Grans Autors i Gèneres de la Literatura Llatina Clàssica

Terenci (Publi Terenci Afer)

• Cronologia i Origen: Segle II a.C. Nascut a Cartago, portat a Roma com a esclau, posteriorment llibert.
• Context: Membre del cercle dels Escipions (exaltació de Grècia).
• Obres (6 conservades):
  • La Sogra (Hecyra)
  • Els Germans (Adelphoi)
  • Eunuc (Eunuchus)

Aspectes Comuns i Diferències amb Plaute

• Comuns: Comèdia Nova Grega, Fabula Palliata.
• Diferències:
  • Més reflexiu i sense espontaneïtat.
  • Comediògraf de la “Humanitas”.
  • Llenguatge més refinat, sense acudits grollers, paraules malsonants ni refranys.
  • No fou tampoc ben acollit perquè el públic no volia el caràcter moralitzador i educatiu de les seves obres.

La Comèdia Romana: Gènere i Tipus

La comèdia és un gènere que tracta sobre els problemes de la vida quotidiana, presenta personatges de carrer i utilitza un llenguatge molt viu. La comèdia entra a Roma per influència de la cultura grega.

Tipus de Comèdies a Roma

• Comèdia Palliata: Comèdia a la manera grega, adaptada a l'ambient romà. L'acció es desenvolupa a Grècia i els personatges són grecs que vesteixen el pallium (vestit típic grec).
• Fabula Togata: Comèdia d'ambient romà en què els actors vesteixen la toga (vestit típic romà).

Plaute (Titus Maccius Plautus)

• Cronologia: A cavall dels segles III i II a.C. (c. 250-184 a.C.).
• Estil i Èxit: Autor que més èxit va tenir entre el públic. Escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí col·loquial.
• Obres Conservades (21):
  • Aulularia (La comèdia de l'olla): Un vell, Euclió, troba una olla plena d'or i ho manté en secret per por de ser robat.
  • Amphitruo (Amfitrió): Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se a la seva esposa, Alcmena. Mercuri, sota la figura de Sòsia (esclau d'Amfitrió), vigila l'entrada. L'obra acaba amb el part doble d'Alcmena (Hèrcules, fill de Júpiter, i Amfitrió).
  • Bacchides (Les Bàquis): Prostitutes bessones.
  • Miles Gloriosus (El soldat fanfarró): Ridiculitza els militars.
  • Menaechmi (Els bessons): Dos bessons separats, un ric i un altre pobre.

Trama i Personatges Fixos de Plaute

Totes aquestes comèdies segueixen un fil argumental semblant: els membres d'una família es veuen obligats a una separació forçosa, que porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar-se els papers. Gràcies a la intervenció de l'esclau protagonista, l'embolic se sol resoldre feliçment. Plaute crea un tipus de personatges fixos que li serveixen per aconseguir la seva finalitat: fer riure el públic.

Personatges Típics (Tipus Fixos)

• Adulescens (Jove): Molt enamorat, babau, depèn del seu esclau per solucionar els seus problemes.
• Senex (Vell): Sever, colèric i avar, però contínuament enganyat per l'esclau astut.
• Servus (Esclau): El verdader protagonista. Astut, llest, desvergonyit, mentider, sense escrúpols. És el que guia l'acció, provoca els embolics i aconsegueix desfer-los.
• Virgo (Donzella): Sol ser una cortesana o una jove donzella. La seva aparició en escena està molt limitada.
• Matrona o Uxor (Esposa): Sovint caracteritzada com la senyora rica, de caràcter dominant i mal geni.
• Parasitus (Paràsit): Personatge còmic i astut que fa el que sigui per omplir l'estómac.
• Miles (Soldat): Amb aquest personatge Plaute pretén ridiculitzar els militars en general.

Tècniques i Estil de Plaute

Plaute s'inspira en la Comèdia Nova grega, però amb un caràcter romà i un estil personal, incorporant característiques pròpies:

• Personificació: Personifica coses inanimades com objectes de la vida quotidiana, parts del cos, etc.
• Contaminatio: Procés de composició d'una comèdia a partir de dos o més originals (d'una o dues comèdies en sortia una altra).
• Música: Utilitza la combinació de parts dialogades i parts cantades que es recitaven acompanyades de música.
• Llenguatge: Viu, expressiu, ric i completament nou. És un viu reflex de la llengua del carrer, amb les característiques morfològiques, lèxiques i sintàctiques del moment.
• Adequació Social: Fa parlar els seus personatges d'acord amb el seu estatus social: els humils parlen de forma grollera i basta; els homes de classe alta parlen una llengua noble, elegant i distingida.
• Pròleg: Alguna de les seves comèdies comença amb un pròleg en què un personatge o una divinitat explica breument la trama principal. També sol haver un o dos arguments (no escrits per Plaute, sinó per autors posteriors) en què s'explica el que succeirà en escena.

