Grans Autors de la Literatura Catalana: Rodoreda, Sagarra, Martí i Pol, Oliver, Espriu, Villalonga

Mercè Rodoreda

Vida i Context

Mercè Rodoreda és una de les escriptores més importants de la literatura catalana contemporània. Va néixer a Barcelona el 1908. La seva família, de classe mitjana, li va proporcionar un ambient culturalment ric. Va rebre una educació que va fomentar el seu interès per la literatura i l'escriptura. Va començar a escriure de jove. Barcelona, amb la seva vida cultural i artística, va marcar la seva sensibilitat i la seva visió del món.

La Guerra Civil Espanyola va obligar Rodoreda a exiliar-se, primer a França i després a Suïssa. L'exili va ser una experiència determinant que va influir profundament en la seva obra i en la seva visió de la vida. Després de la dictadura franquista, Rodoreda va tornar a Catalunya, on va ser reconeguda com una de les grans escriptores catalanes.

Aloma (1938)

Publicada el 1938, Aloma és la primera novel·la important de Rodoreda.

Temàtica

La novel·la explora la vida d'una jove en una Barcelona de postguerra. El monòleg interior és una tècnica narrativa clau en l'obra de Rodoreda. Permet als lectors accedir directament als pensaments i les emocions dels personatges, revelant la seva complexitat psicològica. A través d'aquest recurs, Rodoreda explora la subjectivitat i les contradiccions de l'ésser humà.

Temes i Estil

• La soledat és un tema central a Aloma. La protagonista se sent aïllada i incomunicada.
• El desencís davant la vida i les relacions humanes és un altre tema important.
• L'estil de Rodoreda es caracteritza per la seva prosa poètica i la seva capacitat per crear imatges evocadores.

Influència i Llegat

L'obra de Rodoreda ha influït en nombrosos autors catalans contemporanis. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements per la seva contribució a la literatura. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, portant la literatura catalana a tot el món.

Josep Maria de Sagarra

Context Literari

Josep Maria de Sagarra (1896-1961) va viure entre el Modernisme i el Noucentisme, un període clau de la literatura catalana i europea, quan la lluita per la normalització de la llengua era bastant intensa (segles XIX-XX).

• Anys 30: Literatura catalana (teatre, poesia i narrativa), Guerra Civil i franquisme, Censura i prohibició del català.
• Anys 50: Recuperació; Sagarra escriu en català malgrat les restriccions.

Vida

Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista. Va néixer a Catalunya i va estudiar dret. Provenia d'una família aristòcrata. Es va casar amb Mercè Devesa, que va fer traduccions, i van tenir un fill, Joan de Sagarra, que es va dedicar a la literatura.

Obra

Estil i Llengua

• Riquesa expressiva
• Llengua popular
• Musicalitat
• Descripcions detallades
• Ritme poètic

Temàtica i Gèneres

• Poesia: El comte Arnau
• Teatre: L’hostal de la Glòria
• Narrativa: Vida privada
• Traducció: La Divina Comèdia
• Temes: Passió, honor, crítica social, costumisme.

Aportacions i Influències

• Popularització del català
• Renovació del teatre
• Influències de Verdaguer i Proust
• Llegat en autors com Joan Sales i Quim Monzó

Etapes

1. Primers anys i poesia modernista (1910-1920): Influenciat pel Modernisme i el Noucentisme, amb autors com Joan Maragall. Va destacar com a poeta amb obres com Cançons d’Abril i 1 de Novembre (1918).
2. Consolidació en el teatre i la narrativa (1920-1936): Es va tornar molt popular com a dramaturg i novel·lista, escrivint obres en vers i prosa. Solia escriure amb temàtiques històriques, populars i que reflecteixen la vida quotidiana (La Filla del Carmesí: 1929, i Hostal de la Glòria: 1931). La seva novel·la més coneguda va ser Vida Privada (1932), una sàtira de l'alta societat barcelonina.
3. Exili i postguerra (1936-1950): Amb la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista, Sagarra es va exiliar. Torna a Catalunya i comença a escriure un teatre més intimista. Continua publicant poesia però amb un to més nostàlgic i madur. Va fer traduccions a París i Madrid.
4. Últims anys i maduresa (1950-1961): Recupera certa presència en l'escriptura catalana però amb restriccions. La seva obra continua influint en la poesia, el teatre i la narrativa catalana. Destaquen les seves Memòries (1954). Mor el 1961 a Barcelona.

