, Publi Corneli Escipió, August.
• Guerres: Guerres Càntabres.

Estructura

Colònia de traçat rectilini que, per vèncer el desnivell del terreny, s'estructurava en grans terrasses esglaonades.

Edificis importants

• Muralla (extramurs).
• Fòrum provincial: conjunt edificat sobre dues terrasses. La més alta albergava el temple dedicat a August, i la baixa, un recinte rectangular amb jardins i estàtues (intramurs).
• Circ (intramurs).
• Fòrum local: centre de la vida ciutadana, on es trobaven edificis principals com la cúria, la basílica, temples i botigues (intramurs).
• Amfiteatre: amb una capacitat per a 14.000 persones (extramurs).
• Teatre (intramurs).

Ilerda

Any i etapa de fundació

Segle I aC, període de la República Romana.

Història i evolució

Ilerda es va fundar al segle I aC en una ubicació estratègica a prop del riu Segre. Tot i que inicialment es creia que s'havia construït sobre la ciutat ilergeta d'Iltirta, avui es considera una fundació romana de nova planta. Va tenir un paper destacat en la Guerra Civil Romana (49 aC), quan Juli Cèsar hi va vèncer els lloctinents de Pompeu, assegurant així el control de la península. Amb l'emperador August, es va convertir en municipium i es va integrar al convent jurídic de Caesaraugusta, arribant a tenir uns 9.000 habitants. A partir del segle III dC, la ciutat va entrar en decadència a causa de crisis i invasions. Finalment, l'any 449 dC va ser saquejada per sueus i bagaudes, i sota el domini visigot va quedar reduïda a l'interior de les muralles romanes.

Personatges i guerres importants

• Personatges: Indíbil i Mandoni, Publi Corneli Escipió, Juli Cèsar, Afrani i Petreu, Luci Lèntul i Luci Manli Acidí.
• Guerres: Segona Guerra Púnica (segle III aC) i Guerra Civil Romana (49 aC).

Estructura

Municipi de traçat irregular, adaptat a una ciutat indígena preexistent, amb una extensió d'entre 20 i 30 hectàrees.

Edificis importants

• Termes: es dividien en dos àmbits, la palestra i les tres estances de banys, i estaven envoltades de tabernae (botigues) (intramurs).
• Fòrum (intramurs).
• Temple (intramurs).

Mèrida

Any i etapa de fundació

Any 25 aC, període de l'Imperi.

Història i evolució

Mèrida va ser fundada al segle I aC durant el govern de l'emperador Octavi August amb el nom de Colonia Augusta Emerita, per assentar soldats veterans (emèrits) retirats de les legions V Alaudae i X Gemina. La seva ubicació era estratègica, al costat del riu Guadiana i en una cruïlla de vies importants, fet que li va permetre esdevenir la capital de la província romana de la Lusitània. Durant els segles següents, la ciutat va créixer amb grans edificis públics i un fort procés de romanització. Al segle IV, es va convertir en la capital administrativa de la diòcesi de les Hispànies (284-409 dC). Amb l'arribada del cristianisme, va guanyar importància religiosa i, després de les invasions bàrbares, es va convertir en una de les capitals del regne visigot. El seu declivi va començar amb les invasions musulmanes al segle VIII. Des de 1993, el conjunt arqueològic de Mèrida forma part del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Personatges i guerres importants

• Personatges: Octavi August, soldats veterans.
• Esdeveniments: Guerres d'expansió de l'Imperi Romà, invasions bàrbares i conquesta musulmana.

Estructura

Colònia de traçat reticular, estructurada a partir del cardo i el decumanus.

Edificis importants

• Teatre: construït al vessant d'un turó, podia acollir 6.000 persones (intramurs).
• Amfiteatre: amb capacitat per a 16.000 espectadors, grades i fosses subterrànies en forma de creu al mig de l'arena (intramurs).
• Circ: amb una capacitat de 30.000 persones (extramurs).
• Pont: per travessar el riu Guadiana (extramurs).
• Domus senyorials: com la Casa del Teatre i la Casa del Mitreu (extramurs).
• Aqüeducte de los Milagros: portava l'aigua de l'embassament de Prosèrpina a la ciutat (extramurs).
• Fòrum provincial (intramurs).
• Fòrum municipal (intramurs).