L'Oratòria Romana

L'oratòria és l'art d'expressar-se i de saber convèncer els oients; és la part pràctica de l'art del discurs.

• Precedents: L'eloqüència a Grècia (Demòstenes).
• Màxim Exponent Romà: Marc Tul·li Ciceró.
• Època d'Or: La República.

Marc Tul·li Ciceró (106-43 a.C.)

• Biografia: Va néixer a Arpínium, fill d'una família de cavallers. Va fer estudis superiors a Roma, Grècia i Àsia Menor.
• Carrera Política: Va fer la carrera política fins a arribar a cònsol, l'any 63 a.C. Descobrí i impedí la conjuració de Catilina per derrocar el poder.
• Mort: Fou assassinat l'any 43 a.C. a causa dels seus atacs a Marc Antoni.

Producció Literària de Ciceró

A) Oratòria (Pràctica de la Retòrica)

Discursos Judicials (Defensa o Acusació)

• Verrines (In Verrem): Acusació contra Verres per abusar del seu càrrec de governador de Sicília.
• Defensa del poeta Àrquias: Havia estat privat del dret de ciutadania.
• Defensa de Miló: Va demostrar que aquest no era culpable d'assassinat.

Discursos Polítics

• Filípiques: 14 discursos contra Marc Antoni (anomenades així en homenatge a l'orador grec Demòstenes).
• Catilinàries: 4 discursos pronunciats contra Catilina, promotor de la conjuració de la República.

B) Retòrica (Aplicació Teòrica de l'Art del Discurs)

Va ser la principal matèria de l'ensenyament superior.

• De Oratore (De l'Orador): Tres llibres sobre les qualitats d'un bon orador i les 4 parts d'un discurs (introducció, exposició, argumentació i conclusió).
• Brutus: Tota la història de l'eloqüència romana (diàleg entre Brutus i Ciceró).

C) Tractats Politicofilosòfics

• De Re Publica (La República): Discussió sobre la millor forma de govern (influència de Plató).
• De Senectute (Sobre la Vellesa): Un tractat sobre el concepte que no cal témer la vellesa.
• De Amicitia (De l'Amistat): Es tracta el concepte ampli de l'amistat.

D) Epístoles (Cartes)

• Ad Familiares
• Ad Atticum

Publi Ovidi Nasó (43 a.C. - 17 d.C.)

• Biografia: Va néixer a Sulmona (Itàlia central) en una família benestant. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació a Grècia i Àsia.
• Context: Va freqüentar el cercle de Messala Corví, grup totalment allunyat dels objectius polítics d'August.
• Exili (8 d.C.): August el va condemnar a l'exili a Tomis (actual Constança, Romania).
• Causes de l'Exili: «Un poema i un error».
  • El poema: Ars Amatoria (Art Amatòria), clarament contradictori amb els valors morals de l'emperador.
  • L'error: Sembla que té a veure amb els adulteris de la filla i la néta de l'emperador.
• Mort: Va morir a l'exili l'any 17 d.C.

Gèneres Poètics d'Ovidi

Poesia Elegíaca d'Amor

• Amores (Amors): Poemes amorosos sobre les situacions més habituals en una relació.
• Heroides: Poemes en forma de cartes escrites per heroïnes de la mitologia grega als seus marits o amants absents.

Poesia Didàctica d'Amor

• Ars Amatoria (Art Amatòria): Poema didàctic per a amants (3 llibres: els dos primers per a homes, el tercer conté consells per a les dones).
• Remedia Amoris (Remeis de l'Amor): Es presenta com una guia espiritual per a una vida més sana i racional.
• Medicamina Faciei Feminae (Receptes de bellesa): Receptari de cosmètica per conservar la bellesa femenina.

Poesia Èpica

• Metamorfosis: Extens poema de 15 llibres que recullen 250 mites i llegendes grecs i romans amb la característica comuna de la transformació de personatges en animals, plantes o constel·lacions.

Poesia Didàctica Patriòtica

• Fasti (Fastos): Descriu dia a dia les festivitats i els diversos ritus del calendari romà.

Poesia Elegíaca a l'Exili

• Tristia (Tristes): Cartes sense destinatari real que contenen passatges autobiogràfics.
• Epistulae ex Ponto (Pòntiques): Poemes en què Ovidi s'adreça als amics perquè implorin el perdó d'August.

La Lírica Romana

El nom deriva de la paraula grega lyra (instrument musical de corda amb el qual s'acompanyaven els poetes). S'agrupen en aquest gènere totes les composicions poètiques que expressen emocions i sentiments.

• Poeta Llatí Més Representatiu: Horaci.

