Grans Autors de la Literatura Catalana del Segle XX: Obres i Estils

Panorama de la Literatura Catalana del Segle XX

Salvador Espriu: Meditació sobre la Mort i l'Obra Unitària

L'obra de Salvador Espriu té un caràcter fortament unitari. L'autor va considerar la seva producció com una meditació constant i obsessiva sobre la mort, entenent-la com la realitat última de l’existència humana.

Espriu pertanyia a la primera generació d’escriptors que, en arribar a la joventut, van trobar una llengua normalitzada i codificada, i un marc de llibertats per a Catalunya. Després de la Guerra Civil, l’escriptor es va concentrar en la poesia.

Obres poètiques destacades (Post-1939)

• El primer llibre publicat després de 1939 fou Cementiri de Sinera.
• Altres obres significatives inclouen: Les cançons d’Ariadna, Mrs Death, Les hores i El caminant i el mur.

En tots aquests llibres, el poeta insisteix en l’angoixa i la solitud que envolten l’home i, al mateix temps, s’hi expressen les tensions entre el poeta i el seu poble.

Mercè Rodoreda: Exili i la Veu Femenina a la Postguerra

Intentant fugir d’una vida amb poques expectatives, Mercè Rodoreda va començar a col·laborar en diverses publicacions periòdiques.

Evolució i característiques narratives

• Aloma (1938): Ja presenta característiques de novel·les posteriors: narració en primera persona d’un personatge femení, introspecció psicològica i lirisme.

El 1939 s’exilia i no va reprendre la novel·la fins a la dècada dels cinquanta, quan es va establir a Ginebra (publicant Vint-i-dos contes).

El 1962 va publicar La plaça del Diamant, on Rodoreda tracta la història senzilla d’una dona de les classes populars. A través de les seves limitades possibilitats de visió i comprensió, es narren els grans esdeveniments que va haver de viure durant la Guerra Civil, centrant-se en la psicologia de la protagonista.

La seva prosa és evocadora i poètica, resultat de l’ús de tècniques com el monòleg interior i l’ús indistint de l’estil directe i indirecte, incorporant també elements simbòlics.

Quim Monzó: Ironia, Absurd i Vida Urbana Contemporània

Els contes de Quim Monzó es basen en una idea inicial i única, de vegades una sorpresa final, que produeix una situació còmica, irreverent i absurda.

Evolució estilística i temes centrals

• Els primers llibres són més realistes, mentre que els darrers són més càustics.
• Després del seu primer recull de contes, Uf, va dir ell, es fa perceptible una evolució cap a la màxima elisió d’elements superflus, tant en la ficció com en el model de llengua literària.

Els motius centrals de la seva narrativa van des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l’escriptura.

Els seus personatges i l’ambient en què viuen reflecteixen directament els estils de vida urbana de finals dels setanta i el començament dels vuitanta.

Miquel Martí i Pol: Poesia Comunicativa i Fenomen Popular

La difusió progressiva de l'obra de Miquel Martí i Pol s’ha convertit en un fenomen únic en la poesia catalana de finals del segle XX.

Claus de la seva popularitat

• La seva poesia és essencialment comunicativa i el seu món metafòric eludeix l’hermetisme.
• La sinceritat de la seva veu poètica i l’experiència biogràfica que comunica.
• La interpretació musical que n’ha fet el cantant Lluís Llach, atribuint-li la calidesa dels seus poemes.

Els temes centrals de la seva obra —presentats amb un llenguatge que defuig l’artificiositat— inclouen l’amor, l’experiència moral individual i col·lectiva, i la convivència amb la greu malaltia que va patir.

Obres cabdals

• El Poble
• La Fàbrica
• Estimada Marta