Grans autors catalans: Marçal, Sánchez Piñol i Galceran

Maria-Mercè Marçal: Poesia, feminisme i compromís

Maria-Mercè Marçal (1952-1998). De ben jove va començar a escriure poesia, inicialment en castellà, ja que la seva formació havia estat fins aleshores en aquesta llengua. Però influïda pel moviment de la Nova Cançó va començar a escriure els primers versos en català. Es va llicenciar en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Va ser en aquest període que entrà en contacte amb joves poetes com ara Miquel Desclot, Jaume Medina i Ramon Pinyol, amb el qual es casaria el 1972. Tota la seva vida va exercir com a professora de llengua i literatura catalanes de Secundària.

El 1976, Maria-Mercè Marçal va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. És en aquest període que fa la seva entrada en el món literari i, també, en el món polític: va militar en el nacionalisme d'esquerra i, paral·lelament, va prendre contacte amb el moviment feminista i amb grups de dones. L'any 1979 va publicar Bruixa de dol.

Els anys vuitanta es van iniciar amb el naixement de la seva filla Heura. Va publicar Sal oberta (1982), La germana, l'estrangera (1985) i Terra de mai (1982), que tracta l'amor entre dones. També destaca Desglaç, inclòs en Llengua abolida (poesia 1973-1988). També va publicar la seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien, la qual li va portar una pluja de premis. També va dedicar-se a la traducció d'escriptores com ara Colette. De fet, és indeslligable de la seva obra literària la tasca d'edició i estudi d'escriptores com ara Clementina Arderiu i Rosa Leveroni. Tots aquests reconeixements van representar la seva consolidació també com a narradora, tot i la seva classificació inevitable com una de les poetes més importants de la literatura catalana dels últims temps.

Albert Sánchez Piñol: De l'antropologia a l'èxit mundial

Albert Sánchez Piñol va néixer a Barcelona, l'1 de gener de 1965. És un antropòleg, africanista i escriptor català, autor d'obres com La pell freda (2002) i Pandora al Congo (2005), la qual es va gestar durant la seva tesi doctoral, que el va portar a viatjar dos cops al Congo als anys 90. La pell freda (2002) va ser el llibre que el va llançar a la fama: 32 edicions en català i drets de traducció en 37 llengües.

Victus és la seva primera novel·la en castellà. L'obra explica la història de Martí Zuviria, que amb 98 anys narra des de Viena, i just abans de la Revolució Francesa, les seves memòries com a ajudant d'Antoni de Villarroel durant la Guerra de Successió. Actualment, a més d'escriure les seves històries, l'Albert Sánchez Piñol col·labora activament amb el diari Ara.

La pell freda va ser una obra ben estranya per a alguns i fabulosa per a tants d'altres; això sí, a l'entorn de la ciència-ficció i on exercia una mica d'antropòleg, atès que era una novel·la sobre "l'altre". Amb aquesta novel·la, Sánchez Piñol va començar a fer-se un lloc en les nostres lletres, que es consolidaria amb Pandora al Congo (2005), una novel·la que li va valer comparacions amb autors com Joseph Conrad o Victor Hugo, i amb un final inesperat que l'envolta i que va sorprendre a més d'un.

Va començar a estudiar Dret i més tard, com que no li agradava, va passar-se a estudiar antropologia. Aviat s'especialitzà en el continent africà. Més tard va decidir canviar el treball d'investigació antropològica per la literatura. Decidí sortir del Congo perquè es trobava al mig d'una guerra civil sense ni tan sols adonar-se'n i endinsar-se en el món de les lletres. S'inicia escrivint biografies, col·laborant en la realització d'enciclopèdies, fent d'antropòleg o fins i tot realitzant assegurances, cosa que encara avui dia compagina amb la tasca, com no, d'escriure.

Jordi Galceran: El mestre del teatre contemporani

Jordi Galceran (Barcelona, 1964) és dramaturg, guionista i traductor, conegut internacionalment gràcies a l'obra El mètode Grönholm. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, va treballar vuit anys al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya fins que, a partir del 1988, comença a escriure obres de teatre, sempre rebudes amb èxit i premis. Així doncs, totes les activitats professionals que ha anat desenvolupant han estat relacionades amb l'escriptura: traductor, guionista de cinema o televisió, narrador i autor teatral.

Algunes característiques del seu teatre:

• Les seves obres són molt estructurades i generalment respecten la regla clàssica de les tres unitats: temps, espai i acció.
• L'espai escènic és força delimitat i habitualment s'hi palpa una tensió ambiental. La majoria de les seves peces estan situades en espais tancats i poden arribar a resultar claustrofòbiques.
• Normalment, fa coincidir el temps de la representació amb el de la història representada, en una perfecta simbiosi mitjançant la qual l'espectador se sent perfectament integrat en la ficció.
• A les seves obres hi solen aparèixer pocs personatges, però forts, complexos i implacables, que aconsegueixen connectar ràpidament amb l'espectador.

El 1995 decideix enviar per primer cop les seves dues darreres obres a premis teatrals. Paraules encadenades (1995) guanya el XX Premi Born de Teatre. Dakota (1995) guanya el premi Ignasi Iglésias 1995, de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. El mètode Grönholm (2003) es va estrenar el mes de maig del 2003, dirigida per Sergi Belbel, dins del projecte T-6 del Teatre Nacional de Catalunya. Galceran també ha realitzat traduccions i adaptacions de diverses obres.