L’hostal de la Glòria (1931)

És una obra teatral ambientada en un hostal rural de Catalunya. La història combina drama i comèdia. L’obra reflecteix la societat catalana.

Estructura

• Primer acte: Presenta l’ambient de l’hostal. Conflictes emocionals amb els habitants del poble. Es presenta a na Glòria.
• Segon acte: Comencen a aparèixer enfrontaments, secrets i passions.
• Tercer acte: Es resolen els conflictes, amb un desenllaç marcat per les emocions i el destí dels personatges.

Argument

Glòria, treballadora i inquieta, viu amb la seva mare Teresa i el promès Andreu. L’arribada del foraster Frederic desperta atracció i conflictes. La mare desaprova, Andreu recela, i Frederic amaga secrets. El final és tràgic: Glòria renuncia a Frederic i es queda amb Andreu.

Miquel Martí i Pol

Vida

Miquel Martí i Pol va néixer el 19 de març del 1929 a Roda de Ter. Als 14 anys va deixar l'escola per treballar a la fàbrica tèxtil “La Blava”. Va deixar la fàbrica, però no l'escriptura. Des de jove va escriure en català, desafiant la censura franquista.

El 1956 es va casar amb Dolors Feixas i van tenir dos fills. La poesia es va convertir en el seu refugi i la seva resistència. La seva obra, cada cop més popular, el va convertir en un referent de la literatura catalana. Va morir l'1 de novembre de 2003.

Malalties

L'esclerosi múltiple va aparèixer a la seva vida el 1970. Va perdre mobilitat a les cames, després a les mans, fins a quedar en una cadira de rodes. Més tard, ni tan sols va poder escriure, però això no el va aturar i va començar a dictar els seus poemes.

Etapes

1. Els inicis poètics (1948-1965): En aquesta primera etapa, va escriure el poema Paraules al Vent (1954), influenciat pel simbolisme i per la tradició literària catalana, que va destacar pel seu lirisme i una mirada intimista sobre l'existència i la naturalesa.
2. Poesia compromesa i denúncia social (1966-1975): A mesura que es consolida com a poeta, adopta un estil més realista i compromès amb la realitat social. Destaquen La Fàbrica (1972), inspirat en la seva experiència laboral, i Vint-i-set Poemes en Tres Temps (1972), que expressa la seva solidaritat amb la classe treballadora i la seva preocupació per les desigualtats.
3. La malaltia i la introspecció (1976-1985): El diagnòstic d'esclerosi múltiple va marcar profundament les seves obres. En aquesta etapa va publicar Estimada Marta (1978), on l'amor es converteix en una força vital, i Llibre d’Absències (1984), on reflexiona sobre la pèrdua i la fragilitat humana.
4. Maduresa i llegat poètic (1986-2003): Durant els últims anys, la seva poesia es caracteritza per la senzillesa expressiva i una profunda reflexió sobre la vida i la mort. Suite de Parlavà (1991) mostra una acceptació serena del pas del temps i de la pròpia condició.

Obra: Estimada Marta

Aquesta obra explora una relació amorosa i eròtica amb una figura femenina idealitzada (Marta). L'estil de l'obra es caracteritza per un llenguatge clar i directe, amb un to íntim i reflexiu. Martí i Pol empra una mètrica variada, utilitzant versos d'art major i menor, i recorre a recursos literaris com:

• Metàfores
• Anàfores
• Encavalcament

Joan Oliver (Pere Quart)

Vida

Joan Oliver, conegut com a Pere Quart, va néixer l'11 de setembre de 1899 a Sabadell. Va ser un escriptor, poeta i dramaturg destacat. Es va casar i va tenir fills. Va morir el 19 de desembre de 1986 a Barcelona.

Va passar la seva infància en una família benestant. Va cursar dret a la Universitat de Barcelona. Amb un caràcter inquiet i rebel, es va distanciar dels valors burgesos i va establir una forta amistat amb altres joves sabadellencs, que van formar el Grup de Sabadell, un col·lectiu que rebutjava la burgesia i buscava provocar la societat del moment.

