Grans Autors de la Literatura Llatina: Plautus, Terenci, Ciceró, Livi i Virgili

Titus Maccius Plautus (c. 254-184 a.C.)

Titus Maccius Plautus va néixer a Sarsina entre el 254 i el 251 a.C. i va morir el 184 a.C. Era un home de poble que va obtenir un gran èxit entre les classes més baixes gràcies al seu llenguatge col·loquial. El seu objectiu principal era divertir i fer riure el seu públic, sense cap preocupació moral.

Personatges Típics de Plautus

Els seus personatges són estereotips simples:

• Adulescens (jove): Exemples: Licònides (Aulularia), Mnesíloc (Bàquides).
• Senex (vell): Exemples: Euclió (Aulularia), Nicòbul (Bàquides).
• Servus (esclau).
• Virgo (donzella).
• Meretrix (cortesana): Exemples: Eròcia (Bàquides), una de les germanes (Menaechmi).
• Uxor o Matrona (esposa).
• Parasitus (paràsit): Exemple: Raspall (Menaechmi).

Publius Terentius Afer (c. 185-159 a.C.)

Publius Terentius Afer va néixer a Cartago (actual Tunísia) cap al 185 a.C. Va arribar a Roma l’any 190 a.C. com a esclau de Terenci Lucano. Va formar part del prestigiós cercle literari d'Escipió Emilià, on va desenvolupar el seu humanisme i la seva habilitat per recrear i relacionar ambients i escenes amb una forta càrrega ètica.

Les sis comèdies que es conserven van ser escrites abans de la seva desaparició (159 a.C.). Es creu que va morir en un naufragi a la badia de Leucata mentre tornava de Grècia, on havia viatjat per buscar nous temes per a les seves obres, inspirant-se en les 108 comèdies de Menandre d’Atenes.

Les Sis Comèdies de Terenci

1. Andria (La noia d’Andros)
2. Hecyra (La sogra)
3. Heautontimorumenos (El que s’atormenta a si mateix)
4. Eunuchus (L’home castrat)
5. Phormio (Formió)
6. Adelphoe (Els germans)

Titus Livi (59 a.C. - 17 d.C.)

Titus Livi va néixer a Patavi (Pàdua) el 59 a.C. Va viure a Roma i va passar els seus últims anys a la seva ciutat natal, on va morir el 17 d.C. Estava casat i va tenir dos o quatre fills. Va ser un historiador romà amb fortes conviccions republicanes, tot i gaudir de l’amistat i la protecció d’August. També va estudiar retòrica i filosofia.

Ab Urbe Condita: Història de Roma

La seva obra monumental és Ab Urbe Condita (Des de la fundació de la ciutat), originalment composta per 142 llibres, dels quals només se’n conserven 35 i resums (periochae) de la resta. Livi tenia com a objectiu impulsar Roma, demostrant el seu passat gloriós, la seva protecció divina i la seva destinació a ser el centre del món. Aquest fort patriotisme el va portar a no ser del tot fidel als fets històrics, per tal de no enturbiar la imatge de Roma.

Estil i Mètode Historiogràfic

Livi no acostumava a acudir a les fonts originàries, sinó que reelaborava els escrits d'historiadors anteriors sense gaire esperit crític. L'ús de diverses fonts el duia sovint a repetir diverses versions sense preferir-ne cap o, al contrari, a escollir-ne una sense motius aparents. Cal dir, però, que actuava de bona fe i que, malgrat molts detalls poc fiables, les grans línies del seu relat històric són històricament verídiques. El que més destaca de la seva obra és la seva qualitat literària i la gran varietat d'estils que utilitza.

Marc Tul·li Ciceró (106-43 a.C.)

Marc Tul·li Ciceró va ser un orador, polític, escriptor i filòsof llatí d'orientació eclèctica. Va néixer a Arpinum el 3 de gener de l'any 106 a.C. i va ser assassinat a Gaeta el 7 de desembre de l'any 43 a.C.