Bàrcino

Any i etapa de fundació

Any 14 aC per August, període de l'Imperi.

Història i evolució

Bàrcino va ser fundada al segle I aC durant el govern d'Octavi August amb el nom de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Amb uns 2.000 habitants, la seva economia es basava en l'agricultura, la pesca, el comerç i la producció de vi. Tot i ser una ciutat fortificada, no va tenir un paper destacat en les grans guerres de l'Imperi Romà. Amb la crisi de l'Imperi al segle V dC, els visigots van conquerir la ciutat, i el rei Ataülf hi va establir la seva cort l'any 415 dC. Més tard, entre el 507 i el 511 dC, el rei visigot Gesaleic també va governar des de Barcelona. La ciutat va perdre importància respecte a Tàrraco, però va continuar habitada fins a l'ocupació musulmana del 711 dC, que va provocar la caiguda definitiva de l'antic ordre romà i visigot.

Personatges i guerres importants

• Personatges: Octavi August, Ataülf, Gesaleic.
• Esdeveniments: Invasions visigodes (segles V-VI dC).

Estructura

Colònia amb un recinte rectangular emmurallat, travessat pel decumanus maximus i el cardo maximus, a més d'altres carrers paral·lels.

Edificis importants

• Muralles (extramurs).
• Temple: dedicat al culte imperial, situat al fòrum de la ciutat (intramurs).
• Fòrum: centre polític i social, on es trobaven els principals edificis públics (intramurs).
• Aqüeducte: infraestructura per al subministrament d'aigua, amb arcades elevades prop de la ciutat (extramurs).
• Necròpolis: cementiris amb tombes i monuments funeraris situats a les vies d'accés a la ciutat (extramurs).
• Termes: banys públics destinats a la higiene i la vida social (intramurs).
• Fàbrica de gàrum i tintoreria: instal·lacions per a la producció de salaons i tints (intramurs).

Llatinismes i Expressions Comunes

Maremagnum

Abundància, gran confusió.

Totum revolutum

Desordre, embolic.

Summum

El grau més alt al qual arriba alguna cosa.

Ultimàtum

Última oportunitat o avís.

Patria potestas

«Poder del pare», autoritat legal del cap de família.

Vox populi

«La veu del poble». S'utilitza per indicar que una opinió és generalitzada o que quelcom és un rumor conegut per tothom.

Ratio

Quocient de dues magnituds o quantitats que són objecte de comparació.

Aurea mediocritas

Punt mitjà entre dos extrems, moderació.

Rigor mortis

«Rigidesa de la mort».

Snob

Acrònim de sine nobilitate («sense noblesa»). Persona que imita amb afectació les maneres o opinions d'aquells a qui considera distingits.

Rara avis

«Ocell rar», persona o cosa excepcional o estranya.

Honoris causa

«Per causa d'honor». Títol honorífic que es concedeix a persones eminents.

Lapsus

Equivocació, error comès per distracció.

Rictus

Obertura de la boca, produïda per la contracció dels músculs de la cara, que dona l'aspecte d'un riure forçat.

Lato sensu

«En sentit ampli».

Stricto sensu

«En sentit estricte».

Opera prima

La primera obra d'un artista.

Motu proprio

Per voluntat pròpia.

Casus belli

Motiu o causa d'una guerra o conflicte.

Vis comica

«Força còmica», capacitat per fer riure.

Persona non grata

Persona no benvinguda.

Curriculum vitae

Document que reflecteix la trajectòria professional i formativa d'una persona.

Mea culpa

«Per culpa meva». L'expressió «entonar el mea culpa» significa reconèixer els propis errors.

Peccata minuta

Error o falta lleu, sense importància.

Urbi et orbi

«A la ciutat [de Roma] i al món». Benedicció papal dirigida a Roma i al món sencer.

Àlies

Nom fictici utilitzat per amagar la identitat real.

Alter ego

«L'altre jo», una altra personalitat d'una mateixa persona.

El quid

L'essència o el punt clau d'una qüestió.