Obres

Va començar a escriure al Diari de Sabadell el 1923 i va publicar el seu primer llibre, Una tragèdia a Lil·liput, el 1928. Va adoptar el pseudònim Pere Quart el 1934 amb Les decapitacions, un poema considerat brillant per la crítica. La seva obra més reeixida és Ball robat, i també té una destacada presència en el teatre català, tant amb obres pròpies com amb traduccions.

Característiques Generals

• Estil directe i crític, llenguatge senzill però profund.
• Postura contra les injustícies socials i la dictadura franquista.
• Sarcasme i ironia, especialment en el teatre.
• L'experiència de la Guerra Civil va provocar un canvi d'estil orientat al vers lliure, un marcat directe i una decidida voluntat de compromís en l'obra teatral.
• Obra molt diversa, influències del realisme amb un to escèptic, influenciat pels efectes de la Guerra Civil Espanyola.
• Estil narratiu, ironia contra totes les convencions establertes, també en el teatre.

Etapes

1. L'etapa de preguerra: Irònic i iconoclasta, ja als anys vint i trenta havia format part del Grup de Sabadell.
2. Guerra, exili i retorn a Catalunya: A partir de 1936, Oliver pren una postura clara a favor de la República i la Generalitat de Catalunya. En tornar de l'exili es transforma en una figura capaç d'il·luminar críticament el món que ens envolta.
3. El teatre a la postguerra: Amb la prohibició de la llengua, el teatre català va ser un dels gèneres més castigats. El 1939, amb el triomf de les forces del govern de Burgos, el teatre en llengua catalana fou prohibit a tot el territori de l'Estat espanyol i fet fora dels teatres i espais habituals.

Ball robat (1954)

Ball robat és una obra teatral que ofereix una reflexió àcida i desenganyada de la institució del matrimoni burgès i de les relacions humanes. Està centrada en el retrat de la societat benestant, barcelonina i burgesa dels anys cinquanta a la qual pertanyen tots els personatges.

Estructura

• Tres actes i un ritme ràpid.
• Els diàlegs dels personatges són àgils.
• Fan servir humor per mostrar les tensions i contradiccions de la societat.

Tema

Un jove que vol ballar amb una dona, però no pot perquè ella està promesa amb un altre. Simbolitza la manca de llibertat i el control sobre les seves vides, reflectint les limitacions imposades pel context polític de la postguerra. Fa una crítica a la societat opressiva de l'època i la lluita dels personatges per escapar de la seva realitat.

Personatges

Laia i Raimon. L’obra critica la societat de l'època a través de l’humor.

Argument

La trama es desenvolupa en una festa en la qual els personatges es reuneixen per intentar escapar de la seva realitat opressiva. El conflicte principal sorgeix quan un jove, enamorat d'una dona, vol ballar amb ella, però ella està compromesa amb un altre home. El jove intenta aconseguir el que vol, però es veu frustrat per les circumstàncies socials i personals. L'obra posa de manifest les limitacions i els desitjos insatisfets dels personatges, que volen alliberar-se de les seves vides monòtones i opressives, però sempre acaben atrapats en elles. Ball robat simbolitza la sensació d'haver perdut el control sobre la pròpia vida, un reflex de la situació política i social de la postguerra franquista.

Salvador Espriu

Vida i Context

Salvador Espriu (1913-1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors de la prosa catalana de les fórmules noucentistes. Va morir la vesprada del divendres 22 de febrer de 1985, a l’edat de setanta-dos anys.

Malalties

• Depressió
• Xarampió (1922)
• Dislàlia

Família

• Pare: Obert, sociable, lliurepensador. Va morir l’abril del 1940.
• Mare: Dona tímida, discreta, molt religiosa. Va morir el 7 d’agost de 1950 per càncer.
• Tenia 5 germans que van ser afectats per xarampió.

Cementiri de Sinera (1946)

És una de les obres més importants de la poesia catalana del segle XX. Conté 30 poemes amb sentiments de pèrdua, sobre Déu, records, etc.

Característiques

• Tons melancòlics.
• Llenguatge amb referències clàssiques i bíbliques.
• Poesia lírica.
• No té una estructura fixa.

