Grans Autors de la Literatura Catalana: Benet i Jornet, Fuster i Mira

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Televisió

Josep Maria Benet i Jornet ha configurat un univers dramàtic personal i compacte, amb la voluntat que la seva obra teatral no es pogués identificar amb una estètica determinada. El seu teatre gira al voltant de l’individu en la societat condicionada de la postguerra, abordant temes com la impossibilitat de resoldre conflictes i d’expressar-se en grups socials determinats. Benet i Jornet és l'introductor del teatre social.

Etapes de la seva obra teatral

• Teatre realista i social: On destaca la seva primera obra “Una vella, coneguda olor” (1963).
• Teatre èpic: On reflexiona sobre la nació i la societat occidental.
• Retorn al realisme: Amb “Berenàveu a les fosques” (1973).
• Teatre de fantasies i ressonàncies polítiques: Amb obres com “La desaparició de Wendy”.
• Teatre de la impotència: Amb obres com “Revolta de bruixes” (1975).
• Predomini de l’intimisme: On destaca “Salamandra” (2005).

Benet i Jornet: Guions per a cinema i televisió

A més, ha adaptat diversos textos teatrals com a guions cinematogràfics i és un dels referents en la difusió televisiva d’adaptacions de textos de la literatura catalana. També s’ha dedicat a fer guions de sèries televisives com “Poblenou” i, en castellà, ha fet els guions de sèries de gran èxit com “Amar en tiempos revueltos”.

Joan Fuster: L'Assagista Clau del Segle XX

Joan Fuster és l'assagista més important i modern de la literatura catalana del segle XX. Fou també un gran precursor del gènere, en especial al País Valencià. Fuster és autor d'una extensa obra literària de gran diversitat temàtica.

Reflexions i estil

Les seves reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de la seva època, fent servir un estil crític i irònic.

Impacte i obres fonamentals

La repercussió de l'obra de Joan Fuster a partir dels anys 50-60 del segle XX fou enorme. El 1962 publicà “Nosaltres els valencians”, “Qüestió de noms” i “El País Valencià”, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià.

Comença a assenyalar-nos el nostre marc nacional (Nosaltres els valencians, 1962) i aborda l'estudi dels nostres clàssics amb un rigor i estil inigualables, tant els medievals (Sant Vicent, Ausiàs March, etc.) com els contemporanis (Salvat Papasseit, Espriu, Pla, etc.). En els seus assaigs, reflexiona agudament sobre el món que l'envolta.

Joan Francesc Mira: Identitat Valenciana i Cultura

Joan Francesc Mira és un veterà autor d'àmplia cultura. El tema central de la seva obra és la identitat valenciana en un doble eix genèric: el nacionalisme i les conseqüències que se’n deriven des d’un punt de compromís cívic i polític amb el seu país.

Temes recurrents i estil

Alguns dels altres temes importants a la seva obra són l’evolució de les identitats, la importància de les llengües i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos. La seva mirada és madura, enriquida per l’experiència vital, per la lectura i per la seva cultura clàssica. Així, la seva reflexió té validesa universal, mostrant que una nació és una creació social, depenent dels símbols i sempre en construcció.

Obres destacades i periodisme

Entre els seus llibres destaquen “Crítica a la nació pura” (1948) i “Cultura, llengua i nació” (1990). A més, Mira és un columnista brillant; el seu estil és el resultat d’una simbiosi de periodisme i literatura que es caracteritza per la claredat i la concisió. Moltes de les reflexions de Mira es basen en l'experiència, la qual cosa aproxima i facilita molt la lectura d’unes obres que resulten accessibles i suggeridores.