Formació i Carrera Política

Va rebre ensenyament superior a Roma, on va estudiar principalment:

• Retòrica
• Filosofia

Per ampliar coneixements, especialment en filosofia, va viatjar a Atenes, Àsia Menor i Rodes. Després de tres anys de viatge, va tornar per exercir d'advocat i iniciar una carrera política de gran importància, ocupant les diferents magistratures a l’edat mínima exigida, i fins i tot arribant a ser cònsol de Roma.

El 51 a.C. va ser enviat a governar Cilícia com a procònsol, complint el mandat amb retard, i va obtenir algunes victòries militars davant els parts. En tornar a Roma, va esclatar la guerra civil entre Pompeu i Cèsar, i Ciceró es va posicionar al costat de Pompeu. Quan aquest va ser vençut (48 a.C.), Cèsar va perdonar Ciceró.

Dedicació a la Filosofia i Obra Literària

El 45 a.C., després de la mort de la seva filla Túl·lia, es va dedicar intensament a la filosofia, escrivint diversos tractats sobre aquesta disciplina en un sol any. Durant la dictadura de Cèsar, va viure retirat escrivint tractats retòrics, que va dedicar a Brutus.

Ciceró va ser el principal artífex de la prosa llatina, contribuint des de diversos gèneres:

• L'Eloqüència i la teoria oratòria.
• La Filosofia.
• Les Cartes.

Després de la seva mort, rètors, gramàtics i filòsofs el van prendre com a model.

Publius Vergilius Maro (Virgili) (70-19 a.C.)

El poeta romà Publius Vergilius Maro va néixer a Andes el 70 a.C. i va morir a Bríndisi (sud d’Itàlia) el 19 a.C. Va poder estudiar lletres i ciències en diferents ciutats italianes. Després dels estudis, va tornar a la vida al camp, on va escriure algunes de les seves famoses èglogues.

La seva vida es va veure alterada quan Marc Antoni va repartir les terres de la regió entre els soldats, obligant-lo a fugir. Va acudir a August, qui li va retornar les seves terres i li va donar una bona indemnització, permetent-li establir-se a Roma. Va ser amic d’Horaci i va gaudir dels favors de Mecenes. Virgili era considerat un home molt popular i un model d’home perfecte i exemplar per la seva sinceritat i benevolència.

Obres Clau de Virgili

Als 34 anys es va retirar a Nàpols per escriure Les Geòrgiques, una obra que exalta l’agricultura com a font de riquesa i prosperitat. Durant els 10 anys següents va escriure L’Eneida, un poema d’exaltació de Roma. Per a aquesta obra, va viatjar per Grècia, on va residir en diferents ciutats. Va morir al desembarcar a Bríndisi, al tornar a Roma.

• Èglogues o Bucòliques: Poemes breus pastorals ambientats a l’Arcàdia.
• Les Geòrgiques: Poema didàctic que és un tractat de l'agricultura.
• L'Eneida: Poema èpic en dotze llibres que relata les peripècies del troià Eneas des de la seva fuga de Troia fins a la seva victòria militar a Itàlia. L'estil de l'obra és més refinat que el dels cants grecs en què es va inspirar.

Altres Obres Atribuïdes i Característiques

Altres obres atribuïdes a Virgili són: Ciris o la Garsa, Caupona o la Taverna, Moretum o l'Almodrote, i Cúlex o el Mosquit.

Característiques del seu estil:

• Perfecta adaptació a l’hexàmetre.
• Estil net i estructurat.
• Gran dramatisme quan l’acció ho requereix.
• Ús de la mitologia i la tradició.
• Utilització de molts recursos literaris.

La seva influència en la literatura posterior és notable, afectant autors com Titus Livi, Tàcit, Dante, Garcilaso de la Vega, Racine, entre d'altres.