Grans Autors Catalans del Segle XIX: Verdaguer, Guimerà i Oller

Jacint Verdaguer: Poeta Clau del Segle XIX Català

És, sens dubte, l'autor més important de la literatura catalana del segle XIX, per una raó: va ser capaç d'escriure una poesia enormement ambiciosa, en un català modern i assequible sense altres precedents que els escriptors medievals. En aquest aspecte, la seva importància és gairebé comparable a la de Ramon Llull, pel fet que tots dos van haver de crear, en bona mesura del no-res, una llengua literària.

Dades Biogràfiques de Jacint Verdaguer

Nascut el 1845 a Folgueroles, en el si d'una família pagesa, als deu anys va ingressar al seminari de Vic i el 1870 fou ordenat sacerdot. El 1874, obtingué, víctima d'una anèmia cerebral, una capellania al vaixell Guipúscoa. El 1877 guanyà els Jocs Florals amb l'extens poema L'Atlàntida.

Obra de Verdaguer: Poesia i Prosa

Va ser un autor popular per la seva poesia lírica. S'hi tracten, sobretot, la temàtica mística i l'amor per la naturalesa. En el poema L'Emigrant s'hi expressa l'enyorança de la pròpia terra. Però les seves obres més ambicioses són dos extensos poemes èpics: L'Atlàntida, acabat el 1877, i Canigó. El primer és una epopeia on la descoberta del continent americà es barreja amb elements mitològics. El segon consisteix en una exaltació dels orígens cristians de Catalunya.

Àngel Guimerà: Referent del Teatre Català

Àngel Guimerà suposà per al teatre català del segle XIX el mateix que Verdaguer per a la poesia. Va ser un personatge enormement popular.

Obra d'Àngel Guimerà

Nascut el 1845 a Santa Cruz de Tenerife, Guimerà va començar la seva carrera literària com a poeta, però el 1879 ja va estrenar la seva primera obra teatral, Gal·la Placídia. Profundament catòlic, nacionalista i conservador, va morir a Barcelona el 1924. La seva trajectòria com a dramaturg es pot dividir en tres etapes:

• Les tragèdies històriques en vers: És l'etapa de Mar i Cel, un drama romàntic.
• Les obres més realistes: Escrites en prosa i ambientades a l'època contemporània de l'autor, en les quals perviu un clar esperit romàntic. És el cas de Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1896) o La Filla del Mar (1900).
• Una última etapa: Intenta retornar a l'esperit de les seves tragèdies, escrivint obres sense èxit.

Narcís Oller: Mestre del Realisme Català

A la segona meitat del segle XIX, el realisme va ser el corrent dominant a tot Europa i donà lloc a algunes de les novel·les més importants de la literatura moderna, des d'El Roig i el Negre, a Madame Bovary, passant per La Comèdia Humana, Guerra i Pau de Lev Tolstoi, Crim i Càstig de Fiódor M. Dostoievski, o David Copperfield de Charles Dickens. Narcís Oller, el màxim exponent en llengua catalana, va dignificar el gènere novel·lístic.

Obra i Característiques de Narcís Oller

Per començar, va néixer a Valls el 1846, estudià dret, es va fer procurador de tribunals a Barcelona i començà escrivint en castellà. La seva primera novel·la va ser La Papallona, pateix algunes imperfeccions, com ara un ús relativament freqüent de castellanismes o onomatopeies.