Quòrum

Mínim de membres presents en una assemblea o quantitat mínima de vots necessària per a un acord.

Conditio sine qua non

Condició indispensable.

Quid pro quo

Una cosa a canvi d'una altra.

Statu quo

Estat d'un assumpte en un moment determinat.

Ab illo tempore

«Des d'aquell temps», des de fa molt de temps.

Ipso facto

Immediatament, a l'acte.

Ad hoc

Expressament, a propòsit per a una finalitat concreta.

Beatus ille

«Feliç aquell». Tòpic literari que elogia la vida tranquil·la del camp.

Id est (i.e.)

«Això és», és a dir.

Ídem

La mateixa cosa, igual. S'usa per evitar repeticions.

Inter nos

«Entre nosaltres», confidencialment.

Per se

Per si mateix.

Veni, vidi, vici

«Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer».

Accèssit

«S'hi va apropar». En un certamen, recompensa inferior al premi principal.

Dèficit

Quantitat que falta per assolir un nivell determinat; pèrdua.

Exlibris

Marca de propietat que s'estampa en un llibre.

A priori

Abans de l'experiència, basat en pressuposicions.

A posteriori

Després de l'experiència, basat en els fets observats.

In articulo mortis

«A punt de morir».

Per saecula saeculorum

«Pels segles dels segles», per sempre.

Sine die

Sense fixar una data concreta.

Ex aequo

Amb igualtat de mèrits.

Ad nauseam

Fins a l'extrem d'avorrir, repetidament.

In mente

«En la ment», en el pensament.

In extenso

Completament, sense abreujar.

In albis

«En blanc», sense entendre res.

De iure

«Legalment», d'acord amb la llei.

Sub iudice

«Sota el jutge», pendent de resolució judicial.

In dubio pro reo

«En cas de dubte, a favor del reu». Principi jurídic similar a la presumpció d'innocència.

In vitro

Procés experimental realitzat en un ambient artificial (com un tub d'assaig).

In vivo

Procés estudiat dins d'un organisme viu.

Per capita

Per persona, per cap.

Cum laude

«Amb lloança». Qualificació universitària que indica excel·lència.

Ad kalendas Graecas

«Per a les calendes gregues», és a dir, mai.

Cum grano salis

«Amb un gra de sal». Indica que cal prendre alguna cosa amb prudència i sentit crític.

Non plus ultra

«No més enllà». Expressa que alguna cosa ha assolit la màxima perfecció.

In situ

«En el lloc mateix».

Addenda

Nota o conjunt de notes addicionals al final d'un escrit.

Memoràndum

Nota destinada a recordar alguna cosa.

Referèndum

Votació popular sobre una decisió política.

Delirium tremens

«Deliri tremolós». Síndrome d'abstinència de l'alcohol.

Modus operandi

«Manera d'actuar».

Modus vivendi

«Manera de viure». Activitat amb la qual una persona es guanya la vida o acord temporal entre parts en conflicte.

In crescendo

En augment progressiu.

In fraganti

En el mateix moment en què es comet un delicte.

Volens nolens

«Vulguis o no».

Facta, non verba

«Fets, no paraules».

Verba volant, scripta manent

«Les paraules volen, allò que és escrit roman».

Pacta sunt servanda

«Els pactes s'han de complir».

Coitus interruptus

Retirada abans de l'ejaculació durant l'acte sexual.

Alea iacta est

«La sort està tirada».

De gustibus non disputandum

«Sobre gustos no s'ha de discutir».

Intelligenti pauca

«A l'intel·ligent, poques paraules li basten».

Dura lex, sed lex

«La llei és dura, però és la llei».

Ignorantia legis non excusat

«El desconeixement de la llei no n'és excusa».

Audaces fortuna iuvat

«La fortuna ajuda els valents».

Errare humanum est

«Equivocar-se és humà».

Mens sana in corpore sano

«Una ment sana en un cos sa».

Nihil novi sub sole

«No hi ha res de nou sota el sol».

Confer (cf.)

«Compara». Remet a una altra part del text per comparar informació.

Vide (v.)

«Mira». Remet a una altra pàgina o document.