Grans Autors Catalans del Segle XX: Riba, Carner, Sagarra i Pla

Carles Riba

Vida

Traductor, hel·lenista, crític i humanista, hereu del Noucentisme, va ser un símbol de la cultura catalana resistent sota el franquisme. Va exercir com a professor de grec fins que va emprendre l'exili cap a França. Després de quatre anys residint a Bierville i Montpeller, tornà a Catalunya, on es convertí en un guia imprescindible per als joves escriptors i intel·lectuals. Fou nomenat director de la Fundació Bernat Metge.

Obra

La poesia de Riba està classificada dins del corrent postsimbolista i consta de:

• Primer llibre d'Estances (1919)
• Segon llibre d'Estances (1930)
• Elegies de Bierville
• Del joc i del foc

Cal esmentar les nombroses traduccions d'obres com ara l'Odissea d'Homer o d'autors com Virgili, Plutarc o Xenofont. També va ser un crític i cal remarcar la seva obra Com per comprendre (1937).

Josep Carner

Vida

És un dels més grans poetes del segle XX, més enllà del Noucentisme. Va estudiar Dret i Filosofia, i va treballar amb l'Institut d'Estudis Catalans. Va viure a l'estranger, va formar part del govern català a l'exili i va morir a Brussel·les l'any 1970.

Obra

Va destacar com a poeta (l'anomenaven el "Príncep dels Poetes"), i també com a prosista i traductor. En la seva trajectòria poètica, representà el Noucentisme poètic amb Els fruits saborosos. També va fer poesia simbolista. La seva obra poètica es va recollir a Poesia i la va modificar en alguns casos, buscant la perfecció pròpia del Noucentisme. Va demostrar ser un gran creador del llenguatge literari, combinant el registre culte i el popular, d'una naturalitat aparent i una elaboració molt rigorosa.

Josep Maria de Sagarra

Vida

Poeta, dramaturg, traductor, novel·lista i articulista. Va adquirir un enorme prestigi sobretot pels dos primers vessants: el teatre i la poesia. Va estudiar Dret i començà la carrera diplomàtica, encara que es dedicà exclusivament a la literatura.

Enfront de l'ambient gris de la postguerra, tornà a escriure teatre, però sense l'èxit d'èpoques precedents. Vinculat primer a l'antifranquisme, se n'anà distanciant i apropant-se als cercles oficials. Morí a Barcelona el 1961.

Obra

Tenia una facilitat verbal extraordinària en tots els gèneres que practicà. En la poesia, destaquen els quatre reculls inspirats en la forma tradicional de la cançó (com Cançons de rem i de vela, 1923) i tres extensos poemes narratius (com El poema de Nadal, 1930). La seva producció teatral en vers és molt abundant, des del teatre de costums fins a la tragèdia, amb una gran aportació en el poema dramàtic.

Josep Pla

Vida

Gran prosista de la literatura catalana, el més important des de Ramon Llull. Va ser narrador i novel·lista de manera molt esporàdica; la major part de la seva obra prové de la crònica periodística, l'evocació personal, la descripció paisatgística o el retrat de personatges. Va ser redactor-corresponsal de La Veu de Catalunya a Madrid. Traslladat a Roma, tornà a Barcelona el 1939 i feu de director i redactor a La Vanguardia.

Obra

La seva obra és difícil de classificar. Es caracteritza pel gust per la descripció i per l'adjectivació precisa, la importància concedida a tot allò aparentment anecdòtic i la tendència a generalitzar. Una obra destacada és Viatge a Catalunya (1934).