Grans Canvis Històrics: Antic Règim, I Guerra Mundial i Crac 29

L'Antic Règim: Estructures i Transició

L'Antic Règim es refereix al conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats d'Europa occidental entre els segles XVI i XVIII. Les grans transformacions del món contemporani es van donar sobre unes estructures sòcio-econòmiques i polítiques que hi havia a Europa des del segle XVI. El segle XVIII és el segle de transició, el que marca la fi de l'Antic Règim i la gestació de la nova època.

Característiques de les Societats de l'Antic Règim

Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per:

• Una població estancada.
• Una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial.
• Una societat estamental.
• Un sistema polític absolutista.

El Segle XVIII: Creixement i Canvi

Aquesta situació va començar a canviar sobretot al llarg del segle XVIII. Durant aquesta centúria hi va haver un importantíssim creixement de la població, que va afectar la major part del món. El creixement demogràfic va anar acompanyat d'una expansió econòmica a Europa, protagonitzada especialment per la burgesia, que anava acumulant capitals de les activitats industrials i comercials, degut a l'augment de la demanda. A poc a poc va esdevenir un grup poderós econòmicament, fent clara competència als qui eren rics per les rendes feudals de la terra, els estaments privilegiats. Es tractava d'una competència entre negociants i rendistes.

La Fi de l'Antic Règim i les Revolucions Burgeses

La nova realitat econòmica va posar en entredit les estructures vigents. La nova situació cridava al desenvolupament econòmic, i els sistemes feudal del camp i el gremial de la ciutat eren un fre per al creixement de la producció d'aliments i de productes manufacturats, ara molt demandats. Calia acabar amb un marc legal que perpetuava l'immobilisme social i l'estancament econòmic.

La burgesia va ser la més interessada en acabar amb les estructures vigents, i va lluitar pel poder polític per poder legislar i canviar el món. Les idees dels il·lustrats els van guiar en els seus propòsits. La Il·lustració va impulsar tot un seguit de revolucions liberal-burgeses contra l'Antic Règim que van transformar radicalment la societat.

Iniciades amb la Revolució Americana (1776-1783) i la Revolució Francesa (1789-1799), aquestes revolucions van permetre el canvi de règim:

• D'una monarquia absoluta, una economia feudal de base agrària i rural, i una societat estamental.
• Es va passar a una monarquia constitucional (després, a república), una economia capitalista de base industrial i urbana, i una societat classista.

La Revolució Industrial anglesa, iniciada a mitjan segle XVIII, representa el model de revolució burgesa econòmica. La Revolució Francesa de 1789 marca l'establiment del nou règim polític liberal, model a seguir per molts altres països. Amb el cicle revolucionari burgès, que tindria continuïtat al llarg del segle XIX, es van posar les bases sòcio-econòmiques, polítiques i culturals del nostre món.

La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Entre 1914 i 1918, el món va viure la guerra més cruel i dramàtica de totes les guerres conegudes fins aleshores. La competència capitalista, les rivalitats imperialistes, els conflictes nacionalistes i territorials, i les aliances polítiques i militars van crear un ambient de gran tensió que va originar la Gran Guerra, tal com la van batejar els seus contemporanis.

Causes i Tensions Prèvies

Al llarg del període comprès entre 1870 i 1914, les relacions internacionals es van anar fent cada cop més complicades i tenses. Les rivalitats entre les potències a causa dels diversos interessos econòmics i colonials, i el desig de protagonisme en el concert internacional, van donar lloc a una cursa d'armaments i a la configuració de blocs antagònics.

Bàndols en Conflicte

La guerra va enfrontar els Imperis Centrals (Alemanya i Àustria-Hongria) als Aliats (França, Gran Bretanya i Rússia). Posteriorment, s'hi van afegir altres països:

• Amb els Imperis Centrals: Turquia i Bulgària.
• A favor dels Aliats: Japó, Itàlia, Romania, Portugal, EUA i Grècia.

Fases de la Guerra

La guerra va passar per quatre fases principals:

1. 1914: Guerra de Moviments. Predomini de tàctiques i estratègies ofensives.
2. 1915-1916: Guerra de Posicions i de Desgast. Predomini de tàctiques defensives, coneguda com la guerra de trinxeres.
3. 1917: Punt d'Inflexió. Any clau amb la Revolució Russa i l'entrada dels EUA en la guerra, fet que va resultar decisiu per als interessos dels Aliats.
4. 1918: Ofensives Finals. Grans ofensives que van portar la victòria als Aliats.

Conseqüències de la Gran Guerra

Les conseqüències de la guerra van ser molt importants, tant per a Europa com per a la resta del món. El més trist de tot és que la guerra va crear uns ressentiments tan profunds que, vint anys després, van provocar una nova guerra, molt més destructiva.

El Crac del 29: La Gran Crisi del Capitalisme

La primera gran crisi del capitalisme va començar amb l'anomenat Crac de 1929, sens dubte el fet econòmic més transcendental de la primera meitat del segle XX. A partir de llavors, el sistema capitalista va variar completament. El capitalisme liberal, nascut de la Revolució Industrial i basat en els principis del liberalisme econòmic, va ensopegar amb una situació mai vista fins llavors.

Canvi de Paradigma Econòmic

Fins a la depressió originada pel Crac de 1929, totes les crisis s'havien solucionat amb les mesures tradicionals. El propi mecanisme de l'economia de mercat, basat en la llei de l'oferta i la demanda, autoregulava els desajustos existents. La crisi de 1929 va ser especial: les mesures habituals no van funcionar i es va fer necessari trobar altres fórmules. És a partir d'aquest moment que el paper de l'Estat en l'economia capitalista va canviar radicalment. La passivitat habitual de l'Estat va deixar pas a la decidida intervenció, perquè es va demostrar que només l'Estat podia fer front a la situació creada.

Desenvolupament del Crac Borsari

La història del Crac del 1929 és complexa. Quan va acabar la Primera Guerra Mundial, els Estats Units es van convertir en la nova primera potència econòmica, rellevant en aquest paper hegemònic al Regne Unit, que el detenia des de l'època de la primera Revolució Industrial. El crac de la borsa de Nova York va fer posar els peus a terra a tothom.

Les falses expectatives de beneficis, els temors d'una prosperitat fictícia i els primers informes empresarials pessimistes van fer que els accionistes comencessin a vendre les seves accions, preocupats per les notícies i els rumors que no paraven. El pànic es va apoderar dels inversors en borsa. El dia 24 d'octubre de 1929, conegut com el "Dijous Negre", es van vendre milions i milions d'accions, fent caure en picat el seu valor.

Efectes i Conseqüències

El crac borsari va provocar un terrible efecte dòmino:

1. Primer, la crisi bancària.
2. Després, la crisi econòmica generalitzada.

Aquesta gravíssima crisi va tenir importants efectes socials (l'atur, especialment) i polítics (per les dificultats de fer front a la crisi econòmica i a les tensions socials derivades). La gent, que fins llavors confiava cegament en el sistema capitalista i les magnífiques oportunitats de qualitat de vida que oferia, va patir la més gran de les decepcions. El globus havia explotat. Ja res seria com abans.

L'Estat, ara més que mai, havia de regular l'economia de mercat per evitar que es repetís una crisi com aquella. I amb la seva actuació van començar a edificar-se els ciments d'una nova societat, la de l'Estat del benestar.