Precedents i Influències

• Alceu i Safo de Lesbos (segles VII-VI a.C.): Horaci va adaptar els seus versos al llatí.
• Catul (segle I a.C.): Va deixar una sèrie de poemes d'amor que l'han convertit en un model per a les literatures modernes. Va dedicar gran part de la seva obra al seu amor impossible, Clòdia (anomenada Lèsbia en els seus poemes).

Quint Horaci Flac (65 a.C. - 8 a.C.)

• Biografia: Va néixer a Venusia. Fill d'un llibert, estudià retòrica a Roma i filosofia a Atenes.
• Filosofia: S'inclinà per l'epicureisme.
• Carrera: Es va allistar a l'exèrcit de Brutus i va combatre a la batalla de Filipos. Després de la derrota, tornà a Roma i ocupà el càrrec d'escrivent de l'Estat.
• Mecenatge: El conseller d'August, Mecenes, el va protegir, permetent-li dedicar-se plenament a la poesia.

Obres d'Horaci

Sàtires (Saturae o Sermones)

• Composicions escrites en hexàmetres (2 llibres).
• Retrats irònics del seu temps, dels vicis comuns o les xacres socials, amb fortes referències autobiogràfiques.

Èpodes (Epodoi)

• Recull de 17 poemes curts de to violent i sarcàstic.
• Inclou el poema bucòlic Beatus Ille.

Odes (Carmina)

• Composicions líriques (4 llibres) que seguien Catul i la poesia grega.
• To solemne i temàtica variada: Odes d'amor, filosòfiques i de tema patriòtic (exaltant August).

Epístoles (Epistulae)

• Col·lecció de cartes adreçades a diversos amics (especialment a Mecenes), amb contingut filosòfic, moral o literari.
• La més famosa és la Carta als Pisons o Art Poètica, obra de preceptiva literària.

Altres

• Carmen Saeculare (Cant Secular): Himne que es cantava al Palatí en honor dels déus.

Tòpics Literaris d'Horaci

• Beatus Ille (Feliç aquell)
• Aurea Mediocritas (Daurada mediocritat)
• Carpe Diem (Aprofita el dia)
• Non Omnis Moriar (No moriré del tot, immortalitat per l'obra)

La Historiografia Romana

És el gènere en prosa més important de la literatura llatina.

• Orígens: Es troben en els documents que redactaven els magistrats i els pontífexs, on s'explicaven els fets més importants de l'any: els Annals.

Historiadors Destacats

• Segle II a.C.:
  • Cató: Primer historiador en llengua llatina. Obra: Orígens (perduda).
• Segle I a.C. i Posterior:
  • Juli Cèsar: Polític i militar. Obres: Guerra de les Gàl·lies i Guerra Civil.
  • Altres: Sal·lusti, Nepot, Tit Livi, Tàcit i Suetoni.

Titus Livi (c. 59 a.C. - 17 d.C.)

• Biografia: Va néixer a Patavi (actual Pàdua). Es va dedicar a la retòrica, la filosofia i, sobretot, a la historiografia.
• Context: Va gaudir de l'amistat d'August i va participar en el programa de regeneració moral de Roma.

Ab Urbe Condita (Des de la Fundació de la Ciutat)

• Objectiu: Recollir la història de Roma des dels seus orígens fins a la seva època (més de 40 anys de treball).
• Estructura: Comprenia 142 llibres, publicats separadament i agrupats en Dècades.
• Conservació: Només se'n conserven 35 llibres. Han arribat fins a nosaltres els índexs (Periochae) i els resums (Epitomae) de gairebé tots els llibres.

Visió Historiogràfica de Livi

Livi recupera el passat de Roma per exaltar-la i tornar als romans l'orgull de ser-ho. Pretén demostrar que Roma ha estat sempre protegida pels déus i destinada des del seu naixement a esdevenir el centre del món.

• Patriotisme: El seu patriotisme el duu a suprimir molts detalls que podrien entelar la bona imatge de Roma.
• Fonts i Mètode: Va consultar els llibres dels antics analistes i de l'escriptor grec Polibi. Deixà de banda moltes altres obres i no es preocupà per les imprecisions. En la seva obra es troben molts anacronismes, imprecisions geogràfiques i contradiccions en els fets històrics.

L'Èpica Romana

Deriva de la paraula grega epos (narració). La poesia èpica narra les gestes dels herois històrics o llegendaris.

L'èpica llatina neix i s'entén per la influència de l'èpica homèrica.

Publi Virgili Maró (70 a.C. - 19 a.C.)

• Biografia: Va néixer a prop de Màntua. El seu pare era pagès i li va proporcionar recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma.
• Reconeixement: Va aconseguir el reconeixement públic.

Obres (Mòbil)