Significat del Cementiri

Simbolitza la mort física i un món destruït a causa de la Guerra Civil Espanyola.

El Mite de Sinera

Escrit el 1946 a la postguerra, Cementiri de Sinera fa referència a Arenys (el poble on va créixer l'autor) i Sinera (el nom del llibre i el cementiri de veritat). El cos de l'autor està enterrat a Sinera, un espai mític que representa la memòria, la nostàlgia i la pèrdua, on la memòria dels morts continua viva en la veu dels vius, a una làpida sense decoració.

Llorenç Villalonga

Vida

Llorenç Villalonga (1897-1980) va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí, considerat un dels millors novel·listes de llengua catalana del segle XX. Era conservador, irònic i amb humor sarcàstic. La seva família era de classe alta i va néixer a Palma de Mallorca. Ell era metge, però el que li agradava era escriure. Va començar publicant articles de crítiques literàries i textos sarcàstics. A la Guerra Civil Espanyola, es va posicionar a favor del franquisme, fet que va provocar que durant un temps escrivís en castellà.

Mort de Dama (1931)

Mort de Dama, creada l’any 1931, va ser la seva primera novel·la i una de les més polèmiques de la literatura mallorquina. Es tracta d’una sàtira mordaç contra l’alta societat i el món cultural de Mallorca, amb un estil irònic i provocador que va trencar amb la tradició literària de l’illa.

La novel·la explica els últims dies de Senyora Obdúlia Montcada, una dona gran de família noble. Mentre està morint, al seu voltant es reuneixen persones (escriptors, poetes...) que volen aprofitar la situació. Llorenç Villalonga es burla d’aquests personatges.

Personatges

• Dona Obdúlia Montcada: Protagonista. Una aristòcrata orgullosa que simbolitza la noblesa decadent.
• Don Toni: Un capellà més interessat en els diners que en la fe.
• Maria Antònia: Una jove moderna que xoca amb la mentalitat rància de l’entorn.
• Els escriptors i intel·lectuals: Uns farsants que es creuen genis però només volen escalar socialment.

Estil i Llenguatge

El llenguatge és irònic, directe i ple de sarcasme. L’autor utilitza el diàleg per ridiculitzar els personatges i exagera les seves actituds per deixar en evidència la seva falsedat. Conté moltes referències a la cultura i la societat de l’època, que els lectors mallorquins del moment van reconèixer immediatament. És una novel·la curta i molt àgil, sense descripcions ni divagacions. El que importa són els diàlegs i les situacions absurdes que es van generant a mesura que Dona Obdúlia es va morint.

Per què va ser tan polèmica?

Quan es va publicar, va generar un escàndol enorme. Villalonga es va posar en contra tota l’elit cultural i aristocràtica de Mallorca, que es va sentir atacada. Molta gent es va reconèixer en els personatges i no els va fer gens de gràcia veure’s ridiculitzats d’aquella manera. Això va fer que l’autor es distanciés de la literatura en català durant uns anys i comencés a escriure més en castellà. No va ser fins més endavant que va tornar a escriure en català i va publicar altres obres, més serioses i reflexives.

Etapes

1. Abans de la Guerra Civil (1925-1936): Escriu en català amb un estil satíric i crític, ridiculitzant l’aristocràcia mallorquina i els intel·lectuals. Mort de Dama (1931) és la seva obra més representativa, una sàtira ferotge de la societat mallorquina. També va escriure El lliri blanc (1936).
2. Durant el franquisme (1936-1956): Deixa d'escriure en català i es passa al castellà, possiblement per adaptació al nou context polític. També deixa de banda la sàtira i es decanta per la novel·la psicològica i existencialista, tractant temes com la decadència i la crisi dels valors tradicionals. Destaquen Madame Durand (1937) i Bearn o la sala de las muñecas (1956), la seva gran obra.
3. Retorn al català i maduresa (1956-1980): Torna al català i adopta un estil més madur i nostàlgic. Recupera el seu esperit crític però d’una manera més reflexiva, centrant-se en la pèrdua d’un món aristocràtic i el conflicte entre tradició i modernitat. Bearn o la sala de les nines (1961) és la seva obra mestra en català, seguida de L’àngel rebel (1961) i Falses memòries de Salvador Orlan (1974).